Junts pel S¨ª, per¨° separats per la renda m¨ªnima

El debat sobre els treballadors pobres (o, el que ¨¦s el mateix, l¡¯efic¨¤cia limitada del treball com a ¨²nica eina per sortir de la pobresa) es troba al centre de la discussi¨®. El tema s'ha colat fins i tot en la precampanya presidencial dels Estats Units. I tamb¨¦ est¨¤ present en la carrera catalana cap al 27-S i especialment en la llista que vol fer president Artur Mas.

Va ser el mateix cap de llista de Junts pel S¨ª, Ra¨¹l Romeva, el que va treure el tema durant la seva presentaci¨® de la llista unit¨¤ria. Romeva va clamar: ¡°Reforma de la renda m¨ªnima d¡¯inserci¨® (RMI) cap a un model de renda garantida ciutadana (RGC) que tendeixi progressivament a cobrir els m¨ªnims vitals de la ciutadania en situaci¨® de pobresa¡±. L'execosocialista ho va esmentar com una de les prioritats socials de la seva candidatura. I ho va posar com a exemple de les grans pol¨ªtiques socials que podrien fer-se en una hipot¨¨tica Catalunya independent.

No obstant aix¨°, no tothom en la llista que lidera opina igual. A Junts pel S¨ª hi ha fins a quatre posicions diferents. D'entrada, ¨¦s important aclarir conceptes. El professor de Sociologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Jos¨¦ Antonio Noguera explica en un article del portal Agenda P¨²blica la difer¨¨ncia entre una renda b¨¤sica universal i una renda garantida. La primera, arriba a tota la poblaci¨®. La segona paga ¡°¨²nicament als que no aconsegueixin un nivell d'ingressos considerat suficient¡±, diu Noguera.

La convocat¨°ria electoral del 27-S no va deixar lloc per al debat final d'una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per entitats socials i sindicats (tamb¨¦ hi havia el PSC i ERC) que va recollir 121.191 signatures. Aquesta proposta anava en la l¨ªnia de la renda universal i proposava un import de 664 euros mensuals. En el seu tr¨¤mit, que al principi va tenir molts inconvenients, va haver-hi unes 80 compareixences de diferents experts. Una setmana abans de l'¨²ltim ple de la legislatura, la dist¨¤ncia abismal entre partits i promotors va enterrar tota esperan?a que el projecte sobre la renda tir¨¦s endavant.

Per¨° les ILP no decauen quan es dissol la cambra. Per aquesta ra¨® els promotors i les forces d'esquerres tamb¨¦ van fer un acte en qu¨¨ es van comprometre que fos la primera llei aprovada pel Parlament que surti del 27-S. Esquerra Republicana assegura que no va ser convidada a aquest acte, mentre que una part dels impulsors acusen els republicans de no haver mostrat cap inter¨¨s per la iniciativa. Fonts de les dues parts accepten que el debat es va polititzar amb exc¨¦s.

El 2009, quan Romeva era candidat d¡¯Iniciativa a les europees, ja defensava en el manifest Crisi de dretes, solucions d'esquerres ¡°establir una renda garantida ciutadana per a les persones que no tinguin ingressos o es trobin en una situaci¨® de pobresa¡±. La seva proposta era crear una directiva marc que permet¨¦s una implementaci¨® generalitzada en la Uni¨® Europea.

Aquesta definici¨® est¨¤ molt lluny del que pensa Converg¨¨ncia (CDC). ¡°M¨¦s enll¨¤ que la ILP no ¨¦s assumible econ¨°micament, nosaltres creiem en l'esfor? de la gent. La gent el que vol ¨¦s treballar, no un subsidi¡±, va assegurar la diputada convergent Meritxell Borr¨¤s durant el ple monogr¨¤fic contra la pobresa. ¡°Creiem en la necessitat de donar cobertura a la gent que est¨¤ en una situaci¨® l¨ªmit per¨° tamb¨¦ els dic que no podem estar d'acord amb el text de la ILP¡±, va afegir la diputada convergent i ara consellera de Governaci¨®.

Les esmenes de CDC a la iniciativa anaven orientades a ¡°millorar¡± la renda m¨ªnima d¡¯inserci¨® actual, una cosa que, no obstant aix¨°, el Govern de CDC tenia pendent de fer des del 2011 i mai no havia abordat. La quantia proposada pels convergents ¨¦s pr¨¤cticament la mateixa (464 euros al mes per persona) i un augment del 5% d'aquesta quantitat per a cada membre addicional. Una fam¨ªlia composta per tres persones rebria 6.772 euros a l'any. Tamb¨¦ hi hauria ¨Cd'acord amb la proposta convergent¨C un pla individual de suport que l¡¯ajudi a la inserci¨® social o laboral. L¡¯acc¨¦s a aquesta ajuda seria per a persones de m¨¦s de 25 anys, no de 18, com proposava la ILP.

ERC, d¡¯altra banda, era una mica m¨¦s ambiciosa. De fet, el seu model era m¨¦s similar al proposat pel PSC. Es tractava de desdoblar-lo per a dos segments diferents: una part aniria a les persones en risc d'exclusi¨® social (que no tindria contraprestacions cap a l¡¯Administraci¨®) i una altra per complementar els ingressos dels treballadors pobres. La posici¨® republicana tampoc no ¨¦s compacta. En un article del 2013, el diputat Joan Tard¨¤ assegurava que ¡°un dels articles m¨¦s honrats de la Constituci¨® republicana [d'una Catalunya independent] seria la renda b¨¤sica universal¡±.

A aquest garbuix de posicions que presenta la candidatura Junts pel S¨ª cal afegir-hi el punt de vista del catedr¨¤tic d¡¯Economia Oriol Amat abans de ser designat n¨²mero set de la candidatura de Romeva. Amat va ser un dels compareixents parlamentaris en el marc del debat de la ILP.

Amat va calcular en uns 40.000 milions d'euros a l'any la posada en marxa de la renda universal ¡°sense saber si hi haur¨¤ un efecte crida o si hi haur¨¤ persones que deixin de treballar per cobrar¡±. El catedr¨¤tic reconeix el problema de la igualtat per¨° d¨®na a entendre que una ajuda d'aquesta classe fomenta m¨¦s la desocupaci¨® que l'ocupaci¨®. ¡°Em decantaria per un model dels pa?sos com Nova Zelanda, que d¨®na molts, molts diners a les persones en situaci¨® de pobresa per¨° que al mateix temps els exigeix molt [mitjan?ant pol¨ªtiques d'educaci¨® i reinserci¨®]¡±, va puntualitzar.