Viure amb els residus nuclears

Uns quants a Hornachuelos encara creuen en la llegenda que el cementiri nuclear va ser una esp¨¨cie de venjan?a de Franco quan va saber que l'amo de la finca d'El Cabril havia donat carabassa a la seva filla. Per¨° la veritat ¨¦s que el primer i ¨²nic recinte d'aquestes caracter¨ªstiques a Espanya es va col¡¤locar en aquest preci¨®s enclavament de la serra Albarrana, amb un parc natural que un dia va tenir linxs i llops, perqu¨¨ aqu¨ª hi havia les primeres mines d'urani que a partir del 1962 van comen?ar a servir com a magatzem de residus d'investigacions radioactives. Aquest procediment, de dubtosa ortod¨°xia comparat amb els m¨¨todes actuals, va ser l'avantsala del que el 1992 es va convertir oficialment en la primera instal¡¤laci¨® homologada (gestionada ja per l'empresa p¨²blica Enresa) per a aquestes funcions. Avui, 43 anys despr¨¦s i malgrat les grans difer¨¨ncies, ¨¦s el mirall on es mira Villar de Ca?as per saber el que podria esperar-li si finalment s'instal¡¤la aqu¨ª el pol¨¨mic Magatzem Temporal Centralitzat (ATC).

Hornachuelos decidir¨¤ en refer¨¨ndum tots els assumptes que afectin el magatzem de residus

El Cabril ¨¦s una finca de 1.126 hect¨¤rees a tocar del parc natural. Pertany al terme municipal d'Hornachuelos (900 km²), un poble d'uns 4.700 habitants. En l¨ªnia recta, el cementiri nuclear es troba a 40 quil¨°metres del nucli urb¨¤. De fet, queda m¨¦s prop d'altres poblacions que tamb¨¦ formen part ¨Cdes del punt de vista de les indemnitzacions- dels afectats per aquesta instal¡¤laci¨® (Pe?arroya, Las Navas i Alan¨ªs). La instal¡¤laci¨® acull residus nuclears de mitjana i baixa activitat (es mantenen actius un m¨¤xim de 300 anys i la seva capacitat est¨¤ ara al 71,06%) i de molt baixa activitat (la seva activitat ¨¦s d'un m¨¤xim de 60 anys i la capacitat del cementiri, despr¨¦s de la seva ampliaci¨®, est¨¤ al 21,71%). Aquesta ¨¦s la principal difer¨¨ncia amb Villar de Ca?as, que hauria d'acollir residus d'alta intensitat.

El Cabril afecta quatre poblacions confrontants, per¨° Hornachuelos ¨¦s la que en gestiona la jurisdicci¨®. Aquest municipi acaba de canviar la seva corporaci¨® i la seva nova alcaldessa, Mar¨ªa del Pilar Hinojosa (d'una agrupaci¨® local), encara est¨¤ aclimatant-se al c¨¤rrec. Per¨° en una entrevista amb EL PA?S en els seus despatx reconeix que es tracta d'un tema espin¨®s i anuncia que crear¨¤ una comissi¨® de seguiment per a l'evoluci¨® d'El Cabril i que en tot el que t¨¦ a veure amb el cementiri nuclear seguir¨¤ l'opini¨® dels ciutadans a trav¨¦s d'un refer¨¨ndum.

Per¨° despr¨¦s de quatre d¨¨cades convivint amb les escombraries radioactives, la majoria es resigna per¨° vol que almenys les contraprestacions es facin notar. "Aqu¨ª hi ha quatre beneficiats per El Cabril, per¨° la resta hem de seguir buscant-nos les vides amb les nostres feines i estant exposats al magatzem", sost¨¦ Juan, un ve¨ª d'Hornachuelos que es dedica a l'agricultura i prefereix no donar el seu cognom. "?s que aquest ¨¦s un tema sensible", s'excusa. Francisco Romero, que treballa com a conductor d'un cami¨®, en pensa m¨¦s o menys el mateix. "De benefici en t¨¦ molt poc. Si no el volen enlloc deu ser per alguna cosa. Es canvia la salut per diners. Si estigu¨¦ssim un any sense pagar la llum o l'aigua... Per¨° ¨¦s que el poble ¨¦s molt conformista", explica.

A Hornachuelos, actualment nom¨¦s 23 persones tenen una feina fixa a Enresa, i aix¨° no els sembla cap meravella en un poble de 4.700 persones. L'Ajuntament, que t¨¦ un pressupost de 6,3 milions d'euros i un deute d'1,3 milions, rep una compensaci¨® (el 50% de tot el que es d¨®na als afectats) de gaireb¨¦ un mili¨® i mig entre fixos i variables. El problema ¨¦s que aquest segon concepte, asseguren al Consistori, ha disminu?t ja que es paga en funci¨® del volum de residus i, ¨²ltimament, les compactadores de la planta han redu?t notablement la mida del que s'emmagatzema. Fins ara, tamb¨¦ rebien una quantitat procedent de la Fundaci¨® Enresa que s'ha extingit, i com a ¨²ltima aportaci¨® han presentat tamb¨¦ una proposta de conveni per convertir la llumin¨¤ria de la zona en led per valor d'uns 240.000 euros.

De benefici en t¨¦ molt poc. Si no el volen enlloc deu ser per alguna cosa. Es canvia la salut per diners", opina un ve¨ª

En qualsevol cas, per a uns quants ja no n'hi ha prou, sobretot si es t¨¦ en compte, com assenyala Manolo Ragui, ecologista i portaveu de la plataforma en contra d'El Cabril Hornasol, que molts negocis estan marcats per l'estigma d'estar situats amb un cementiri nuclear. ¡°Tenim 20.000 hect¨¤rees de tarongers i cap f¨¤brica de sucs. Aqu¨ª no hi ha cap pla de desenvolupament. La poblaci¨® ha disminu?t i l'atur ha pujat. De qu¨¨ serveix El Cabril?¡±. Altres ve?ns, com Rafael Velasco, que viu al poble des dels anys 30 i ha vist tota l'evoluci¨®, descriu aix¨ª el que per a ell ¨¦s una ubicaci¨® ¡°terrible¡± en ¡°els v¨¨rtexs del pant¨¤¡±: ¡°Havien de posar-la a C¨°rdova? En aquest poble? D'acord. Tots tenim una galleda de les escombraries a casa, per¨° no la posem al menjador¡±.

Una visita guiada per El Cabril mostra una planta tecnol¨°gicament molt avan?ada amb un sistema molt cuidat de tractament i emmagatzematge dels residus. La instal¡¤laci¨® podria suportar el terratr¨¨mol m¨¦s fort detectat a la zona (les cel¡¤les tenen un sistema de basculaci¨® a la base) i fins i tot un accident d'un avi¨® comercial. No n'ha transcendit mai cap incident. Per entrar a la zona on es tracten els residus cal travessar una frontera radiol¨°gica amb un enorme detector. Tots els que ho fan porten un petit dos¨ªmetre a la solapa que indica la radiaci¨® que suporta cada treballador.

A la sala de control, diversos treballadors mouen amb comandaments de control i a trav¨¦s de pantalles bidons radioactius que van encaixant en contenidors. Si no fos pel contingut tan perill¨®s, semblaria que juguen al tetris o a la t¨ªpica m¨¤quina del ganxo que ca?a regals als bars. A ells aquesta broma no els fa cap gr¨¤cia.

El sistema ¨¦s com una matrioixca. Cada bid¨® cont¨¦ 220 litres de residus t¨°xics (peces o llots solidificados amb formig¨®), que s'emmagatzemen en contenidors en grups de 18. I les galledes que es formen acaben constituint una gran cel¡¤la de 320 contenidors que acaba segellada i col¡¤locada en les plataformes del cementiri. En plena serra. Vists des de dalt semblen com tauletes de xocolata o fitxes gegantes?de Lego. Per¨° es va acabant l'espai, i aviat tornar¨¤ el debat.

Segons les previsions del sis¨¨ Pla General de Residus Radioactius del 2006, la futura creaci¨® total d'aquell elements de baixa i mitjana prevista ¨¦s d'uns 180.000 metres c¨²bics. D'aquests, 90.000 seran de mitjana i baixa i 90.000 de molt baixa, procedents, la majoria, de les sis centrals nuclears espanyoles que estan acabant la seva vida ¨²til.

El cementiri est¨¤ ara preparat per rebre fins a 50.000 metres c¨²bics de residus de baixa i mitjana intensitat (en faltarien 40.000 per atendre les previsions); mentre que la seva capacitat per acollir residus de molt baixa intensitat, que es va ampliar, assoleix els 130.000 metres c¨²bics, i excedeix els c¨¤lculs de futur. Per aix¨° es continua planejant la idea que, tard o d'hora, s'haur¨¤ d'ampliar la zona de residus de mitjana i baixa activitat. I aqu¨ª tornar¨¤ un debat que, fins ara, es mant¨¦ enterrat amb els bidons.