Entomologia i m¨²sica popular

Un home tranquil, un m¨²sic ali¨¨ als vaivens del mercat i de la moda, un artista que mesura el seu carisma en micres, un instrumentista dotat que no obstant aix¨° sempre sembla estar fent el mateix solo: Mark Knopfler. Sota l'amena?a de la pluja, ¨²nic element atzar¨®s en les seves dues hores de concert, l'escoc¨¨s va deixar molt pal¨¨s que hi ha un sector de p¨²blic al qual les emocions agudes i la tensi¨® d'un concert emocional no li s¨®n necess¨¤ries per gaudir. P¨²blic adult, que va ballar amb els Dire Straits a la mateixa edat en qu¨¨ Knopfler componia els seus ¨¨xits, al qual els canvis li evoquen un cert vertigen i troba en la pausada exposici¨® de Mark un ant¨ªdot contra la velocitat imposada, creuen potser, pels m¨¦s joves. En ells hi t¨¦ Knopfler el seu calador. I no li falla.

Un home tranquil, un m¨²sic ali¨¨ als vaivens del mercat i de la moda

Mark i el m¨®n folk en un sentit ampli que abasta des de l'arrel c¨¨ltica fins al country o el blues. Potser ¨¦s que el costum situa a la nostra retina els m¨²sics folk exposant expansivament les seves can?ons, que menys quan es tracta de balades estenen la m¨¤ al ball. El blues no necess¨¤riament ¨¦s trotador, per¨° sempre, potser fins i tot m¨¦s a les peces lentes, mant¨¦ un punt d'emoci¨®, dosi de tibantor pr¨°pies del poble que canta els seus sofriments i esperances amb ell. La m¨²sica popular no sol explicar-se com una desapassionada exposici¨® entomol¨°gica sobre una col¡¤lecci¨® d'escarabats piloters o tal com ho faria un music¨°leg que mai no ha sortit de la seva erudici¨® per tacar-se les sabates ballant. La m¨²sica popular ¨¦s vida.

Amb Mark Knopfler ¨¦s paisatge de fons, molt respectat decorat en el qual el m¨²sic introdueix les seves modificacions en forma de desenvolupaments instrumentals i solos de patr¨® pop-rock que aconsegueixen adormir qualsevol besllum de vitalitat, d'altra banda indissoluble del folk. S¨ª, ¨¦s cert, el concurs de gaites, flautes i violins picotegen l'alegria, per¨° s¨®n, van ser al Poble Espanyol ple, simples pessics pels quals calia esperar llarga estona fins que els temes entraven en calor. Perqu¨¨ Mark Knopfler sembla, no necess¨¤riament ha de ser cert, per¨° ho sembla, acostar-se al folk sense que el folk li entri, de la mateixa manera que es pot passejar per un entorn natural sense arribar a formar-ne part, simplement com a mer observador. Aquesta va ser la sensaci¨® del seu concert, nom¨¦s interrompuda per l'alegria que els temes populars de Dire Straits irradiaven al p¨²blic, pacient, educat i tranquil com el mateix artista.

Cert, per triomfar ¨¦s rid¨ªcul apostar per la bellesa, frescor, dinamisme, joventut i vitalitat que la ind¨²stria fa passar com a grans actius de la m¨²sica i dels seus protagonistes. En el costat oposat hi ha Mark Knopfler, concerts com el del Poble Espanyol que sembla que no arrenquen mai i un l¨ªder que com ell transmet amb una veu gens mal¡¤leable poc m¨¦s que afabilitat, t¨¨cnica i cura. S¨®n la seva armes, les armes pr¨°pies d'un home polit ensenyant-nos la seva col¡¤lecci¨® d'insectes.