L¡¯onada de calor converteix el 2015 en el pitjor any d¡¯incendis d¡¯aquest trienni

Els incendis el 2015 estan resultant m¨¦s destructius que els dels ¨²ltims anys a causa de les altes temperatures i l'onada de calor estival. L'¨²ltima estad¨ªstica oficial del Ministeri d'Agricultura, Alimentaci¨® i Medi Ambient, de l'1 de gener al 26 de juliol, eleva a 52.557 hect¨¤rees la superf¨ªcie calcinada per les flames, davant de les 37.500 i les 21.000 cremades respectivament durant el mateix per¨ªode del 2014 i el 2013, segons informa Efe.

Malgrat que el nombre d'incendis que s'han produ?t fins ara aquest any ¨¦s similar a la mitjana del decenni, la seva gravetat ha augmentat i els considerats "grans" han cremat el 60% del total de la superf¨ªcie calcinada, un 20% m¨¦s del valor normal. De la superf¨ªcie calcinada enguany, 15.300 hect¨¤rees corresponen a superf¨ªcie poblada d'arbres i la resta a pastures, muntanya oberta i matolls.

Jos¨¦ Manuel Jaquotot, el subdirector de Silvicultura i Muntanyes del Ministeri de Medi Ambient, ha explicat a EL PA?S que un incendi es considera "gran" si crema m¨¦s de 500 hect¨¤rees i "conat" si afecta menys d'una hect¨¤rea. Des de l'1 de gener fins al 26 de juliol d'aquest any hi ha hagut 7.750 incendis, gaireb¨¦ 4.700 dels quals han estat conats i una mica m¨¦s de 2.000, incendis. Nom¨¦s set han estat considerats "grans". El pitjor ha estat el que va assolar recentment l'Arag¨®, amb unes 14.000 hect¨¤rees cremades, i que va obligar a evacuar els habitants de diversos pobles aragonesos.?

Aix¨ª, la xifra d'incendis fins ara suma 6.749, mentre que el 2014 van ser 6.888; el 2013 un total de 4.380, i la mitjana de la d¨¨cada se situa en 8.649. El capit¨¤ Salvador Ortega, del Servei de Protecci¨® de la Naturalesa (Seprona) de la Gu¨¤rdia Civil, opina a la vista d'aquesta estad¨ªstica que ha augmentat "la gravetat individual de cada incendi", per¨° "la dram¨¤tica situaci¨® meteorol¨°gica" dels dos ¨²ltims mesos, en al¡¤lusi¨® a l'onada de calor, augurava fins i tot un escenari "m¨¦s terror¨ªfic", i recalca que la situaci¨® ¨¦s de "normalitat".

Ortega ha precisat que hi ha hagut un augment del 50% en els incendis "d'inter¨¨s policial" respecte de l'any passat, en els quals el Seprona interv¨¦. Atribueix aquest augment, aix¨ª mateix, al fet que el 2014 va ser un any "excepcionalment bo". La majoria de focs provocats tenen el seu origen, explica, en neglig¨¨ncies involunt¨¤ries que es produeixen durant les cremes de rostolls.

Brigades en vaga

El subdirector Jaquolot recorda que la compet¨¨ncia de detectar i extingir incendis correspon a les comunitats aut¨°nomes. El Ministeri ofereix els seus efectius com a suport quan se li requereix. Entre aquests efectius destaquen els avions coneguts com a?foques, molt m¨¦s grans que els que tenen les comunitats aut¨°nomes, capa?os de descarregar fins a 6.000 litres d'aigua.

Altres unitats que depenen del Ministeri s¨®n les Brigades de Refor? en Incendis Forestals (BRIF), especialitzades en l'extinci¨® de grans incendis. Aquestes unitats mantenen una vaga indefinida des del 27 de juliol passat per exigir reconeixement professional i millores laborals a l'empresa p¨²blica que els contracta per dur a terme la seva tasca, Tragsa.

Jaquolot, que recalca que els membres de les BRIF s¨®n "professionals bon¨ªssims", assenyala que la seva vaga no t¨¦ incid¨¨ncia a l'hora de controlar els incendis, perqu¨¨ els serveis m¨ªnims establerts (70%) s'estan complint rigorosament i perqu¨¨ aquestes unitats, segons explica, nom¨¦s intervenen en un petit percentatge de focs, proper a un "2% del total".

Les BRIF, amb 545 treballadors i 10 bases distribu?des per tot el territori nacional, es dediquen a l'extinci¨® de grans incendis forestals i serveixen de suport a les comunitats aut¨°nomes quan arriben a un nivell 2 d'extinci¨®. Aquest dijous han portat les seves reivindicacions fins a la porta del Ministeri d'Agricultura, Alimentaci¨® i Medi Ambient, on s'han concentrat.

El president de l'Associaci¨® de Treballadors de les BRIF, Santiago Terol, explica que tenen la intenci¨® de mantenir la seva protesta indefinidament perqu¨¨ l'empresa no ha donat mostres d'atendre cap de les seves demandes. "Cobrem uns 900 euros", explica Terol. En aquesta quantitat hi ha inclosos els complements per perillositat, treball per torns i disponibilitat, que ascendeixen, segons indica, a 3,7 euros. "Aix¨° ¨¦s el que val per a l'empresa que em jugui la vida apagant incendis", es queixa, i recorda que les BRIF s'enfronten habitualment als incendis "m¨¦s virulents", que, en general, es produeixen a l'estiu.