Quatre visques per Colau

Comen?ar¨¦ confessant que, si exerc¨ªs el meu dret al vot a la Ciutat Comtal ¨Cque no ¨¦s el cas¨C, el 24 de maig passat no l'hauria dipositat a favor de la candidatura de Barcelona en Com¨². Dit aix¨°, afegir¨¦ que he assistit en respectu¨®s i expectant silenci a les primeres vuit setmanes d'actuaci¨® del nou govern municipal. I he d'admetre el meu ple i fins i tot entusi¨¤stic acord amb algunes de les decisions m¨¦s controvertides que Ada Colau i el seu equip han pres durant aquest breu per¨ªode de temps.

El meu primer visca ¨¦s per a l'acord de renunciar a la candidatura de Barcelona als Jocs Ol¨ªmpics d'hivern del 2026. Sempre he discrepat del model de desenvolupament de la ciutat a cop de grans esdeveniments; un model del qual Barcelona 1992 va ser el cant de cigne, el F¨°rum 2004 va suposar la decad¨¨ncia i unes olimp¨ªades hivernals amena?aven de ser la caricatura. Ni per latitud, ni per clima, ni per imatge internacional, ni per sostenibilitat energ¨¨tica, aquest projecte tenia cap sentit. El PSC de l'alcalde Jordi Hereu el va llan?ar en una etapa de braceig desesperat per evitar l'enfonsament, i Xavier Trias no es va atrevir a sepultar-lo per pressions dels municipis pirinencs i potser altres interessos menys confessables. Descansi en pau.

Un segon visca, menor per¨° no irrellevant, se'l mereix segons el meu parer la decisi¨® de no seguir instal¡¤lant, per Nadal, una pista de gel al centre de la pla?a de Catalunya. Malgrat que aquesta pla?a, com a espai urb¨¤ i arquitect¨°nic, no ¨¦s cap meravella, tampoc calia acarnissar-se amb ella incrustant-li un totxo antiest¨¨tic i provinci¨¤, impropi d'una capital europea: s'imaginen vost¨¨s una cosa aix¨ª al parisenc plau de la Concorde o a la londinenca Trafalgar Square, amb l'excusa d'estimular el consum nadalenc? Si els comerciants volen una pista de gel, que la financin i la instal¡¤lin, per exemple, al parc de la Ciutadella; el passeig dels Til¡¤lers ofereix prou espai per fer-ho.

Tercer i estentori visca per a la prohibici¨® de celebrar, el 19 de juliol passat, una missa al fossat de Santa Elena del castell de Montju?c en sufragi dels colpistes del 1936 que van ser executats all¨¤. Conv¨¦ recordar que l'espai esmentat, monumentalitzat despr¨¦s de la vict¨°ria del 1939 en el m¨¦s pur estil feixista, no retia homenatge als milers de capellans, cat¨°lics o burgesos v¨ªctimes, pel simple fet de ser-ho, de la viol¨¨ncia revolucion¨¤ria, sin¨® als militars i civils que es van aixecar en armes contra la democr¨¤cia republicana, o a membres de la ¡°cinquena columna¡±, els uns i els altres condemnats en sent¨¨ncies formals.

En aquest assumpte, el m¨¦s escandal¨®s no ¨¦s que la missa hagi estat prohibida el 2015, sin¨® que s'hagi celebrat ininterrompudament des del 1940 fins l'any passat, amb l'aquiesc¨¨ncia o el silenci c¨°mplice de les successives administracions democr¨¤tiques tant estatals (Ministeri de Defensa) com catalanes i barcelonines. No, senyor Trias, el que ha fet el nou poder consistorial no ¨¦s ¡°crear conflictes on no n'hi ha¡±, sin¨® posar fi a un ritual d'apologia colpista inaudit quatre d¨¨cades despr¨¦s de la mort del dictador. I despr¨¦s ens sorprenem que al PP li costi tant condemnar el franquisme!

Finalment, quart visca davant la pol¨¨mica decisi¨® de retirar el bust de Joan Carles I del Sal¨® de la Reina Regent, sobretot si ¨¦s el primer pas perqu¨¨ el flamant comissionat per a la Mem¨°ria Hist¨°rica, el col¡¤lega Xavier Dom¨¨nech, reexamini a fons les pol¨ªtiques de l'Ajuntament en aquesta mat¨¨ria. Per qu¨¨, sense caure en sectarismes, ¨¦s normal, en una ciutat que no va triar ni un sol diputat mon¨¤rquic entre el 1903 i el 1936, que el sal¨® de plens albergu¨¦s les ef¨ªgies de tres caps d'Estat coronats (Maria Cristina d'Habsburg, Alfons XIII i Joan Carles I ¨Cel segon va perjurar la Constituci¨® que havia de guardar i fer guardar¨C)? No cal confondre el respecte institucional amb la beateria cortesana, ni amb l'ocultaci¨® de l'important¨ªssim llegat republic¨¤ que van construir generacions de barcelonins.

Discrepo profundament d'altres gestos, anuncis i prop¨°sits d'Ada Colau i els seus, des del missatge d'impunitat llan?at cap als esvalotadors urbans fins a aquesta misteriosa fixaci¨® de fer circular tramvies pel tram central de la Diagonal. Per¨° crec que una cosa no exclou l'altra.