L¡¯elefant i el proc¨¦s catal¨¤

La conflu¨¨ncia entre el malestar popular pels excessos castellans i les topades institucionals amb el govern central per la laminaci¨® competencial van acabar generant un sentiment compartit de greuge a tot el pa¨ªs. El quall final el van aportar la manca de tacte des de Madrid, la creixent pressi¨® fiscal i l¡¯amena?a militar. La sobrevinguda unitat catalana va apostar-ho tot a la separaci¨® respecte d¡¯Espanya, confiant que nord enll¨¤ podria trobar aliats a una causa justa. Les coses, per¨°, de seguida es van t¨°rcer. Catalunya va quedar atrapada en el tauler de joc de la gran pol¨ªtica, la vida quotidiana empitjorava, el proc¨¦s es radicalitzava i els sectors benestants s¡¯allunyaven espantats. Trencat el consens interior i davant d¡¯un futur incert, el Principat retornava, retallat i exhaust, a la sobirania espanyola.

Com que la hist¨°ria mai es repeteix fil per randa, res ens condemna a repetir el trist trajecte, descrit en el par¨¤graf anterior, de la Guerra dels Segadors. Tampoc ara som al segle XVII i les regles, les societats i les institucions s¨®n ben diferents. Hi ha, per¨°, algunes semblances, fins i tot continu?tats, xocants, com ara l¡¯actitud entre expectant i passiva dels sectors econ¨°mics. Els diners sempre han estat porucs, ara i abans. Hi ha excepcions, sempre hi ha excepcions, per¨° en general el capital no ¨¦s massa amic dels canvis, sin¨® ¨¦s que ell mateix els encap?ala. Evidentment, no sempre els rics ¨Cposse?dors o gestors¡ª s¨®n imprescindibles per¨°, com en el cas de la felicitat i els diners, tenir-los a favor mai va malament i sempre ajuda.

El mateix sobiranisme ¨¦s conscient de la situaci¨®. Alguns reaccionen mirant de caricaturitzar-lo com un grup ex¨°tic format pels membres del C¨ªrculo Ecuestre i el Pont Aeri. Tanmateix, com diuen els anglosaxons per referir-se a veritats evidents per¨° volunt¨¤riament obviades, l¡¯elefant a l¡¯habitaci¨® ¨¦s molt m¨¦s gros i inclou gent tan diversa com la que va del Cercle d¡¯Economia a les c¨²pules de les grans entitats financeres i empresarials catalanes, passant per empresariat de tota mena. Tampoc segurament les posicions s¨®n un¨ªvoques i trobar¨ªem des de qui fa l¡¯egipci, a qui s¡¯ho mira amb t¨¨bia simpatia o, tot el contrari, en oberta antipatia i es planteja aprofitar el recent canvi a la Llei de Societats de Capital per traslladar el seu domicili social.

La falsa invisibilitat de l¡¯elefant es veu afavorida perqu¨¨ uns no volen soroll i els altres no desitgen q¨¹estionaments a la sagrada unitat ciutadana. Per aix¨°, quan l¡¯elefant fa acte de pres¨¨ncia ¨¦s com si, moment¨¤niament, vei¨¦ssim les interioritats de m¨¤trix, i tothom corre a tapar la tramoia. Va passar recentment, durant una entrevista a Josep Fontana. Les opinions sobre el proc¨¦s del vell historiador no casaven amb les defensades per l¡¯entrevistador, per¨° el respecte a la discrep¨¤ncia prevalia. L¡¯exercici, propi d¡¯un mitj¨¤ p¨²blic de qualitat, era exemplar.

Tanmateix, de tota la conversa, nom¨¦s una pregunta-resposta va caure de l¡¯editatge final. El periodista repreguntava a l¡¯esc¨¨ptic historiador sobre si una desobedi¨¨ncia fiscal massiva, on una majoria de la ciutadania decid¨ªs pagar els seus impostos a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria catalana, no seria un pas inequ¨ªvoc vers la sobirania. Fontana li responia: ¡°Miri, ?sap qui segur no liquidaria els seus impostos davant d¡¯una autoritat catalana? La Caixa i el Banc Sabadell. I si ells no ho fan, dif¨ªcilment pot arribar a creure¡¯s que aquest cam¨ª sigui viable¡±. Potser tot sigui fruit de la casualitat. Per¨°, casualment o no, el tall va afectar nom¨¦s l¡¯elefant.

D¡¯altres potser diran que l¡¯aut¨¨ntic elefant s¨®n els sectors metropolitans m¨¦s aliens ¨Cno necess¨¤riament oposats¡ª al proc¨¦s, antics votants socialistes i potencials suports de la nova/vella esquerra en conflu¨¨ncia. Una Catalunya que al n¨²mero tres del comandament televisiu hi t¨¦ Antena3 i no TV3. Per¨° un simple cop d¡¯ull als mitjans de comunicaci¨®, q¨¹estiona aquesta invisibilitat. La pr¨°pia hist¨°ria pol¨ªtico-electoral catalana i les actuals baralles entre llistes ¨²niques ¨Cbonic ox¨ªmoron¡ª prev¨¦ de caracteritzar aquest segment de la poblaci¨® com l¡¯elefant catal¨¤.

L¡¯elefant catal¨¤, present i absent alhora, s¨®n els diners. Com una maledicci¨® recorrent, reapareix el gran estereotip atribu?t a Catalunya: els diners. I ¨¦s que, en el fons, tothom ¨Ci no nom¨¦s les grans fortunes¡ª saben de l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯elefant. Mesos enrere, uns amics petits empresaris em relataven fascinats el seu progressiu decantament des d¡¯un autonomisme liberal-conservador cap a obertes posicions sobiranistes. Aix¨ª, i per sorpresa pr¨°pia, s¡¯havien vist participant activament a les convocat¨°ries de l¡¯ANC. Nacional i pol¨ªticament, ho tenen clar: ara ¨¦s l¡¯hora. Econ¨°micament, econ¨°micament... ¨¦s diferent. Nom¨¦s per si un cas, perqu¨¨ v¨¦s a saber qu¨¨ pot passar, em confessaven que havien obert seu social a Madrid. Al cap i a la fi, l¡¯elefant tamb¨¦ ha de menjar.

Jaume Claret ¨¦s historiador i professor a la Universitat Oberta de Catalunya.