Pressupost conf¨²s

Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2016 responen a una primera anomalia, que ¨¦s la voluntat del Govern de Mariano Rajoy d'aprovar-los precipitadament encara que no se s¨¤piga qui els gestionar¨¤ despr¨¦s de les eleccions generals. Una decisi¨® tan f¨¨rria nom¨¦s pot respondre a motius electorals. Economia i Hisenda han accelerat el pas per posar a la disposici¨® del president un instrument m¨¦s de captaci¨® de votants. Aquesta circumst¨¤ncia bastaria per explicar l'augment de la despesa social l'any proper (3,8%), la millora del sou dels funcionaris i la pretensi¨® de restaurar la paga extraordin¨¤ria que se'ls va eliminar el 2012.

El problema ¨¦s que darrere d'aquesta fa?ana social (en termes globals; ja es veur¨¤ com es desenvolupa en les partides de despeses) hi ha poca acci¨® econ¨°mica substancial. Hisenda calcula que estalviar¨¤ 2.000 milions en despeses financeres i 5.500 milions per la disminuci¨® del nombre d'aturats. Conv¨¦ recordar que la taxa de cobertura de la desocupaci¨® est¨¤ sota m¨ªnims, amb la qual cosa hi ha el dubte de si els estalvis procedeixen del descens de l'atur o de la desprotecci¨® social. El Pressupost ¨¦s el millor lloc perqu¨¨ el Govern expliqui com ¨¦s el grau de protecci¨® social que vol mantenir; perqu¨¨ no ¨¦s acceptable estalviar a costa de la cobertura social. Per¨° no sembla disposat a comprometre's en un pla articulat i quantificable sobre aquest tema.

Els marges d'estalvi esmentats permeten suposar que el Govern disposar¨¤ d'algun marge per incentivar l'economia (via inversi¨®). Per¨° de nou es desconeixen, m¨¦s enll¨¤ de generalitats sense valor, els prop¨°sits de l'Executiu quant a la seva disposici¨® per utilitzar el pressupost com a instrument de pol¨ªtica econ¨°mica. La reactivaci¨® de l'economia (el creixement del segon trimestre est¨¤ en taxes anuals del 3,1%) proporcionar¨¤ un augment superior dels ingressos de l'Estat. Estem a l'espera de con¨¨ixer quina quantitat d'aquesta millora fiscal anir¨¤ a parar a la correcci¨® del deute, a finan?ar m¨¦s protecci¨® social i a incentivar l'economia. I sobretot, esperem saber quins criteris obeiria aquest repartiment. Dels comptes i les explicacions ofertes no es despr¨¨n que el Pressupost 2016 tingui un objectiu prec¨ªs, i menys de pol¨ªtica econ¨°mica, excepte, l¨°gicament, l'electoral.

Queda, a m¨¦s, un compte per quadrar. L'any proper el d¨¨ficit p¨²blic comprom¨¨s amb Brussel¡¤les haur¨¤ de baixar fins al 2,8% del PIB (des de, en teoria, el 4,2% d'aquest any). Ni els augments de despesa social ni els de personal s¨®n coherents amb aquest prop¨°sit. Hisenda hauria d'explicar, amb nombres indiscutibles, com ¨¦s la profunditat de l'ajust (de l'Estat central i de les comunitats) que s'ha executat el 2015, qu¨¨ queda pendent per 2016 m¨¦s el que correspongui a l'exercici, quina quantitat es compensar¨¤ amb l'augment dels ingressos i on es retallar¨¤, si fos necessari, la despesa. L'Executiu es limita a descriure un m¨®n feli? en el qual el d¨¨ficit, la pujada de la despesa social, l'augment de la despesa de personal i les inversions queden garantits m¨¤gicament per la pujada d'ingressos fiscals; i aix¨° despr¨¦s d'una rebaixa d'impostos.