Cultura, economia i democr¨¤cia

Sense donar a l'adjectiu una accepci¨® negativa, crec que tots estarem d'acord en qu¨¨ estem vivint, i viurem, uns anys "convulsos", tant a nivell catal¨¤-espanyol, com europeu i mundial. Les circumst¨¤ncies de crisi, i les exig¨¨ncies de canvis, obliguen a fer-se preguntes de fons com algunes de les que em plantejar¨¦ en aquest article al voltant dels tres conceptes del t¨ªtol.

Comen?o dient el que jo entenc per cadascun d'ells. Cultura suposa alfabetitzaci¨®, educaci¨® i consens al voltant d'uns valors i unes normes comunes. Economia significa capacitat de produir riquesa ¨²til i de distribuir-la de forma eficient, tant a trav¨¦s del mercat com d'algun tipus de sistema fiscal. Democr¨¤cia implica sufragi universal, drets individuals, llibertats b¨¤siques, institucions p¨²bliques eficients, i separaci¨® de poders.

Sense un nivell m¨ªnim de recursos econ¨°mics ¨¦s impossible establir un nivell cultural per a tothom que permeti aprendre, opinar i comprendre

1. Economia i democr¨¤cia. Va haver-hi un temps, amb l'est i el sud d'Europa ple de dictadures, en el qual es deia que la democr¨¤cia era el millor sistema pol¨ªtic, per¨° que nom¨¦s podia funcionar acceptablement en societats la renda per c¨¤pita?de les quals estigu¨¦s per sobre d'un cert nivell¡­ ?s cert que, al llarg de la hist¨°ria, la democr¨¤cia no ha funcionat gaireb¨¦ mai en societats poc desenvolupades. El mite de la democr¨¤cia d'Atenes nom¨¦s ¨¦s un mite¡­ A Atenes no votaven ni les dones, ni els pobres, ni els esclaus, ¨¦s a dir, gaireb¨¦ ning¨². L'economia funcionava raonablement, per¨° nom¨¦s arribava a uns pocs, ja que no hi havia redistribuci¨® ni equitat. La cultura tampoc era majorit¨¤ria.

Mites a banda, ¨¦s el desenvolupament econ¨°mic el que porta la democr¨¤cia, o s¨®n les institucions pol¨ªtiques (democr¨¤tiques o no) les que afavoreixen el creixement? D'una altra forma, les institucions pol¨ªtiques ajuden al creixement, o poden ser una mol¨¨stia? Quan i quines?

2. Economia i cultura. Sense un nivell m¨ªnim de recursos econ¨°mics, que va m¨¦s enll¨¤ de la simple subsist¨¨ncia, ¨¦s impossible establir un nivell cultural per a tots els membres d'una societat que permeti aprendre, con¨¨ixer, estar informat, opinar i comprendre. En societats d'economia poc desenvolupada, la cultura t¨¦ un car¨¤cter absolutament minoritari.

?s que en aquests casos estem anomenant cultura social al que no ¨¦s sin¨® la cultura d'una elit dominant? O ¨¦s que la desigualtat, la submissi¨® i la incultura d'una part important s¨®n valors acceptats que formen part de la cultura general?

A les societats modernes, la religi¨® ha anat perdent la seva import¨¤ncia social, i el sistema econ¨°mic l'ha anat adquirint

3. Cultura i democr¨¤cia. Tota societat construeix un sistema pol¨ªtic per organitzar la conviv¨¨ncia, i per justificar les relacions de poder, de sobirania i de submissi¨®. Jo penso que el sistema pol¨ªtic ha estat una part (segurament molt important, amb la religi¨®) de la cultura dels pobles. A les societats modernes, sovint la religi¨® ha anat perdent la seva import¨¤ncia social, i el sistema econ¨°mic l'ha anat adquirint. Aquesta nova situaci¨® est¨¤ generant veritables conflictes de poder entre la pol¨ªtica i l'economia, entre les institucions pol¨ªtiques i els grans grups econ¨°mics i financers, entre el poder democr¨¤tic i els diners.

Aquesta dif¨ªcil interrelaci¨® entre sistema pol¨ªtic, religi¨®, i sistema econ¨°mic d¨®na lloc a molts interrogants. Entre ells: Es pot organitzar una societat en la qual un ¨²nic sistema pol¨ªtic aculli diversos sistemes econ¨°mics, tal com suposa l'actual intent de la Xina? Com s'ha d'organitzar una societat amb unitat pol¨ªtica que aculli pobles amb difer¨¨ncies culturals i ling¨¹¨ªstiques importants i consolidades, com els casos de Su?ssa o d'Espanya? Es pot suposar que el sistema democr¨¤tic ha d'imposar-se de forma general a tots els pobles del planeta encara que tinguin trets culturals molt diversos o nivells de renda molt diferents? Es pot acceptar que un sistema pol¨ªtic estigui totalment supeditat a unes creences religioses, creences que una part important de la societat no accepta o que les considera un assumpte privat, com passa a l'Iran? Es considera acceptable un sistema pol¨ªtic que, descaradament o dissimuladament, estigui sotm¨¨s als interessos d'alguns poders econ¨°mics (la coneguda frase d'antany que "els interessos de la General Motors s¨®n els interessos dels EUA" feta servir actualment per¨° amb diferents noms)?

S¨®n preguntes pertinents i actuals. Un bon exercici per a l'estiu¡­

Joan Maj¨®, enginyer i exministre.