El 1714 canalla

Barcelona. Barri del Born. Segle XVIII. ?ngela Pons, despr¨¦s de ser sotmesa a un judici promogut pel seu marit, ¨¦s portada a la Casa de les Egipc¨ªaques ¨Cen el que ara ¨¦s l'antic Hospital de la Santa Creu i la Santa Pau¨C on acaba tancada. Se la va acusar d'exercir la prostituci¨® i es va dictaminar la seva clausura: una reclusi¨® que pretenia la rehabilitaci¨® ¡°perqu¨¨ la dona torni a la disciplina dom¨¨stica¡±. A inicis del segle XVIII, Barcelona bategava al ritme del Born. Les muralles que envoltaven la ciutat, una urbs d'aproximadament 38.000 habitants, acollien una pr¨°spera metr¨°polis que transpirava una intensa activitat comercial. Es practicaven els oficis m¨¦s diversos: hi havia fabricants de cordes d'instruments, carnissers, artillers, taverners, sastres. No obstant aix¨°, no tot era feina. L'oci tenia una import¨¤ncia fonamental. I el joc i el sexe, tamb¨¦.

Barcelona. Barri del Born. Segle XXI. Un grup de dotze persones, gaireb¨¦ tots barcelonins, recorren en una visita guiada el jaciment del Born i escolten atentament els detalls de la condemna de la pobra ?ngela Pons. Ho fan mentre recorren els vestigis del barri: carrers empedrats desgastats per solcs produ?ts pel pas de carruatges, fa?anes de cases destru?des, amb uns passatges d'entrada on hi ha esculpits taulers d'alquerc (un joc de taula similar a les dames). Per a l'heterogeni grup ¡ªsenyores jubilades, parelles ocasionals, i estudiants¡ª con¨¨ixer la ciutat a trav¨¦s del seu passat hedonista ¨¦s una bona opci¨® per a una nit d'estiu.

Tots participen en l'itinerari Per la porta del darrere! Joc, prostituci¨® i negoci a la Barcelona del 1700, un programa de visites nocturnes organitzades per El Born Centre Cultural durant els dimecres de juliol i agost; una activitat que mostra que en la din¨¤mica Barcelona d'inicis del segle XVIII hi havia tamb¨¦ espai per al joc, la prostituci¨®, les apostes i l'alcohol.

¡°A inicis del segle XVIII, a Barcelona hi havia 110 dies de festes, un de cada tres dies l'any. Era una ciutat de festes i divertiments. En les ¨¨poques de carnestoltes, amb una m¨¤scara a la cara es podien fer moltes coses¡±, assenyala la guia del grup, Mireia Navarra. ¡°L'oci portava un bon benefici. Els que regentaven les tavernes pagaven els beneficis di¨¤riament als propietaris dels immobles¡±, afegeix.

El recorregut es desenvolupa ¨ªntegrament a l'interior del Born i recorre bona part del jaciment. A les ru?nes, descobertes el 2001, es poden veure restes del que van ser els triquets, l'espai l¨²dic de l'¨¨poca, on es jugava als daus, les cartes, la ruleta, els escacs, la pilota i l'argolla, una mena de criquet. Aquests llocs ¨C28 en total¨C estaven distribu?ts en dues grans ¨¤rees de la perif¨¨ria de la ciutat de llavors: una a la part baixa de la Rambla i l'altra al voltant del carrer d'Escudellers. Un d'ells, el de la Casa de la Lleona, estava reservat a la noblesa.

Per¨° un dels jocs que m¨¦s els agradava als barcelonins de llavors era tirar-se pedres: les pedrades o batalles de pedres organitzades on competien dos b¨¤ndols. Aquesta activitat era seguida amb passi¨® i de forma massiva pels barcelonins malgrat que l'Esgl¨¦sia condemnava amb l'excomuni¨® els qui la practicaven i es va negar a enterrar els qui queien fulminats.

A la Barcelona d'inicis del segle XVIII no nom¨¦s s'oferia aiguardent (introdu?t per comerciants anglesos i holandesos assentats a la ciutat), tabac, xocolata i vi. Tamb¨¦ s'oferia afecte. ¡°La necessitat era el principal motiu de les dones v¨ªdues que exercien la prostituci¨®. ?s dif¨ªcil determinar quantes l'exercien, ja que el 1700 no existia un registre oficial de prost¨ªbuls, a difer¨¨ncia dels segles XIV i XV, en els quals constaven documentats¡±, refereix sobre l'assumpte Navarra.

I afegeix: ¡°A Barcelona, com que era ciutat de serveis i comer?, es permetia la festa. No hauria estat possible si es tract¨¦s d'una ciutat manufacturera, com en aquell moment ho eren Vic, Manresa i Matar¨®. Era una ciutat molt oberta. Cosmopolita i transgressora. Aix¨° ¨¦s una cosa que encara sorpr¨¨n. Per¨° tot aix¨° va acabar amb l'absolutisme. Llavors es van prohibir els carnestoltes, sota pena de galeres¡±.

Despr¨¦s d'una hora de recorregut, la visita finalitza al restaurant El 300 del Born. Acompanyat d'un entrep¨¤ de formatge en forma de bomba i una cervesa, l'activitat inclou una animada sessi¨® de jocs de l'¨¨poca, com les llistes (una mena de Trivial en qu¨¨ guanya qui endivina el nombre de persones que encerten la resposta, m¨¦s enll¨¤ de la resposta en si mateixa) i l'alquerc, per posar en pr¨¤ctica una mica del que han apr¨¨s durant el recorregut per la Barcelona del 1714 m¨¦s canalla.

Bordells no tolerats per¨° consentits

Jos¨¦ ?. Monta?¨¦s

Un dels aspectes m¨¦s positius relacionats amb el jaciment del Born i la seva recuperaci¨® i obertura al p¨²blic, ¨¦s la literatura cient¨ªfica que ha generat l'estudi de les restes i que ha coordinat i dirigit l'historiador Albert Garcia Espuche. L'¨²ltim llibre publicat sota la seva direcci¨® sobre aquest per¨ªode de la ciutat ¨¦s Les dones, el volum n¨²mero 11, que dins de la col¡¤lecci¨® Barcelona 1700 ha recuperat aspectes tan diferents com la pol¨ªtica, l'economia, el joc, la m¨²sica, els jardins i la indument¨¤ria, entre d'altres. A Les dones s'aborda, a m¨¦s del paper de la dona a la ciutat, abans, durant i despr¨¦s del setge del 1714, el tema de la sexualitat i de la prostituci¨®.

Des del segle XVI apareixen recollides als llibres de la ciutat mesures que tenen com a finalitat castigar i rehabilitar les prostitutes. En aquell moment ¡°una dona caiguda en la prostituci¨® s'assembla a la criminal¡±. A principis del segle XVIII, els bordells ja no estaven tolerats a Barcelona, per¨° aix¨° no significava que la prostituci¨® no exist¨ªs, sin¨® tot el contrari. Ocasional o regular, la prostituci¨® era l'¨²ltim recurs per a la superviv¨¨ncia, malgrat que representaven un negoci important per a moltes persones, com les alcavotes, que comptaven amb grups de dones que treballaven per a elles i que els feien guanyar molts diners. Tamb¨¦ marits que no tenien escr¨²pols a vendre el cos de les seves dones amb finalitat lucrativa.

Aquestes pr¨¤ctiques parlaven d'una prostituci¨® encoberta i privada, que en certa manera era permesa. El problema era quan l'activitat passava les fronteres de la llar i es convertia en ¡°fama p¨²blica¡± i aquesta activitat era l'origen d'esc¨¤ndols que acabaven en den¨²ncies i processos.

Marie Costa recull a Les dones casos com el Salvadora Baucis, dona de Joan Baucis, que "vivia escandalosament donant ocasi¨® al fet que diferents persones visquessin divertides i amb poc temor de D¨¦u". Entre altres coses, explica que amb Josep Vallpulleras "va fer mal son cos i va tenir tractes carnals durant m¨¦s o menys tres anys ab Francesch Vinyals duren set o vuit anys i ab altres homes". Segons van explicar els testimonis en el seu judici, entraven a visitar la Salvadora "diferents homens amagadament", aprofitant l'hora de missa.

El sexe i les malalties ven¨¨ries estaven a l'ordre del dia, per la qual cosa es van crear hospitals per tractar els afectats, cases d'acollida i institucions de caritat, pensant en la possibilitat de redempci¨® gr¨¤cies a la reclusi¨®. Amb tot, el millor, tal com apunta la investigadora, era que per evitar qualsevol sospita la dona no visqu¨¦s sola, com si totes les dones, pel simple fet de ser-ho, fossin sospitoses d'exercir la prostituci¨®.