El problema

La llista del president dibuixa una s¨¨rie de problemes. El m¨¦s divertit ¨¦s que si els uneixes amb una l¨ªnia, et surt un dibuix d'una cosa que ja no ¨¦s un problema, sin¨® alguna cosa tres caselles posterior. No marxeu, que m'explico.

Problemes. Us faig un simp¨¤tic popurri. No es diu la llista del presi, si b¨¦ el candidat a la presid¨¨ncia ¨¦s el presi. Aix¨° indica que ¨¦s un objecte poc transparent i obert a interpretacions que, malgrat aix¨°, semblen no realitzar-se. Per qu¨¨ el presi no encap?ala la llista que, de fet, encap?ala? Per qu¨¨ un pol¨ªtic, la carrera del qual va consistir a estar, precisament, en els punts on es va desenvolupar l'activitat paraecon¨°mica de The Pujolettes?encara est¨¤ viu i pot, si no encap?alar, s¨ª manipular, en el sentit que ofereix Coromines al seu diccionari etimol¨°gic, una llista?

Aquests interrogants porten al seg¨¹ent problema. Quina ¨¦s la funci¨® d'un cap de llista que no ¨¦s cap de llista? ?s una funci¨® a) pol¨ªtica o, snif, b) teatral? Camufla la vida i l'obra de la resta de llistes, o, en canvi, segella que estem davant una llista tan transversal que, si b¨¦ nom¨¦s est¨¤ formada pels dos partits que han fet retallades a Catalunya, compta amb un exparlamentari europeu d'ICV, molt significat en aquella cambra, tan introvertida, en la lluita contra la pesca extensiva de la tonyina vermella? La seva pres¨¨ncia nega o adorna el car¨¤cter ultraliberal de la llista formada per CDC i ERC ¨CERC ¨¦s, al seu torn, un altre problema en el seu ¨²ltim acte; al Congr¨¦s ha votat en contra del que ha fabricat al Parlament?¨C. Al cap de llista que no ¨¦s cap de llista, per cert, ja l'han avisat els seus superiors quan va afirmar que Mas podia no ser el cap de llista efectiu. Un gran ide¨°leg de la transversalitat li va dir, de fet, que ¡°tot est¨¤ parlat¡±. Qu¨¨ ¨¦s tot? Per qu¨¨ a la societat, i al cap de llista que no ¨¦s cap de llista, no se'ls ha parlat de tot? On passa de tot en una llista en qu¨¨ sembla que no hi passi res, excepte una transversalitat que fa caure de cul? Tot ¨¦s un altre proc¨¦s, amb la difer¨¨ncia que ara s¨ª que s¨ª? Per qu¨¨ ara s¨ª? Ara existeix? Ha existit abans? Tot ¨¦s intentar una majoria catalanista conservadora, que negoci? el que sigui amb el pr¨°xim Govern de l'Estat, previsiblement d'esquerres? Tot ¨¦s el de sempre? Ostres, m'he embalat. Paro.

B¨¦. El problema a qu¨¨ al¡¤ludia no s¨®n aquests problemes al¡¤ludits. Agafeu-vos. Aquests petits grans problemes ja s'haurien d'haver solucionat. Si b¨¦ no ¨¦s dif¨ªcil verificar-los, el problema ja no ¨¦s tampoc que aix¨° no hagi passat, sin¨® el lloc on no ha succe?t. Tots aquests problemes ¨Cfonamentalment, de falta de control sobre una llista, un Govern, uns partits¨C s'haurien d'haver solucionat a la premsa, el lloc natural per a la soluci¨® d'aquests conflictes. A la premsa, als mitjans, a trav¨¦s d'informaci¨® i d'opini¨® contrastada, ¨¦s on la societat decideix amb efectivitat si un pol¨ªtic ¨¦s corrupte, si una mesura governamental ¨¦s justa, si un discurs governamental existeix. I aquests s¨®n, b¨¤sicament, els temes que ajorna la llista del president, l'anterior Govern i, si els rutlla l'assumpte, el futur, gr¨¤cies al fet que els mitjans l'ajornen per tot el lot. El fet que aquests problemes, impensables ¨Cper jugar amb aquest esl¨°gan transversal¨C a Dinamarca, per¨° intu?bles a Vene?uela, no s'hagin solucionat ¨¤ la danois, orienta sobre uns mitjans ¨²nics al continent que, en dues lleng¨¹es llatines, no controlen el poder, assumeixen les explicacions del poder com a font, i es limiten a defensar un poder o altre. En el cas del periodisme hooligan pro llista del presi?¨Caqu¨ª tenim un periodisme per confirmar qualsevol govern¨C sorpr¨¨n que mitjans i signatures que han estat incapaces de descriure el pujolisme i el proc¨¦s?no se sentin invalidades, i prossegueixin amb la seva funci¨® governamental amb molt poc efecte.

La crispaci¨®, la polaritzaci¨® social entorn de projectes governamentals no verificables, no sotmesos a explicacions sin¨®, via propaganda, a la fe ¨¦s una de les conseq¨¹¨¨ncies presents. I em temo, fins que la cosa exploti ¨Cla propaganda, creix i explota, no t¨¦ un altre recorregut; recordeu Acebes¨C, que la cosa ser¨¤ aix¨ª.