Quan Andy Warhol va con¨¨ixer la Velvet Underground

Les diferents versions d'aquesta hist¨°ria varien pel que fa als detalls, per¨° totes coincideixen en el m¨¦s essencial: Andy Warhol va donar la m¨¤ per primera vegada als integrants de la Velvet Underground?el desembre del 1965, quan eren la banda resident del Caf¨¦ Bizarre, un local del Village novaiorqu¨¨s del qual no trigarien a acomiadar-los. Ho va fer gr¨¤cies a Barbara Rubin, figura central del cinema underground dels seixanta, que poc despr¨¦s va abandonar els excessos de la ciutat per unir-se a una secta hass¨ªdica, abans de morir als 35 anys d'una infecci¨® contreta durant el part.

La banda, que va inspirar-se per al nom en un estudi psiqui¨¤tric sobre la desviaci¨® sexual, havia estat fundada feia uns mesos per John Cale, jove deixeble del compositor avantguardista La Monte Young, i per Lou Reed, lletrista i vocalista que acabava de sortir de la universitat amb un expedient brillant, malgrat els seus problemes per acatar l'autoritat.

La seva m¨²sica el¨¨ctrica i obscura, unida a la poesia violenta de les seves lletres, el seu inter¨¨s pel soroll i una posada en escena tan g¨¨lida com antit¨¨tica als swinging sixties, van fascinar Warhol. L'artista no va trigar a fitxar-los perqu¨¨ actuessin a la Factory, l'estudi que havia obert el 1963 al cinqu¨¨ pis d'un edifici de Manhattan. El mateix Reed ho va descriure en el seu moment com un amor a primera vista: ¡°Est¨¤vem fets l'un per l'altre. Les can?ons escrites abans de la nostra trobada lligaven perfectament amb els temes de les seves pel¡¤l¨ªcules. L'Andy ens va donar l'oportunitat de convertir-nos en The Velvet Underground. Abans, no ¨¦rem res i no interess¨¤vem a ning¨²¡±.

La seu del Centre Pompidou a Metz, enclavament industrial de la Lorena francesa, celebra ara el 50¨¨ aniversari d'aquell enamorament amb una nova exposici¨®, titulada Warhol Underground. Fins al 23 de novembre, la mostra recorre els vincles de l'artista amb l'escena avantguardista de Nova York i intenta determinar fins a quin punt va influir en la seva obra. ¡°En realitat, totes les ruptures est¨¨tiques es fan en grup. Warhol va ser el contrari a un autista tancat a la seva torre d'ivori. Va saber observar i escoltar, nodrir-se dels qui l'envoltaven¡±, sost¨¦ Emma Lavigne, directora del museu i comiss¨¤ria de l'exposici¨®. ¡°Es va inspirar en aquella constel¡¤laci¨® d'artistes que malvivien al Lower East Side, i els va ajudar econ¨°micament, per¨° tamb¨¦ en els hereus de la Beat Generation, les figures del moviment Fluxus i els d¨¦us de la contracultura com Robert Rauschenberg, John Cage, Merce Cunningham o Jonas Mekas¡±, afegeix Lavigne. Sense oblidar les anomenades?superstars de Warhol, personatges de la nit novaiorquesa, com Candy Darling, International Velvet o Ondine, als qui prestava una atenci¨® fluctuant. Tots van passar per aquest refugi de les avantguardes, freq¨¹entat per artistes exc¨¨ntrics, ¨¤ngels caiguts i toxic¨°mans de diferent ¨ªndole.

Serigrafies i retrats

El recorregut de la mostra inclou les primeres serigrafies executades al seu taller, com les famoses llaunes de sopa Campbell i les caixes de fregalls de la marca Brillo, passant pels seus retrats d'Elizabeth Taylor (Ten Lizes) i la t¨¨trica reflexi¨® sobre la cadira el¨¨ctrica (Big electric chair). Per¨° tamb¨¦ les pel¡¤l¨ªcules que Warhol va rodar a la Factory, unes 15 a l'any, entre les quals figuren Sleep, Kiss, Empire o Chelsea Girls.

A la primera sala de l'exposici¨®, davant d'un sof¨¤ vermell id¨¨ntic al de la Factory original, un centenar de fotografies mostren la vibrant quotidianitat del lloc. La model Edie Sedgwick apareix ballant en una festa. El poeta Gerard Malanga, principal ajudant de Warhol i responsable del c¨¤sting?d'aspirants, es recolza en una paret platejata, el color que embolcallava tota la Factory. I la cantant Nico apr¨¨n els primers acords de There she goes again, entre visitants tan il¡¤lustres com Dylan, Tennessee Williams o Truman Capote.

Entre els autors de les imatges figuren noms tan prestigiosos com els de Nat Finkelstein, Steve Schapiro i Stephen Shore, reclutat amb 18 anys per Warhol. ¡°El 1965, vaig rodar un curt que es va projectar al mateix cinema novaiorqu¨¨s on l'Andy exhibia les seves pel¡¤l¨ªcules. Em va demanar que el segu¨ªs i ho vaig fer¡±, recordava Shore poc despr¨¦s de la inauguraci¨®. ¡°Vaig deixar l'institut i vaig passar els meus dies a la Factory, i em vaig convertir en un m¨¦s. El contacte amb els inquilins de la Factory, que es van convertir en amics, va donar lloc a centenars de fotografies amb les quals vaig aprendre l'ofici¡±.

¡°Nom¨¦s pagava el lloguer¡±

Un altre dels personatges assidus era el fot¨°graf David McCabe, contractat amb 25 anys perqu¨¨ retrat¨¦s Warhol durant els dotze mesos del 1964. McCabe s'oposa a la llegenda que l'artista va vampiritzar els seus joves s¨²bdits en benefici propi. ¡°S¨¦ que l'Edie [Sedgwick] es va sentir utilitzada, per¨° en realitat va ser ella mateixa qui es va autodestruir. Warhol nom¨¦s li va donar la fama¡±, assegura. ¡°Podia ser fred amb la gent que no li queia b¨¦, per¨° amb mi sempre va ser respectu¨®s i cooperatiu. Va percebre el talent que tenia amb nom¨¦s 25 anys i em va prestar una atenci¨® de la qual em segueixo beneficiant avui, cinquanta anys despr¨¦s¡±, afegeix.

El mateix Warhol negava ser el m¨¦s interessant del lloc: ¡°La gent es pensava que a la Factory tot girava al voltant meu. De fet, jo nom¨¦s pagava el lloguer¡±.