El Vel¨°drom d¡¯Horta, la fusta que explica hist¨°ries
La instal¡¤laci¨® que va ser talism¨¤ a Barcelona '92 estrena la pista renovada i es rebateja amb el nom de Miquel Poblet
La pluja, el vent, el sol, fins i tot la neu, s¨®n factors de risc per a una fusta que ha vist com el pas del temps l'ha anat desgastant. Al Vel¨°drom d'Horta, a la zona alta de Barcelona, aquests factors van provocar durant m¨¦s de tres d¨¨cades que la seva pista feta de fusta adquir¨ªs un to rosegat i ennegrit com a conseq¨¹¨¨ncia de la humitat regnant a la ciutat comtal. ?s per aix¨° que la Federaci¨® Catalana de Ciclisme, amb seu al vel¨°drom, i l'Ajuntament de Barcelona van decidir renovar la pista ¨ªntegrament, amb altres millores, amb un cost que supera els dos milions d'euros. El director d'aquesta infraestructura, Manel Herrando, avala la decisi¨®: ¡°?s una fusta espec¨ªfica per a exterior [provinent del Camerun] que en cap cas es pot pintar perqu¨¨ fa que sigui molt lliscant i, per tant, no ¨¦s bo per a la bicicleta¡±.
Al juny van culminar les obres de renovaci¨®, per¨° encara queden trossos de la primera fusta que alguns rom¨¤ntics han volgut guardar com un record de la pista que va veure guanyar el primer or de Barcelona '92 a Jos¨¦ Manuel Moreno. Una fusta que rememora hist¨°ries de grandesa i de p¨¨rdua, d'olor de nou i del m¨¦s absolut abandonament. Durant anys va recollir els somnis i les frustracions dels esportistes que van rodar-hi. Ara, diu ad¨¦u per donar pas a una altra fusta que expliqui noves hist¨°ries.
El districte d'Horta-Guirnard¨® va ser el lloc escollit per construir el vel¨°drom de 250 metres de cara al Mundial en pista del 1984. Situat en una zona privilegiada, amb vistes al mar, a la muntanya i a la Barcelona dels anys vuitanta, que vivia una ¨¨poca d'esplendor esportiva amb la candidatura dels Jocs Ol¨ªmpics a l'horitz¨®, els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, amb l'ajuda de l'especialista en vel¨°droms Herbert Sch¨¹rmann, van dissenyar una infraestructura amb capacitat per a 3.800 espectadors i una pista homologada que va ser catalogada com una de les millors del m¨®n, la millor si hagu¨¦s estat coberta. La tradici¨® ciclista existent a Barcelona durant la segona meitat del segle XX va culminar amb la construcci¨® d'aquesta pista, que va veure rodar per ¨²ltima vegada com a professional l'hist¨°ric Guillermo Timoner, sis vegades campi¨® del m¨®n.
Jos¨¦ Manuel Moreno, fill d'espanyols immigrants, es va traslladar amb 9 anys a Chiclana de la Frontera (Cadis) per comen?ar amb 15 a pedalar. Despr¨¦s de dedicar-se plenament a aquest esport durant la seva joventut, es va proclamar campi¨® del m¨®n amateur a Stuttgart (Alemanya) i es va adjudicar l'or als Jocs del Mediterrani del 1991.
Un oval per enganxar la gent del carrer
Als EUA, els vel¨°droms s¨®n infraestructures amb un aire misteri¨®s, tancades al p¨²blic. Molts fixies (ciclistes de piny¨® fix) saltaven les tanques per poder rodar per la pista. Aquestes activitats clandestines van donar la idea a dos amants de la bicicleta per potenciar aquest esport entre la gent del carrer, tornant a obrir les portes del vel¨°drom a la ciutat de Barcelona. Jaume Mas, exseleccionador ol¨ªmpic, amb l'especialista en ciclisme base Vicen? Catal¨¤, van decidir engegar un projecte per iniciar persones en aquest esport. Van tenir la idea durant la seva estada a Los Angeles, on els missatgers es reunien amb les seves bicicletes per competir en els vel¨°droms. De la uni¨® del col¡¤lectiu Eciclika amb el Club Barcelona Pista Esportiu (creat el 2011) i la FCC en va sorgir l'equip PistaBCN.
¡°Ens vam adonar que hi havia un sector al qual li feia falta l'entrada al vel¨°drom i, al seu torn, al ciclisme. A l'hora de comen?ar qualsevol esport, un no sap a on dirigir-se¡±, explica Mas. Per aix¨°, Catal¨¤ i ell mateix es van reunir amb la FCC i el director del vel¨°drom per obrir la pista a ciclistes aficionats els dissabtes. ¡°Ens deixen venir a canvi de prestar servei als federats¡±, afegeix l'exseleccionador. Gr¨¤cies a aquest acord, les persones tenen acc¨¦s a classes personalitzades. No obstant aix¨°, encara queda a l'horitz¨® la idea que aquest club competeixi al m¨¤xim nivell.
A Mas li va costar poc aconseguir l'aprovaci¨® del director del vel¨°drom. ¡°?s la idea que tots volem: ciclistes entrenant-se a la pista. Cal promocionar-ho. Si no fas planter, no hi haur¨¤ elit¡±, explica Manel Herrando.
Moreno era una aposta segura per a la selecci¨® espanyola, per¨° el que no es pensava en aquell moment ¨¦s que obr¨ªs el medaller espanyol de Barcelona '92. El de Chiclana gaireb¨¦ no havia provat la famosa pista d'Horta, i el dia de la contrarellotge no va ser diferent. Un helic¨°pter el va portar al vel¨°drom a pocs minuts del comen?ament de la prova. Va parar el rellotge en 1:03.342, batent un r¨¨cord ol¨ªmpic del 1968. La primera medalla del ciclisme en pista espanyol penjava del seu coll, un av¨ªs del que serien aquests Jocs per a l'esport espanyol: 22 medalles que van situar Espanya en el sis¨¨ lloc del medaller. Moreno impulsava l'ascens del ciclisme en pista espanyol, arribant al cim amb Joan Llaneras i les seves quatre medalles.
La ressaca ol¨ªmpica va ser m¨¦s dura del que s'imaginava. El vel¨°drom es va convertir amb el pas dels anys en un lloc solitari i nost¨¤lgic, abandonat a la zona alta de la ciutat. Per evitar que caigu¨¦s en l'oblit, se li van donar nous usos: carpes per celebrar festes o concerts a l'estil del Palau Sant Jordi, organitzaci¨® de campaments, pistes de futbol sala i futbol set, pistes de b¨¤squet, gimnasos, etc. Per¨° fins que la FCC no en va aconseguir la gesti¨® i va establir-hi la seva seu, el vel¨°drom no va tornar a veure la llum.
A m¨¦s de la fusta interior, s'ha remodelat el circuit exterior de BMX, convertint-lo en un dels millors d'Europa, per albergar competicions internacionals. Una altra de les peces clau ha estat la millora de l'accessibilitat per a persones amb mobilitat redu?da. Un ren¨¦ixer per a la pista que el 19 de setembre celebrar¨¤ la seva reestrena internacional amb el Trofeu Ciutat de Barcelona, i tamb¨¦ un nou nom que inclou la figura del llegendari Miquel Poblet, primer espanyol a vestir el mallot groc al Tour. La cirereta per rellan?ar aquest esport i dir l'ad¨¦u definitiu a una fusta que va viure els anys daurats del ciclisme espanyol i ara deixa pas a la seva successora i les noves gestes que aquesta pugui explicar.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
