Aquestes finestres s¨®n de tots

?No va ser Windows ni tampoc els sistemes de Macintosh: el primer programa que va fer servir un element semblant a una interf¨ªcie gr¨¤fica va ser l¡¯Sketch Pad, el 1966, per a un mastodont dels ordinadors, el TX-2. Per als de mida dom¨¨stica, el mite fundador ¨¦s el Xerox Star del 1981, que incorporava una met¨¤fora d'escriptori semblant a la que coneixem avui, amb els seus documents, carpetes i uns arxivadors que les agrupaven.

Quan apareixen Steve Jobs i Bill Gates en aquesta hist¨°ria? El 1979 una delegaci¨® visita Xerox PARC a Palo Alto (Calif¨°rnia) ¨CApple pensava invertir en Xerox¨C i n¡¯agafen la idea de la interf¨ªcie gr¨¤fica i el ratol¨ª. El gener del 1983, amb uns preu astron¨°mics que vorejaven els 10.000 d¨°lars, neix el seu Lisa, amb fant¨¤stiques finestres que poden despla?ar-se i la possibilitat d'introduir informaci¨® fent clic en un punt de la pantalla. I, com per art d'encantament, aquell mateix any Bill Gates anuncia que ell tamb¨¦ crear¨¤ un sistema operatiu visual per a Microsoft. Dos anys trigar¨¤ a arribar Microsoft 1.0 al mercat.

Tanta inspiraci¨® basada en el talent ali¨¨ va provocar que tots aquests grans mestres de la inform¨¤tica busquessin brega als tribunals. Apple va demandar Windows i Hewlett Packard per fer servir un sistema operatiu que usava la met¨¤fora d'escriptori. Xerox l¡¯hi tenia guardada a Apple i va litigar.

Tots van perdre. Nom¨¦s Apple va obtenir un petit premi de consolaci¨®: la icona de la paperera i de les seves carpetes quedaria protegit contra les c¨°pies de Hewlett Packard. D'altra banda, la met¨¤fora d'escriptori ja era de domini p¨²blic.

Els pocs usuaris que recordin b¨¦ les versions 1 i 2 de Windows (presentada el 1987) confessaran l'alleujament que els va suposar deixar de teclejar avorrides i antiintu?tives ordres en MS-DOS ¨Caquells monitors somorts de f¨°sfor verd¨Cper despla?ar-se i fer clic entre les finestres, que a partir de la versi¨® 2 fins i tot es poden superposar. Amb aquest sistema operatiu neix tamb¨¦ el tauler de control. S¨®n els temps en qu¨¨ els processadors m¨¦s freq¨¹ents s¨®n els 286 i 386 d'Intel, que adopten IBM i la seva gran quantitat d'imitadors.

"Els Windows 1 i 2 s¨®n poc m¨¦s que un sistema d'arxius", apunta Guillermo Jim¨¦nez D¨ªaz, professor d'Inform¨¤tica de la Universitat Complutense i especialista en interf¨ªcies. "Fins al Windows 3.1 [llan?at el 1992] no podem parlar de deb¨° d'un sistema operatiu", precisa.

El Windows 3 ja permet executar diversos programes alhora. Obre t¨ªmidament la porta als arxius multim¨¨dia i porta jocs, tot i que d'una sobrietat medieval vists amb ulls del 2015. S¨®n el solitari, el cors i el fam¨®s buscamines, que ¨Catenci¨®, oficinistes amb sentiment de culpa¨C no era nom¨¦s una distracci¨®: "El buscamines ¨¦s una eina per ensenyar a l'usuari a manejar el ratol¨ª amb precisi¨®. Et demana que premis els botons esquerre i dret". El ratol¨ª ¨¦s un invent dels seixanta, per¨° als anys vuitanta s'est¨¦n als usuaris dom¨¨stics. "?s el que t¨¨cnicament anomenem un dispositiu apuntador. Per a nosaltres i encara m¨¦s per a les noves generacions, feia coses ¨°bvies, per¨° fa trenta anys no era tan intu?tiu aix¨° dels clics, arrossegar objectes en una pantalla, o despla?ar-se", il¡¤lustra l'investigador.

De les diferents versions del Windows 3 se¡¯n van vendre m¨¦s de 10 milions de c¨°pies els primers dos anys. L'¨¨xit comercial anima a presentar, nom¨¦s tres anys despr¨¦s, un nou sistema, el Windows 95, molt m¨¦s amigable, com el seu successor, el 98. L'escriptori permet ja la personalitzaci¨®, posar les imatges de l'usuari. "Trenca amb l'est¨¨tica de m¨¤quina de les anteriors versions", descriu Jim¨¦nez D¨ªaz.

Per un expert en interf¨ªcies, de totes maneres, l'estabilitat est¨¤ sempre per sobre de l'est¨¨tica. "Tota nova interf¨ªcie representa una lluita contra la frustraci¨® de l'usuari". ?s a dir, evitar que els programes triguin a obrir-se (o massa poc a tancar-se, sobretot si l'usuari no vol que es tanquin) i que els ordinadors es pengin.

Els Windows 95 i 98 no van evitar aquests problemes, per¨° van innovar en ast¨²cia. Tenien un petit ardit per v¨¨ncer la frustraci¨®: "Els sons, tota classe de sons, a qualsevol que els recordi li vindr¨¤ al cap que per a cada cosa hi havia un so associat: quan s'arrencava, quan es tancava, en pr¨¦mer... doncs no era una cosa casual: pretenien distreure l'usuari perqu¨¨ no s'adon¨¦s que hi havia un retard. Amb aquell sons s'amagava", explica Jim¨¦nez D¨ªaz.

En les versions posteriors, els sons distractors han donat pas a les icones hipn¨°tiques: el senzill rellotge de sorra que girava ha passat el testimoni a les rodes que giren, per¨° no tant per dissimular el temps que triga a fer-se una cosa, "sin¨® perqu¨¨ als usuaris ens venen com una tasca dif¨ªcil una cosa que suposa amb prou feines un simple filtratge de dades", una nimietat per a l'ordinador. "Ens sorpr¨¨n ¨Cfa broma l'investigador¨C que l'ordinador trigui tan poc a fer la tasca, i et dius: ¡®Quin equip tan potent que tinc".

La hist¨¨ria per l'efecte 2000, el presumpte harmagedon de la inform¨¤tica amb el canvi de mil¡¤lenni, no va passar d'un petit esglai amb qu¨¨ m¨¦s d'un servei t¨¨cnic va guanyar molts diners. Per Windows i el seu Millenium (abreujat M'i, presentat el 2000) aquell any va ser un desastre. Jim¨¦nez D¨ªaz confessa: "Hi vaig passar de puntetes, em vaig quedar en el Windows 2000 durant bastant temps. El Millenium estava carregat d'errors: programes que deixaven de funcionar, les finestres amb la icona vermella, molts problemes d'estabilitat".

Per arreglar la malifeta, un any despr¨¦s va sortir al mercat el Windows XP. Havia crescut la preocupaci¨® per la seguretat i ja permetia actualitzar-se en l¨ªnia. Internet comen?ava a universalitzar-se entre els usuaris del sistema operatiu m¨¦s popular a aquesta banda de l'Atl¨¤ntic. "Les actualitzacions et donaven tranquil¡¤litat, encara que moltes vegades no es tractava m¨¦s que de posat pegats a errors del sistema i t'alentien l'equip", recorda l'investigador.

I l'aparen?a de l'escriptori, com ha millorat tots aquests anys? "Des del punt visual [XP] no ¨¦s gaire millor. Diguem que ¨¦s una transici¨® c¨°moda. Hi ha alguns canvis en les icones i aix¨°, a molts usuaris, els espanta. Diguem que va ser un salt suau", apunta l'investigador. En aquesta ¨¨poca neixen les ombres de les finestres i la tend¨¨ncia a l'anomenat skeuomorfisme, argot dels dissenyadors d'interf¨ªcies que equival a una passi¨® pel realisme: els objectes sobre la pantalla tenen ombres, lluentors, relleus, bisells i unes textures que s¨®n reals. Si un programa ¨¦s una agenda, lluir¨¤ com si en lloc de vidre tingu¨¦ssim davant nostre cuir.

En el temps que ha passat des del 1985 s'ha aconseguit una cosa aparentment tan senzilla com redimensionar la finestra i recol¡¤locar-la din¨¤micament. ?s a dir, que mostri el seu contingut fins i tot quan s'est¨¤ movent.

L¡¯ensopegada del Vista

La inestabilitat va tornar a jugar una mala passada a Windows i els seus usuaris amb el Vista, un dels pitjors malsons en la hist¨°ria de la companyia. El barroquisme de les imatges en pantalla no estaven a l'altura de les prestacions dels equips o, m¨¦s aviat, de l'arquitectura del sistema operatiu. "L¡¯equip trigava m¨¦s a posar-ho tot ben bonic que a fer qualsevol altra cosa", aclareix amb efic¨¤cia Guillermo Jim¨¦nez. "Recordo que molta gent desactivava, per exemple, la funci¨® de les transpar¨¨ncies... Personalment, jo em vaig baixar [vaig tornar a] l¡¯XP. Encara sort que el 7 [el Windows 7, presentat el 2009] va suposar un canvi despr¨¦s del disgust, va ser com un Vista ben fet, amb transpar¨¨ncies, per¨° estable". Va arreglar, a m¨¦s, una trava anterior ¨Crecordem com de conservadors s¨®n els usuaris amb aix¨° que els canvi?n les coses de lloc¨C: "Per accedir a l'escriptori calia pr¨¦mer en un quadrat blanc que apareixia a la barra de baix, que es movia a mesura que s'activaven altres programes. Era complicat de localitzar i el Windows 7 va incorporar un rectangle negre a la cantonada dreta. Ara, ¨¦s m¨¦s accessible i s¨¦ on est¨¤".

Amb el Windows 8, ja el 2012, la companyia s'arrisca amb un salt mortal cap al m¨®n t¨¤ctil. Microsoft vol un sistema que sigui utilitzable en ordinadors per¨° tamb¨¦ en tauletes. Sacrifica l¡¯skeuomorfisme i aposta pel flat design, el disseny pla, i els colors c¨¤ndids, els tons virolats i tamb¨¦ plans. "Per una vegada una tend¨¨ncia de Microsoft s'avan?a a Apple. De vegades l¡¯skeuomorfisme provocava un efecte contrari al que pretenia: et sents m¨¦s tranquil perqu¨¨ tu ja coneixes una agenda de paper, per¨° per als m¨¦s joves passa el contrari, es diuen: ¡®aix¨° no ¨¦s un ordinador!¡¯ Si ho veus, s¨®n modes¡±.

La que ara sembla imposar-se, per al professor Jim¨¦nez D¨ªaz, ¨¦s el terme mitj¨¤, el material design dels productes de Google. "Tenim fulls de paper plans i diferents nivells, que podem tallar, manipular, tenim coses planes. Ho podem veure en qualsevol de les interf¨ªcies de Google al m¨°bil (en una d¡¯un calendari, per exemple, tot ¨¦s pla, per¨° tens un bot¨® a baix a la dreta amb una petita ombra)".

El Windows 8 et canvia les regles del joc i desconcerta l'usuari. T¨¦ l'aspecte d'una tauleta per¨° cal manejar-lo a l'ordinador. Demana als usuaris que facin gestos de la tauleta amb el seu ratol¨ª (com fer lliscar el dit per despla?ar a un costat una p¨¤gina o una foto, per exemple), i elimina el salv¨ªfic start button (que venia del 95) que ¨¦s el punt d'inici per comunicar-se amb el sistema. "La gent es va indignar i, de fet, van haver de tornar-lo a integrar en versions posteriors ", apunta l'investigador, fins al punt que el Windows 10 torna a tenir-lo. Per no renunciar-hi del tot, la nova versi¨® que s'estrena avui mant¨¦ els men¨²s del Windows 8. Un pas endavant i un altre enrere perqu¨¨ la hist¨°ria continu?.