L¡¯espectacular mascle sincronitzat

Charles Darwin va conjecturar en el seu Descent of Man, and Selection in Relation to Sex que els homes s¨®n m¨¦s espectaculars que les dones per raons que concerneixen la conducta reproductiva de les criatures. ¡°Els mascles de gaireb¨¦ totes les esp¨¨cies animals demostren passions m¨¦s fortes que les femelles¡±, va observar el bi¨°leg. ¡°Aix¨° passa perqu¨¨ s¨®n els mascles els qui han de lluitar entre ells per poder reproduir-se, o desplegar?a consci¨¨ncia els seus encants per atreure l'atenci¨® de les femelles¡±.

La ind¨²stria medi¨¤tica que impulsa l'esport d'alta competici¨® no va precisar estudiar antropologia per apostar decididament per la virilitat. Segons els mesuraments duts a terme per la Universitat de Calif¨°rnia, als Estats Units, la cobertura medi¨¤tica dels esports femenins, en relaci¨® als masculins, mai va superar la marca del 8,7% que va aconseguir el 1999. El 2009 va tocar fons amb un 1,6%. Qui se'n recorda ja de la desgraciada Marion Jones?

La preemin¨¨ncia dels concursos masculins ha deixat de banda nombroses atletes. S¨®n habituals els testimonis de dones marginades en els seus n¨ªnxols esportius per una opini¨® p¨²blica que les ignora i les condemna a les mancances financeres, resultat del desinter¨¨s dels patrocinadors. All¨° excepcional ¨¦s el contrari. El que ¨¦s estrany ¨¦s el que va patir Bill May, el pioner, el m¨¦s c¨¨lebre dels nedadors de sincronitzada del m¨®n, que es va retirar als 26 anys, frustrat despr¨¦s que la federaci¨® nord-americana es negu¨¦s a sol¡¤licitar la inclusi¨® dels duos mixtos al programa ol¨ªmpic d'Atenes 2004. La bella Rebecca Jasontek, guanyadora d'un bronze en aquells Jocs, va dictar la sent¨¨ncia m¨¦s masclista: ¡°Aquest ¨¦s un esport femen¨ª¡±.

A contracorrent dels ritmes del negoci i la tend¨¨ncia, la Federaci¨® Internacional de Nataci¨® (FINA) va trigar d¨¨cades a comprendre que la tesi de Darwin tamb¨¦ podia aplicar-se a un dels ¨²ltims reductes de l'esport exclusivament femen¨ª. Va ser al congr¨¦s del desembre passat quan l'organisme que regula la nataci¨® va resoldre acceptar homes en duos mixtos de nataci¨® sincronitzada als Mundials de Nataci¨® de Kazan (R¨²ssia).

¡°M'han criticat directa i indirectament des que tinc mem¨°ria¡±, va dir el nedador Minisini

Mar¨ªa Jos¨¦ Bilbao ¨¦s la pedra fonamental de la nataci¨® sincronitzada a Espanya i ¨¦s ¨¤rbitra. A Kazan, on en aquests dies assisteix els jutges de la competici¨®, considera que la FINA ha fet un pas imprescindible. ¡°Se salda parcialment un deute amb els nois que han nedat sincronitzada, i en particular amb Bill May¡±, diu. ¡°Perqu¨¨ la veritat ¨¦s que el nostre esport estava en deute amb la realitat. Encara que no hi hagi tants nens homes que optin a practicar un esport on l'est¨¨tica ¨¦s un plus, de la mateixa manera que no hi ha tants aspirants a ballar¨ª com a ballarina, la pres¨¨ncia d'homes i dones ofereix unes possibilitats art¨ªstiques i t¨¨cniques fant¨¤stiques. La FINA va entendre que la sincro necessitava una quota d'espectacle¡±.

Un ¨ªndex de la impopularitat d'aquest esport entre els homes va ser l'escassa qualitat disponible per formar duos mixtos capa?os de desenvolupar la rutina t¨¨cnica. Al duo t¨¨cnic de noies es van presentar 38 pa?sos. Al duo mixt, en canvi, nom¨¦s n'hi van acudir sis. Sis nacions famoses pel seu conservadorisme: Turquia, el Jap¨®, Ucra?na, It¨¤lia, R¨²ssia i els Estats Units. (Espanya va participar en la categoria lliure). La concurr¨¨ncia va resultar gaireb¨¦ tan ins¨°lita com l'excel¡¤l¨¨ncia del duo rus. Alexander Maltev i Darina Valitova van posar dempeus el p¨²blic de Kazan. Ortodoxos, musulmans o ateus, tant els t¨¤rtars del Volga com els eslaus del Dni¨¦per. La gent es va rendir a la colpidora coreografia amb m¨²sica de pianos i baluern de bombardejos, homenatge als homes i dones que van lluitar en la II Guerra Mundial. ¡°Una obra d'art¡±, en paraules d'Ana Tarr¨¦s, la core¨°grafa m¨¦s innovadora de l'¨²ltima d¨¨cada.

¡°Coordinar dos cossos diferents, amb diferent energia, ser¨¤ un desafiament¡±, observa l'¨¤rbitra Gabriela Viglino. ¡°Tenim diferent flotabilitat, diferent mobilitat. Els homes s¨®n m¨¦s potents; les dones s¨®n m¨¦s est¨¨tiques. S'estan definint noves regles. ?s un nou joc. La pres¨¨ncia de l'home d¨®na a la rutina un halo de sexualitat que genera molt entusiasme en el p¨²blic. La tribuna queia!¡±.

¡°Coordinar dos cossos diferents, amb diferent energia, ser¨¤ un desafiament¡±, observa l'¨¤rbitra Gabriela Viglino

La mateixa cultura que va concebre Divorci a la italiana va gestar al magn¨ªfic Giorgio Minisini. Aquest noi de 19 anys, sobri i valent, va guanyar dos bronzes canviant parella en el duo lliure i en el t¨¨cnic. Davant la perplexitat general es va convertir en el nedador de sincro m¨¦s llorejat de la hist¨°ria d'It¨¤lia.

¡°M'han criticat directa i indirectament des que tinc mem¨°ria¡±, va dir Minisini, evocant les aixecades de camisa dels seus companys romans. ¡°Per¨° jo sempre he sabut el que s¨®c i el que vull¡±. Fill d'una nedadora de sincro i d'un ¨¤rbitre, va comen?ar a practicar la disciplina m¨¦s femenina de l'aigua amb sis anys, juntament amb el waterpolo i el taekwondo. Ara ¨¦s un mite.

¡°Aixecar la cama fora de l'aigua no ¨¦s tan f¨¤cil per a un home¡±, assenyala la jutgessa Viglino quan destaca el virtuosisme del gran Bill May, que, amb 36 anys, va suspendre les seves actuacions al Cirque du Soleil, a cent d¨°lars cadascuna, per presentar-se a Kazan. Els qui el van veure no podran oblidar la majestuositat dels seus despla?aments per la superf¨ªcie de la piscina. Va guanyar un or i una plata. Per¨°, molt m¨¦s important, va confirmar que Darwin tenia ra¨®.