Universalitat i reconeixement

Paul Val¨¦ry, en el seu prefaci a les Cartes perses de Montesquieu, diu que quan la societat ¡°s'eleva de la brutalitat a l'ordre¡±, ¡°com que la barb¨¤rie ¨¦s l'era del fet, ¨¦s necessari que l'era de l'ordre sigui l'imperi de la ficci¨®¡±. No hi ha cap poder capa? d'imposar l'ordre nom¨¦s amb fets, ¡°per la simple coacci¨® dels cossos als cossos¡±. Es necessiten forces fict¨ªcies, ¡°l'acci¨® de pres¨¨ncia de coses absents¡±. Aquestes paraules de Val¨¦ry concorden amb l'argument de Yuval Noah Harari a?Sapiens: l'homo sapiens va conquistar el m¨®n gr¨¤cies a un llenguatge ¨²nic. Tots els animals, fins i tot els insectes, saben comunicar-se, tots els animals tenen algun tipus de llenguatge, per¨° ¡°el nostre ¨¦s incre?blement flexible¡±. I permet parlar sobre ficcions (i a m¨¦s creure'ns-les); transmetre informaci¨® sobre coses que no existeixen: les llegendes, els mites, els d¨¦us, les religions; i, a partir d'elles, construir mons propis compartits i aix¨ª posar a cooperar un gran nombre de desconeguts. ¡°Les coses m¨¦s importants del m¨®n nom¨¦s existeixen en la nostra imaginaci¨®¡±, diu Yuval Noah Harari.

Tot ordre est¨¤ constru?t sobre ficcions de les quals emanen autoritat i el que s'acostuma a anomenar valors, ¨¦s a dir, enunciats amb capacitat normativa que s'accepten com alguna cosa natural, sense discussi¨®. ?bviament les ficcions expressen les relacions de poder dins de la societat (el poder ¨¦s immanent a tota relaci¨® humana, com va explicar Michel Foucault), les legitimen i les reforcen. Les societats muten i les ficcions tamb¨¦.

L'ambici¨® d'all¨° universal est¨¤ abocada a desapar¨¨ixer en l'era de la globalitzaci¨®? Les pol¨ªtiques identit¨¤ries s'oposen al que ¨¦s universal? La resposta de Marcel Gauchet, en un assaig recent, ¨¦s: no

Vivim una nova fase en les mutacions de la modernitat, empesa per les noves tecnologies de la informaci¨®, que va minant ficcions i els seus equilibris corresponents. Durant les dues d¨¨cades anteriors a la crisi del 2008, la creen?a en el fet que no hi havia l¨ªmits, que tot era possible, va fer estralls i va coronar com a nou d¨¦u els inefables mercats dels quals emana no nom¨¦s l'obligaci¨® pol¨ªtica si no tamb¨¦ la normativitat moral. A poc a poc, cop a cop, aquesta ficci¨® s'esquerda, paradoxalment com a conseq¨¹¨¨ncia del mateix factor que la va fer possible: la globalitzaci¨®. I a partir dels mateixos instruments: les tecnologies de la informaci¨®. Pierre Manent es declara m¨¦s impressionat per la fragmentaci¨® que per la globalitzaci¨®: ficcions per dibuixar un m¨®n propi des del qual ser veritablement universal. Unes ficcions que prenen formes molt diverses i variades, des de la utopia llibert¨¤ria originada a Silicon Valley de construir-se una plataforma en aig¨¹es internacionals en la qual viure sense estat ni llei, fins als moviments independentistes, passant per noves formes d'organitzaci¨® religiosa o de construcci¨® d'espais comunitaris, o per moviments socials alternatius. Davant de les ficcions que incomoden perqu¨¨ q¨¹estionen l'statu quo, la resposta predominant ¨¦s un fals pragmatisme, que busca la seva legitimitat en la for?a de les coses, en una esp¨¨cie de fatalisme que ha acabat entregant la pol¨ªtica en mans dels poders externs i contramajoritaris als quals havia de controlar i posar l¨ªmits.

L'ambici¨® d'all¨° universal est¨¤ abocada a desapar¨¨ixer en l'era de la globalitzaci¨®? Les pol¨ªtiques identit¨¤ries s'oposen al que ¨¦s universal? La resposta de Marcel Gauchet, en un assaig recent, ¨¦s: no. Precisament l'exig¨¨ncia d'universal passa per aquestes identitats: llenguatge universal cient¨ªfic i t¨¨cnic, comunitats pol¨ªtiques particulars, multiplicitat de lleng¨¹es. La globalitzaci¨®, al contrari del que es va pensar inicialment, potencia aquestes particularitats ¨Cles xarxes socials comencen per articular el m¨¦s proper¨C i precisament els d¨®na un marc on recon¨¨ixer-se i ser reconegudes: la universalitat. Hi ha un cert monoteisme dels valors, a partir del concepte de drets humans, per¨° tamb¨¦ un descentrament?radical. No hi ha propietaris del que ¨¦s universal. Es tracta de recon¨¨ixer-nos els uns als altres, en la mesura en qu¨¨ tenim una refer¨¨ncia universal que ho permet.

La demanda de reconeixement ¨¦s inherent a qualsevol afirmaci¨® identit¨¤ria, i precisament ¨¦s el que la fa universal i la distingeix del particularisme sectari tancat en si mateix fora del m¨®n. La universalitat com a?interface. Hi ha moltes raons i arguments per discrepar de l'independentisme catal¨¤, per¨° la desqualificaci¨®?f¨¤cil?com a retr¨°grad, propi de temps passats, fora dels corrents i tend¨¨ncies del moment, ¨¦s senzillament no voler-se assabentar de per on va el m¨®n.