¡°Colau ha entrat en un assumpte que espanta els pol¨ªtics: el turisme¡±

Fam¨ªlies en bermudes i vambes, amb grans refrescos a la m¨¤, passegen pel barri de la reportera i escriptora Elizabeth Becker (Carroll, Iowa, 1947) el primer dissabte d'agost, humit i calor¨®s, a Washington. T¨¦ un punt ir¨°nic que la dona que ha ficat el dit a l'ull del turisme visqui en un dels punts tur¨ªstics de la ciutat, el Capitoli. L'excorresponsal de The New York Times, que ha recorregut mig m¨®n, ha investigat a fons aquesta ind¨²stria i alertat contra els seus excessos. La seva obra mestra sobre aquest tema, Overbooked: la explosi¨®n del negocio del turismo y los viajes, ¨¦s un meticul¨®s estudi dels efectes del fenomen. Defensa models com Par¨ªs o Copenhaguen. Nom¨¦s obrir la porta, el q¨¹estionari previst salta pels aires perqu¨¨ obre foc: ¡°Qu¨¨ li sembla la nova alcaldessa de Barcelona? ?s emocionant, no?¡±. Ada Colau, the major (l'alcaldessa). No deixar¨¤ de nomenar-la.

Pregunta. I qu¨¨ li espera ara, a Barcelona?

Resposta. L'alcaldessa ha entrat en un assumpte que espanta els pol¨ªtics.?El turisme o l'ignoren o el temen, creuen que l'¨²nica manera de gestionar-lo ¨¦s promocionar-lo. Per¨° ella ha tocat el punt feble. Ha dit: escoltar¨¦ qu¨¨ vol la gent. Sempre s'analitza el turisme des del punt de vista de l'economia, per¨° ¨¦s un assumpte de democr¨¤cia. A qui pertany la ciutat? I ella vol que sigui dels barcelonins.

P. En un lloc on el turisme ¨¦s un negoci tan important, podr¨¤ fer front a la pressi¨® de les empreses?

R. Per aix¨° ha de fer estudis, dir: "D'acord, si som tan dependents d'aquests diners, digueu-me d'on v¨¦nen i on s¨®n". A Barcelona arriben molts creuers. Quant deixen? Hi ha estudis que demostren que no tant com es diu. El turisme afecta tothom i com determines el tipus de turisme que vols ¨¦s crucial per a la poblaci¨®. Ella no ha de prendre mesures radicals, parla d'una morat¨°ria, diu que el turisme ha crescut massa i massa r¨¤pid i hem de repensar-lo. Es tracta de tenir la millor informaci¨® per gestionar-lo b¨¦.

P. ?s molt cr¨ªtica amb els creuers.

R. Dues companyies ¡ªCarnival i Royal Caribbean¡ª controlen gaireb¨¦ dos ter?os del negoci mundial. Els creuers prometen que un nombre de passatgers gasti una quantitat de d¨°lars que en realitat no gasta, i que els negocis locals guanyaran. Per¨° no passa perqu¨¨ tenen molts acords amb empreses per portar-hi els clients. Hi ha tamb¨¦ el cost de la contaminaci¨®: quan un creuer atraca no es connecta a l'electricitat, es deixa anar, i genera una contaminaci¨® equivalent a 12.000 cotxes. Aix¨° va a l'aigua. I paguen sous horribles. 50 d¨°lars (46 euros) al mes a un cambrer... Viuen de les propines. No es preocupen de les normes laborals i hi ha un veritable interrogant sobre si segueixen les normes mediambientals ...I on s¨®n les fonts d'aigua? On s¨®n les cambres de bany? Qui recull les seves escombraries? On van?

Els pol¨ªtics o ignoren el turisme o el temen. Veuen en la promoci¨® l'¨²nica forma de gesti¨®

P. Com s'aconsegueix l'equilibri d'un turisme fort que no es mengi una ciutat?

R. No pots preguntar-te nom¨¦s si el turisme ¨¦s positiu o negatiu. ?s positiva la ind¨²stria petrol¨ªfera? ?s clar, vols conduir el teu cotxe. La pregunta ¨¦s: fins a quin punt est¨¤ beneficiant la ciutat aquest volum de turisme? A Fran?a hi ha regles, a Par¨ªs tenen restriccions d'aparcament, de soroll. La millor gesti¨® del turisme que hi ha, en la qual els ciutadans no es queixen, ¨¦s la m¨¦s transparent: la que els diu qui paga, qui ingressa, quant costen aquells serveis... I on se'ls ha preguntat el que volen.

P. Quines conseq¨¹¨¨ncies ha observat en ciutats com Ven¨¨cia?

R. Es disparen els preus d'habitatge per als ciutadans, es desprotegeixen els negocis locals¡­ Per exemple, a Ven¨¨cia trobes sobretot vidre de murano falsificat, ¨¦s dif¨ªcil trobar-ne de real, i la majoria est¨¤ fet a l'antiga Iugosl¨¤via o a la Xina.

P. ?s m¨¦s rendible, probablement.

R. Ven¨¨cia t¨¦ uns 60.000 habitants i rep uns 25 milions de turistes a l'any. A qui beneficia? Als venecians no, estan marxant.

En abordar aquest debat et diuen elitista i el que cerques ¨¦s que la gent? pugui seguir vivint a la seva ciutat

P. Es pot fer marxa enrere?

R. S¨®c optimista. Hi ha coses que no poden tornar, com els vells edificis que es van enderrocar a la Xina, i aix¨° et trenca el cor. Per¨° pots restablir qui vols ser. Pots dir: en el passat deix¨¤vem que tot aix¨° pass¨¦s per¨° ara ja no. Aqu¨ª no es va nu pel carrer, no pots emborratxar-te al carrer i llen?ar escombraries. Els turistes no ho fan a Par¨ªs, i la majoria tampoc als seus pa?sos d'origen. Barcelona ha de dir: no, aquesta ciutat no ¨¦s aix¨ª.

P. Les aerol¨ªnies low cost han estat determinants en aquesta explosi¨® per¨° han democratitzat el turisme.

R. I moltes han comen?at a tenir problemes i han hagut de prohibir portar alcohol perqu¨¨ la gent s'emborratxava¡­ Una altra cosa que et poden dir en plantejar el debat del turisme ¨¦s que ets elitista, per¨° el que vols ¨¦s justament protegir la gent pobra, que puguin seguir vivint a la seva ciutat. La gent que fa negoci amb Ven¨¨cia no s¨®n els venecians. No vull que li passi el mateix a Barcelona.