Dues guerreres arquet¨ªpiques

Russes i xineses combaten sense quarter a la piscina de waterpolo prefabricada amb els meandres fangosos del riu Kazanka. Els mosquits, una plaga terrible en aquests entorns, desapareixen arrossegats pel vent i buiden l'aire perqu¨¨ les nedadores i el p¨²blic puguin gaudir de la vetllada sense perdre m¨¦s sang de la que s'extreuen les jugadores a for?a d'esgarrapades. Clara i Anna, les germanes Espar, contemplen el partit des de la graderia juntament amb la selecci¨® d'Espanya mentre valoren el pas de l'equip a quarts al capdavant del seu grup despr¨¦s de golejar el Canad¨¤ (6-12).

¡°Dissabte¡±, diu Anna, ¡°sabrem si el nostre rival ser¨¤ els Estats Units o Hongria. Les americanes s¨®n m¨¦s fortes i m¨¦s grans. Hongria s'assembla m¨¦s a nosaltres pel f¨ªsic i el tipus de joc. Ser¨¤ una guerra. Qualsevol dels dos pot guanyar. Caldr¨¤ buscar-los els punts febles i anar per all¨¤¡±.

¡°Una guerra¡±. Les waterpolistes remeten constantment a les analogies b¨¨l¡¤liques. Diu Miki Oca, el seleccionador espanyol, que a tots i a totes, en la part m¨¦s profunda dels nostres cervells de primat, ens agrada sentir-nos ¡°capa?os de batallar¡±. Aix¨°, lluitar per cada metre c¨²bic d'aigua, ¨¦s el que fan les jugadores en aquest Mundial, el m¨¦s disputat de l'¨²ltima d¨¨cada. Un torneig que a Espanya ha reunit les germanes Espar, arquetips de les jugadores d'aquesta selecci¨® per la seva mobilitat i enginy. Diverses marques de roba les han contractat per posar-les en les seves promocions. Les catalanes, de 22 i 21 anys, s¨®n com dues nines. Almenys fora de l'aigua. Una vegada dins, amb els casquets com de tanquistes nedant com si estiguessin posse?des, pateixen una transformaci¨®. Anna ¨¦s la m¨¦s r¨¤pida; neda els 50 metres en 27 segons i els 100 en 59. Clara fa els 50 en 28 i els 100 en 1m2s.

"De la Clara n'admiro la determinaci¨®. Quan ha d'encarar, encara i quan ha de defensar es fa sentir¡±

¡°Recorrem entre dos i tres quil¨°metres per partit¡±, diu Clara. ¡°Per¨° molt explosius i durs. Perqu¨¨ quan no nedem estem lluitant en una de les porteries¡±. La m¨¦s jove de les germanes participa en el seu primer torneig amb la selecci¨®. Igual que Anna, que va passar una temporada a Calif¨°rnia, on va guanyar el campionat universitari amb els Trojans de la USC, Clara va anar a la Universitat de San Jos¨¦ i va tornar m¨¦s forta i m¨¦s polivalent. ¡°Juguem del que faci falta¡±, diuen.

Filles de Xesco Espar, c¨¨lebre exjugador i exentrenador de l'equip d'handbol del Bar?a, en mat¨¨ria d'esports Clara i Anna saben llat¨ª. D'en?¨¤ que van aprendre a c¨®rrer, van practicar tennis, atletisme, b¨¤squet, voleibol i waterpolo. La pr¨¤ctica se'ls nota en la classe amb qu¨¨ manipulen la pilota passant-se-la l'una a l'altra i llan?ant. Totes dues s¨®n golejadores excel¡¤lents. Ahir, Anna i Clara van llan?ar quatre vegades contra el Canad¨¤. Anna va ficar dos gols. Clara un.

¡°Els llan?aments depenen del bon entrenament i del cap fred¡±, diu Anna. ¡°De vegades no es tracta dels gols que fiques sin¨® del moment que tries i de la passada que reps¡±. Clara hi concorda: ¡°El m¨¦s important no ¨¦s ficar gols sin¨® defensar i veure b¨¦ el joc en atac. Veure les teves companyes i que les teves companyes et vegin a tu. Aquest treball previ a la rematada ¨¦s m¨¦s important que la rematada en si¡±.

"De l'Anna m'agrada la seva insatisfacci¨® amb el treball. Sempre necessita superar-se"

¡°El que m¨¦s m'agrada de la Clara ¨¦s que sempre va al cent per cent¡±, observa la gran. ¡°?s determinada; quan ha d'encarar, encara i quan ha de defensar es fa sentir¡±. Clara li retorna el compliment: ¡°Jo aprecio la seva capacitat de sacrifici, la necessitat de superar-se, la insatisfacci¨® amb el treball, el perfeccionisme, l'entrega total i la qualitat¡±.

Competitives com s¨®n, hi cap el dubte que tamb¨¦ competeixin entre elles fora de l'aigua, en la vida dom¨¨stica. ¡°Nom¨¦s alguna petita baralla¡±, diu Clara, molt seriosa. ¡°Per¨° sempre de bones maneres¡±, puntualitza la gran, que ¨¦s, subtilment, la cap del duo.