La ret¨°rica del poder

Em pregunto quins van ser els gestos de Narc¨ªs Serra quan va assumir l¡¯alcaldia el 1979, inaugurant l¡¯etapa democr¨¤tica amb una hisenda escler¨°tica i els comptes en vermell: no els recordo. Els gestos se¡¯ls endu el temps. Fins ara no hi havia hagut una ruptura equivalent al govern municipal, perqu¨¨ els tr¨¤nsits anteriors a Ada Colau van ser d¡¯una subtil i matisada continu?tat. L¡¯alcaldessa est¨¤ en l¡¯etapa dels gestos perqu¨¨ t¨¦ el pressupost segrestat pels acords previs. Els gestos s¨®n la ret¨°rica del poder. Les principals decisions (simb¨°liques) que ha pres Ada Colau han estat en solitari, sense ni tan sols consultar els seus companys d¡¯investidura, tot i que la campanya es va basar en un concepte diferent: el de participaci¨® com a signe de la nova pol¨ªtica, com a empoderament de la gent.

Les decisions d¡¯Ada Colau tenen l¨°gica i s¨®n perfectament defendibles. Jo mateixa vaig criticar la candidatura dels Jocs d¡¯hivern i no diguem la pista de gel nadalenca. Per¨° liquidar la primera sense aixecar el tel¨¨fon per consultar els alcaldes il¡¤lusionats, o el sector esportiu, i desnaturalitzar la segona sense preguntar als comerciants que es graten la butxaca ¨¦s el contrari d¡¯una pol¨ªtica de participaci¨®. Es corre el risc de transmetre que la participaci¨® ¨¦s v¨¤lida per a un tipus de ciutad¨¤, per¨° no pas per a uns altres. Una audi¨¨ncia p¨²blica a la ¡°pla?a major¡± de Nou Barris est¨¤ molt b¨¦, i ¨¦s altament simb¨°lica, per¨° la participaci¨® ha de ser general o s¡¯estableix un ¡°nosaltres¡± al comandament que no pot ser.

Ans el contrari, el bust del rei Joan Carles planteja un tema interessant. La defenestraci¨® hauria hagut de ser votada al sal¨® de plens que du el nom de la reina regent, per¨° ha deixat sobre la taula un preci¨®s mel¨® d¡¯estiu. Va dir el senyor Pisarello: estem sota la ¡°narrativa¡± ¨Cva dir narrativa, no relat¨Cde la Transici¨®. Qu¨¨ ens ha d¡¯explicar! Ara b¨¦, la ciutat necessita aparells cr¨ªtics, per¨° sense necessitat d¡¯esborrar un passat que ¨¦s q¨¹esionat avui per¨° no ho va ser ahir. Ajudada per un urbanisme que no descansa mai, Barcelona ha anat tapant forats (negres) del seu nomencl¨¤tor en incorporar, posem per cas, el gros de la cultura catalana republicana o un bon nombre de dones importants.

Hi ha ve?ns que no baixen al centre des de la seva perif¨¨ria perqu¨¨ no s'atreveixen a trencar les barreres mentals. I en lloc d'ocupar-se d'aix¨°, que ¨¦s una altra forma de pobresa, el nou Ajuntament promet portar-los el Grec a casa

Hi falten, va dir Pisarello, mem¨°ria republicana i anarquista, i hi sobra monarquia, per¨° tampoc no n¡¯hi ha tanta. El nomencl¨¤tor de Barcelona ¨¦s molt civil, perqu¨¨ se l'hi ha anat traient, no pas els poderosos, que hi s¨®n, sin¨® els enemics. El Duc de la Vict¨°ria va perdre la cua fa poc: ara ¨¦s Duc a seques. I l¡¯anarquisme hi ¨¦s amb figures hist¨°riques com Frederica Montseny o Joan Peir¨®. Fins i tot Durruti t¨¦ una pla?a al barri de la Zona Franca. I Salvador Puig Antich. ?s precipitat refor?ar el mite que Barcelona no honora el seu passat obrer, fabril, conflictiu i anarquista. Sempre s¡¯hi pot fer m¨¦s, per¨° la mem¨°ria tamb¨¦ ha de ser un proc¨¦s compartit.

Finalment, un tercer eix de campanya, la descentralitzaci¨®.?Colau ha assenyalat la possibilitat de portar l¡¯est¨¤tua de la Rep¨²blica a l¡¯empla?ament original des de la pla?a Llucmajor, on els ve?ns la van recollir amb orgull. No ¨¦s una bona idea retirar-los el trofeu en benefici del passeig de Gr¨¤cia, precisament. Si creiem en els barris, un barri ¨¦s un lloc d¡¯honor, tan bo com qualsevol altre. Per contra, Berta Sureda ha anunciat un futur Grec als barris. Li explico que aix¨° ja est¨¤ inventat, incl¨²s en ¨¤mbit metropolit¨¤, i que no acaba de funcionar perqu¨¨ dilueix la for?a del festival. El que ¨¦s divertit del Grec ¨¦s anar al Grec. I all¨° preocupant ¨¦s que l¡¯Ajuntament no es vegi capa? de portar la gent a l¡¯experi¨¨ncia de seure sota els estels a veure un espectacle de relleu internacional. Fem-los una cosa de barri al barri. La creativitat de base ¨¦s interessant per¨° hi ha ocasions per a cada cosa.

Barcelona ¨¦s una ciutat petita que tanmateix viu una realitat inacceptable: igual que no veiem el paisanatge del Raval fora del Raval, hi ha ve?ns que no baixen al centre des de la seva perif¨¨ria perqu¨¨ simplement no gosen trencar les barreres mentals. I en comptes d¡¯ocupar-se¡¯n, que aix¨° ¨¦s una altra forma de pobresa, el nou Ajuntament promet dur-los el Grec a casa, posant-lo al nivell del jubilat sedentari, del jove de caputxa tirada i de la senyora Maria. D¨¦u meu, quins canvis!

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora