Aix¨ª va sorgir el rostre hum¨¤

No fa falta ser Scarlett Johansson o Brad Pitt per mirar-se al mirall i contemplar una cosa ¨²nica cada mat¨ª. Qualsevol rostre hum¨¤, de qualsevol persona, en qualsevol ¨¨poca, ¨¦s inigualable dins del gran univers mam¨ªfer o el m¨¦s redu?t club dels hom¨ªnids. Per qu¨¨? Una revisi¨® extensa de centenars de cranis de primats, humans actuals i hom¨ªnids extints ha intentat respondre a aquesta pregunta. Els seus resultats es llegeixen com un relat apassionant de com i quan va sorgir aquesta raresa evolutiva que anomenem cara.

El treball estudia dues parts del crani: la posterior, que cont¨¦ el cervell, i els ossos frontals, que componen el rostre. En l'encaix d'aquestes dues peces hi ha la clau per comprendre per qu¨¨ els humans no tenim cara de mico, tot i que moltes vegades ens puguem veure molt semblats a ells. La mostra inclou ximpanz¨¦s, goril¡¤les, bonobos i orangutans. En tots s'ha observat la mateixa regla immutable en el desenvolupament dels seus caps: com m¨¦s gran ¨¦s el neurocrani, m¨¦s gran es fa tamb¨¦ la cara. La grand¨¤ria ¨¦s important, ja que aquests rostres amples serveixen de suport per a una dentici¨® poderosa necess¨¤ria per a una vida en la jungla menjant brots, fulles, fruits i, ocasionalment, carn. ¡°Un ximpanz¨¦ i un goril¡¤la tenen el cervell de la mateixa grand¨¤ria, per¨° el goril¡¤la t¨¦ un crani molt m¨¦s gran i, per tant, tamb¨¦ ho ¨¦s la seva cara¡±, explica Paul Palmqvist, paleont¨°leg de la Universitat de M¨¤laga i autor principal de l'estudi, publicat a PLOS One.

La investigaci¨® tamb¨¦ analitza cranis de diverses esp¨¨cies d'australopitecs, hom¨ªnids que ja caminaven al?ats i que van viure a l¡¯?frica des de fa uns 3,5 milions d'anys. Les seves cares semblen, aix¨ª mateix, sotmeses a la mateixa llei de desenvolupament observada en els grans primats. Despr¨¦s es va produir un ¡°canvi radical¡± amb l'aparici¨® de les primeres esp¨¨cies del g¨¨nere ¡°Homo¡±, el nostre. Aquestes esp¨¨cies van desenvolupar un cervell cada vegada m¨¦s gran i, a mesura que el crani creixia, la cara va comen?ar a reduir-se, com si un necessit¨¦s els recursos biol¨°gics de l'altra. Aquest proc¨¦s ¨¦s continu en el temps. Es va iniciar a l¡¯?frica amb l¡¯Homo habilis fa uns 2,5 milions d'anys i va continuar, a mitjana que es va anar conquerint territori, amb l¡¯ Homo erectus, a l¡¯?sia; l¡¯Homo georgicus, a Ge¨°rgia; l¡¯Homo antecessor, a Atapuerca (Burgos), i l'home de Neandertal, el nostre parent hum¨¤ m¨¦s proper i que es va extingir fa uns 30.000 anys. El punt m¨¦s avan?at va arribar amb l¡¯Homo sapiens, la cara m¨¦s petita i estreta de tots els hom¨ªnids.

L'estudi ha incl¨°s an¨¤lisi de cranis de sapiens que van viure a l¡¯?frica fa 160.000 anys, aix¨ª com de poblacions posteriors de cromanyons, pobles neol¨ªtics i humans actuals de diverses nacionalitats. ¡°Mai s'havia fet un estudi aix¨ª¡±, fa ressaltar Palmqvist, i el m¨¦s interessant, diu, ¨¦s que tant els humans com la resta d'esp¨¨cies analitzades mantenen sempre ¡°la mateixa velocitat de variaci¨®¡± en la morfologia, tot i que els patrons siguin diferents, cosa que fa que tota aquesta hist¨°ria encaixi evolutivament. Un altre punt interessant: el rostre hum¨¤ ha perdut varietat amb els anys. En temps dels primers membres del g¨¨nere Homo, les cares eren molt m¨¦s diferents entre si. ¡°En comparaci¨®, un senyor del desert del Kalahari i un noruec s¨®n molt m¨¦s semblats¡±, conclou Palmqvist.

El rostre hum¨¤ tamb¨¦ ¨¦s ¨²nic

La gran pregunta ¨¦s per qu¨¨, de sobte, els patrons f¨ªsics van comen?ar a canviar per donar lloc a un cervell m¨¦s gran i a una cara m¨¦s petita. Es deu en part al fet que els Homo ¡°s'estaven adaptant a un entorn i a una situaci¨® totalment nova¡±, apunta Juan Antonio P¨¦rez, coautor del treball. Entre aquests canvis hi va haver el tomb cap a una dieta carn¨ªvora, essencial per sustentar un cervell que necessitava el 22% de tota l'energia del cos (el d'un ximpanz¨¦ en requereix el 8%). ¡°Sacrificar el cor, el fetge o altres ¨°rgans fonamentals hauria estat un atemptat fisiol¨°gic¡±, explica Palmqvist. Al final va ser el sistema digestiu i possiblement la cara i les dents els que es van fer m¨¦s petites per ajustar-se, apunta el paleont¨°leg.

El rostre hum¨¤ tamb¨¦ ¨¦s ¨²nic per la seva immaduresa. Comparats amb altres primats, els sapiens tenen un per¨ªode de desenvolupament durant la infantesa i adolesc¨¨ncia molt llarg i, no obstant aix¨°, arriben a l'edat adulta tenint trets juvenils. ¡°Per aix¨°, un crani d'un home i un ximpanz¨¦ s¨®n visiblement diferents, per¨° el d'un nen i un ximpanz¨¦ beb¨¨ s¨®n molt m¨¦s semblants, i fins i tot el d'un home adult s'assembla m¨¦s al del ximpanz¨¦ beb¨¨¡±, apunta Palmqvist.

I com seria la nostra cara si no s'hagu¨¦s produ?t aquest ¡°canvi radical"? ¡°Ens haur¨ªem quedat a la zona d'adaptaci¨® dels australopitecs i mai no ens haur¨ªem distanciat, tindr¨ªem cares m¨¦s grans i probablement no s¡¯hauria desenvolupat mai un cervell tan gran com el nostre¡±, explica P¨¦rez.

El rostre hum¨¤ ha perdut varietat

Mar¨ªa Martin¨®n-Torres, una investigadora de l'equip d¡¯Atapuerca que no ha participat en aquest estudi, en destaca la v¨¤lua. ¡°Em sembla un estudi interessant perqu¨¨ cobreix una mostra molt completa de primats, poblacions humanes actuals i hom¨ªnids extints¡±. ¡°Com els autors apunten, en el cas particular del g¨¨nere Homo hi ha molta m¨¦s variabilitat dins de cada esp¨¨cie i entre si que no sempre segueix el mateix patr¨® que els altres grups¡±. Gran part d'aquesta variabilitat es deu als quatre cranis de Dmanisi, tots en teoria de la mateixa poblaci¨®, per¨° tan diferents en els seus trets que la seva variaci¨® se surt dels par¨¤metres habituals dels Homo sapiens, cosa que reobre el debat sobre si s¨®n la mateixa esp¨¨cie o no.

En un treball anterior, l'equip de Martin¨®n-Torres ja va apuntar que, fa m¨¦s d'un mili¨® d'anys, l'home d¡¯Atapuerca ja tenia el rostre afilat que anunciava la cara sapiens, per¨° no tant la neandertal. ¡°Aquest estudi seria coincident amb la nostra valoraci¨® de l'antecessor, on estimem un augment important de la capacitat cranial respecte a hom¨ªnids anteriors juntament amb el desenvolupament d'una cara gr¨¤cil i moderna¡±, fa ressaltar. ¡°Per¨° hi ha una mica m¨¦s que simplement la grand¨¤ria, ja que en el cas de l'antecessor no nom¨¦s s'assembla a la cara moderna pel que fa a la grand¨¤ria sin¨® tamb¨¦ en la forma¡±. ¡°De fet, la cara d'antecessor s'assembla a la dels sapiens, per¨° no a la dels neandertals¡±, conclou.