La s¨ªndrome del PSC

El problema que arrossega el PSC des dels seus comen?aments ¨¦s que no s'allibera d'un complex: el de no ser ¡°suficientment catal¨¤¡±. Julio Caro Baroja, a principis dels anys vuitanta, declarava en una entrevista a Ignacio Vidal-Folch que per solucionar el problema d'un Pa¨ªs Basc llavors literalment massacrat per ETA, calia enviar-hi camions i camions amb milers i milers de psiquiatres. En el cas del PSC crec que no caldria tant, n'hi hauria prou amb un psiquiatre, un molt bon psiquiatre, especialista a guarir malalties rares, com aquesta de no ser ¡°suficientment catal¨¤¡±, que tant ha pertorbat el PSC des de la seva fundaci¨®. Un bon neurocient¨ªfic, avesat als grans aven?os que la seva especialitat ha experimentat en els ¨²ltims anys, potser pugui aportar-hi alguna soluci¨®.

En realitat, aquest mal no nom¨¦s ¨¦s propi del PSC sin¨® que pot estendre's a tota l'esquerra catalana: partits, sindicats, m¨®n art¨ªstic i cultural. Tots fan grans esfor?os per demostrar cada dia que s¨®n bons catalans. No posen cap objecci¨® a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica sin¨® tot el contrari, diuen que ha estat un ¨¨xit; en el seu moment van impulsar amb entusiasme el nou Estatut que els havia preparat tramposament ERC i ara atribueixen tota la culpa del que passa a la sent¨¨ncia del TC, com mana el c¨¤non nacionalista; els sindicats, en les seves manifestacions, ja no exhibeixen la bandera vermella sin¨® la catalana i, cada vegada m¨¦s, l'estelada.

El m¨®n cultural te¨°ricament no nacionalista, amb les previsibles excepcions, roman mut, callat, mentre passa tot el contrari a l'altra banda: per exemple, Llu¨ªs Llach va el primer de la llista de CiU i ERC per Girona, mentre Joan Manuel Serrat encara no sabem qu¨¨ pensa sobre el proc¨¦s. Un hurra per Llu¨ªs Llach, almenys d¨®na la cara per les seves idees! Els catalans que estan en l'¨¤mbit de la correcci¨® pol¨ªtica es comprometen amb la seva causa; en canvi, els de l'altre ¨¤mbit, es limiten a practicar, o un silenci rigor¨®s, o una ambig¨¹itat que en la pr¨¤ctica ¨¦s acatament al poder.

El PSC ¨¦s un exemple d'aquesta ¨²ltima actitud: el que m¨¦s els agrada ¨¦s posar fer un doble joc. Des de sempre, van ser controlats en tot moment per Jordi Pujol. ¡°En la q¨¹esti¨® nacional, els deia, heu d'estar sempre del nostre costat, en la resta podeu fer oposici¨®; si no us porteu aix¨ª us acusarem de ser enemics de Catalunya¡±. Esgarrifats per aquesta grav¨ªssima acusaci¨®, els socialistes catalans han guardat fins avui una estricta obedi¨¨ncia. Tant hi feia que sempre perdessin a les eleccions auton¨°miques, quan es presentaven sols, i que sempre guanyessin a les generals, quan es votava el candidat del PSOE. L'important no era guanyar, l'important, el que era prioritari, era no ser acusat de mal catal¨¤.

Va ser notori el seu paper als dos governs tripartits i ara es veu clar el seu error: pensaven que estaven basats en un pacte d'esquerres, perqu¨¨ ERC es deia Esquerra, sense adonar-se que pactaven amb nacionalistes que anteposaven el sup¨°sit dret d'autodeterminaci¨® de Catalunya a qualsevol altra consideraci¨®. Durant set anys els de Carod els van embolicar en la seva tela d'aranya fins a deixar-los tirats a la cuneta i, amb la feina feta, van passar a la seg¨¹ent fase: la independ¨¨ncia. Pere Navarro va intentar redre?ar la situaci¨®: no el van deixar ni uns ni els altres. Amb Iceta al capdavant, amb el sector independentista traspassat per fi a altres partits, i amb l'acord d'eliminar del programa el dret a decidir, semblava que deixarien el nacionalisme de banda.

Per¨° no ha estat aix¨ª. Abans de les ¨²ltimes eleccions, m¨¦s de 200 candidats a regidors es van comprometre a entrar a l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia, despr¨¦s de les eleccions han contribu?t que fos alcaldessa de Badalona (la tercera ciutat de Catalunya) una candidata independentista, han votat a favor que Castelldefels i Terrassa fossin municipis per la independ¨¨ncia, la seva prefer¨¨ncia ¨¦s pactar en el futur amb ERC i amb Podem, pretenen entrar al govern municipal de Barcelona amb Esquerra d'aliat.

Total, el PSC continua igual i, pel que sembla, ja sense remei: acomplexat, incolor, inodor i ins¨ªpid, amb la s¨ªndrome d'Estocolm a coll, posant a la venda la seva seu central de Nicaragua, clavant de nou cops baixos al PSOE, diluint la seva posici¨® davant el 27-S. Com sempre, res de nou sota el sol.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.