¡°El futur de Cuba l¡¯han de dibuixar els cubans¡±

John Kerry ha posat aquest divendres a l'Havana el segell simb¨°lic a la primera etapa de reconciliaci¨® entre els Estats Units i Cuba despr¨¦s de m¨¦s de mig segle de conflicte. El secretari d'Estat ha presidit la hissada de bandera a la seva ambaixada, reoberta oficialment el 20 de juliol. Kerry ha enaltit la decisi¨® dels presidents Barack Obama i Ra¨²l Castro de deixar de ser ¡°ostatges de la hist¨°ria¡± i ha instat a continuar el desgla?: ¡°Sabem que el cam¨ª ¨¦s llarg, per aix¨° hem de comen?ar-lo en aquest mateix instant¡±. Ha adm¨¨s que ¡°les pol¨ªtiques del passat no han donat lloc a una transici¨® democr¨¤tica¡± per¨° ha recalcat que aquest ¨¦s encara un objectiu dels EUA: ¡°Seguim estant conven?uts que el millor per als cubans seria una democr¨¤cia aut¨¨ntica, on el poble tri? els seus l¨ªders¡±.

Kerry, cap de la diplom¨¤cia nord-americana, ha tornat a trepitjar territori cub¨¤ 70 anys despr¨¦s que ho fes l'¨²ltim dels seus predecessors. El programa del viatge fuga?, d'unes 12 hores, ha incl¨°s la hissada de la bandera a l'ambaixada, una compareixen?a conjunta davant de la premsa amb el seu hom¨°leg, Bruno Rodr¨ªguez, i trobades amb l'arquebisbe de l'Havana, el cardenal Jaime Lucas Ortega, i un acte de perfil baix, amb alguns dissidents. Suposa un altre cap¨ªtol in¨¨dit en el desgla? entre els ve?ns, i enemics durant d¨¨cades, anunciat per sorpresa i simult¨¤niament per Obama i Castro el desembre passat.

Kerry ha comparegut a l¡¯entrada de l'ambaixada a les 10.20 del mat¨ª, traient ferro a la fita que protagonitzava, ha demanat disculpes per haver-se endarrerit uns minuts en arribar. "S'ha fet una mica tard, per¨° ¨¦s un dia radiant". Sota un sol tropical demolidor, ha comen?at repassant episodis clau de l¡¯enfrontament, inclosos la revoluci¨® de Fidel Castro el 1959, l'intent d'invasi¨® de Bah¨ªa de Cochinos (1961) o la Crisi dels M¨ªssils (1962), i ha lamentat que l'enemistat s'hagu¨¦s est¨¨s fins a tres d¨¨cades despr¨¦s del final de la Guerra Freda i la caiguda de la Uni¨® Sovi¨¨tica. ¡°Durant tot aquest temps les relacions entre els Estats Units i Cuba van quedar enclaustrades en el passat¡±.

El comprom¨ªs d'Obama, ha comunicat Kerry, "¨¦s fer m¨¦s passos per alleugerir les restriccions per connectar els cubans al m¨®n i millorar les seves vides". Per a aix¨° considera que no n'hi ha prou amb el que facin ells, sin¨® que caldr¨¤ que l'Havana treballi en el mateix sentit. "L'embargament ha estat un carrer de dues direccions", ha afirmat, "i als dos carrers s'han d'eliminar traves". El discurs de Kerry ha estat mesurat i conciliador, per¨° no ha deixat passar l'ocasi¨® de reivindicar el convenciment del seu Govern que el sistema pol¨ªtic de l'illa ha de canviar: "Els cubans estaran millor amb una democr¨¤cia aut¨¨ntica, en la qual puguin escollir els seus dirigents, expressar les seves idees i professar la seva fe", ha afirmat.

La cerim¨°nia, a la qual ha assistit com a representant del Govern cub¨¤ la responsable d'assumptes nord-americans de la cancelleria, Josefina Vidal, ha acabat amb la hissada de la bandera. Abans de les onze del mat¨ª, tres soldats?veterans?que es van encarregar de retirar-la el 1961 en plena crisi amb el govern de Fidel Castro han lliurat l'ensenya als joves soldats de la gu¨¤rdia actual de la legaci¨® i l'emblema de l'hist¨°ric enemic de Cuba ha ascendit a primera l¨ªnia de l'ic¨°nic Malec¨®n de l'Havana.

Centenars de cubans s'han despla?at fins als voltants de l'ambaixada. Al final, han donat la seva opini¨® de l'acte. "Molt bonic", "emocionant", "excepcional". Un d'ells, Marta Caballero, afrocubana de 56 anys amb un penjoll al coll amb la cara del Che Guevara ¨C"no me'l trec, aquest ¨¦s el meu D¨¦u"¨Cagra?a el pas endavant fet per Obama per reconduir les relacions entre Cuba i els Estats Units, trencades durant 54 anys. "El negret ha fet el que no va fer cap blanquet".