El preu de la desesperaci¨®

Una llanxa s'acosta a tota velocitat a les costes de la illa grega de Lesbos. Al pal hi oneja una bandera nord-americana. El condueix un muscul¨®s home amb ulleres de sol i gorra acompanyat d'un jove. Tot i que fingeixin ser-ho, no es tracta de turistes, sin¨® de traficants amb 15 somalis a bord. L'operaci¨® ha de ser r¨¤pida perqu¨¨ els guardacostes grecs no els interceptin. Els podrien caure fins a 15 anys de pres¨®. Amb el motor en marxa, obliguen els migrants a saltar a l'aigua en una rocosa zona oculta per la vegetaci¨®. Nerviosos i sense mirar enrere emprenen la fugida, arrossegant amb si un jove el peu del qual s'ha quedat enganxat en la proa. Davant els crits desesperats dels companys, els traficants reculen. El peu del jove, que lluita per treure el cap de l'aigua, ser¨¤ per fi alliberat.

Aquests traficants han travessat els 14 quil¨°metres que separen la costa turca de la grega en 15 minuts. ¡°Vam sortir fa un mes de Som¨¤lia, a trav¨¦s de K¨¨nia i l'Iran fins a arribar a Turquia¡±, aconsegueix dir entre esbufecs Mohamed, un dels migrants a bord. En un quart d'hora, els traficants s'han embutxacat 17.500 euros, a 1.160 per cap. Un negoci que pot proporcionar-los guanys de fins a quatre milions d'euros per mes, nodrint-se de la desesperaci¨® dels que fugen. Per exemple, un traficant que envia tres barques al dia a Lesbos amb una mitjana de 50 passatgers cadascuna, cosa habitual com ha pogut comprovar aquest diari.

Gr¨¨cia ha registrat 156.000 migrants des de principi d'any, per 32.000 en tot el 2014

Albirar un traficant avui ¨¦s dif¨ªcil. Temorosos dels guardacostes turcs i grecs, la majoria envien les pasteres sense patr¨®. Des de principi d'any, la policia grega ha detingut 727 traficants, tan sols 100 m¨¦s que l'any anterior, mentre que el nombre de migrants registrats ha passat de 32.000 a 156.000. Hamzi al-Baradi desembarcava d'un bot pocs minuts despr¨¦s. Fugint de S¨ªria amb el seu fill va rec¨®rrer a un traficant.

Esmirna, a la costa turca, s'ha convertit en un dels epicentres del negoci. Com si d'una ag¨¨ncia de viatges es tract¨¦s, a la pla?a de Basma, els mediadors van a la ca?a de migrants competint en preus. ¡°Vaig negociar 1.000 euros per a mi i 600 per al meu fill de 10 anys¡±, explica el Baradi. ¡°Ens van conduir durant quatre hores en una furgoneta amuntegats amb 45 m¨¦s persones fins a Istanbul. D'all¨¤ ens van portar a un lloc a la costa on hi havia tres bots pneum¨¤tics aparcats. Vam salpar una cop els informadors van cridar dient que el cam¨ª estava lliure de guardacostes¡±. Despr¨¦s de quatre anys com a refugiats al L¨ªban sense obtenir reassentament a Europa, els Baradi van optar per aquesta perillosa ruta, per¨° la seva ¨²nica alternativa.

Els afganesos paguen 750 euros, els sirians 1.000

Desbordats per la demanda, els traficants amunteguen els seus clients. A l'interior de les desenes de bots pneum¨¤tics que suren aquests dies a les costes gregues com a restes del viatge es llegeix: ¡®ocupaci¨® m¨¤xima 13 persones¡¯. Els pescadors locals asseguren que carregar m¨¦s de 35 persones ¨¦s recepta segura per a un naufragi. N'hi posen fins a 65. Dues setmanes enrere, morien sis persones ofegades. Cinc m¨¦s ho feien en una furgoneta fugint de la policia turca. Els preus varien segons el pa¨ªs d'origen. Els somalis i afganesos, amb menys poder adquisitiu, paguen de 750 a 900 euros. Els sirians, 1.000. Pocs podran pagar els 1.160 a 1.300 que exigeixen les llanxes, el recorregut de les quals ¨¦s quatre vegades m¨¦s r¨¤pid que en pastera. La seva ¨²nica inversi¨® s¨®n els salvavides, un bid¨® de gasolina i la llanxa amb motor.

¡°Vaig negociar 1.000 euros per a mi i 600 per al meu fill de 10 anys¡±, explica el siri¨¤ Hamzi Baradi

Escatimant recursos, ¨¦s com¨² que el motor es pari enmig del mar, la llanxa es desinfli o simplement el carburant s'esgoti. Una pastera fa 30 minuts que va a la deriva. Davant les presses dels traficants, la fam¨ªlia dels Nasser ha quedat dividida en dues pasteres. Angoixats, observen des de Lesbos un punt imm¨°bil en el mar. Els seus fills arriben en terra ferma una hora despr¨¦s, relatant com sense combustible, els joves van haver de tirar-se a l'aigua i emp¨¨nyer la llanxa. ¡°Els mediadors s¨®n afganesos, somalis o sirians, per¨° els que manen, els que realment fan els diners, tenen les seves oficines a Istanbul¡±, explica Mohammed al-Homsi, advocat siri¨¤ refugiat nouvingut.

A les costes gregues, un altre petit negoci comen?a a sorgir. Tan bon punt colpegen les roques, pescadors locals es llancen primer a evacuar els nadons, despr¨¦s a desmembrar les barcasses per aprofitar-ne el material. Els motors dels bots amb prou feines valen un grapat d'euros avui a les illes. Als pa?sos d'origen, els falsificadors de passaports tamb¨¦ fan el seu agost, cobrant de 200 a 1.000 euros segons relaten els que arriben.

Una cop a Gr¨¨cia, els grups de migrants es dirigeixen al nord. De nou, hauran de rec¨®rrer als traficants per esquivar els controls fronterers amb Maced¨°nia. Rutes que fa anys que funcionen segons Damil Esdras, responsable de l'Organitzaci¨® Internacional per a les Migracions (OIM) a Gr¨¨cia: ¡°La xarxa de traficants est¨¤ ben implantada. Abans venien albanesos i serbis, avui surten sirians, afganesos i somalis¡±.