Els assessors de Mas insten a ampliar la cobertura de la renda m¨ªnima

El debat sobre una renda garantida que permeti als treballadors pobres o a les persones sense ingressos poder cobrir els seus m¨ªnims vitals ¨¦s fonamental, per¨° no pot anul¡¤lar la necessitat urgent d'ampliar la cobertura de la renda m¨ªnima d'inserci¨®, l'anterior PIRMI. Aquesta ¨¦s la petici¨® que fa el Consell Assessor de Pol¨ªtiques Socials i Familiars de la Generalitat (CAPSIF) en el seu ¨²ltim informe, una idea que contradiu l'aposta de l'Executiu catal¨¤. El text fa un balan? dels suggeriments fets pel Consell des del 2011 i que en la majoria dels casos no han estat atesos. ¡°Entenem que caldria encarar-los quan precisament Catalunya obrir¨¤ un nou per¨ªode institucional, d'aprofundiment democr¨¤tic¡±.

El CAPSIF considera fonamental que s'implanti una renda, b¨¦ sigui universal o nom¨¦s per a les persones amb necessitats econ¨°miques (deixa el debat obert). Es tracta d'un dret que recull l'Estatut i que va motivar una iniciativa legislativa popular (ILP) molt ambiciosa que no va prosperar aquesta legislatura en el Parlament pel desacord entre els promotors i els partits pol¨ªtics. No obstant aix¨°, reconeix que es tracta d'un tema de car¨¤cter estructural ¡°de dif¨ªcil soluci¨® en poc temps per part de qualsevol Govern¡±.

El grup d'assessors, presidit per la presidenta d'Entitats Catalanes d'Acci¨® Social, Teresa Crespo, recorda que en el futur proper molts dels elements que generen l'actual desigualtat social i el risc d'exclusi¨® ¨Catur, salaris baixos, contractaci¨® prec¨¤ria, dificultats de finan?ament de programes per retallades de totes les administracions...¨C no desapareixeran. I per aquesta ra¨® el text assegura que ¡°si la implantaci¨® de la renda garantida no ¨¦s possible immediatament ¨¦s urgent ampliar l'abast de la renda m¨ªnima¡±.

L'ampliaci¨®, assegura el CAPSIF, s'hauria d'iniciar amb els col¡¤lectius m¨¦s vulnerables, ¨¦s a dir, les fam¨ªlies amb menors o dependents a c¨¤rrec i sense ingressos, per despr¨¦s estendre's a les persones que han esgotat tot tipus de prestaci¨® per desocupaci¨® i, ¡°progressivament, incorporar-hi la resta de la poblaci¨®, segons el grau de necessitat¡±. Aquesta petici¨® ja l'ha fet fins a dues ocasions la Mesa del Tercer Sector al president Artur Mas, en la reuni¨® que tenen anualment.

La Generalitat sempre va sostenir que alguna millora es podria veure reflectida en la reforma de la renda m¨ªnima, que es va prometre el 2011 i que mai es va dur a terme. En l'¨²ltima reuni¨® de les entitats socials amb Mas, la portaveu del Govern catal¨¤, Neus Munt¨¦, va assegurar que la reforma havia quedat ¡°subsumida" pel debat de la ILP. Ara una de les propostes estrella de la candidatura unit¨¤ria independentista Junts pel S¨ª ¨¦s la reforma de renda m¨ªnima cap a un model de renda garantida.

• Atur per als m¨¦s grans de 45 anys. El Consell Assessor va retreure al Govern catal¨¤ que mai reprogram¨¦s la Cimera Econ¨°mica i Social que va desconvocar el mar? del 2013. En el seu moment, Mas va cancel¡¤lar la trobada en considerar que no veia predisposici¨® dels grups per arribar a acords, tot i que va deixar oberta la porta per celebrar-la en una altra data. Dins d'aquesta reuni¨®, per la qual Crespo i la resta de membres del comit¨¨ van preparar un document, s'hi havia de tractar el tema dels aturats de llarga durada i especialment la dels m¨¦s grans de 45 anys, en la majoria dels casos amb poques possibilitats de reingressar al m¨®n laboral. Un problema que, auguren, ¡°caldr¨¤ valorar qu¨¨ suposa per al conjunt del pa¨ªs en els pr¨°xims 20 o 30 anys¡±.
  
  Entre les peticions hi havia ¡°aprofitar la for?a de les administracions a l'hora de contractar¡± per afavorir els col¡¤lectius m¨¦s vulnerables. Els assessors socials de Mas tamb¨¦ deixen escapar en el document una cr¨ªtica cap a algunes pol¨ªtiques acaronades per la Generalitat. ¡°No serveix de res parlar d'emprenedoria si no hi incloem components i capacitats col¡¤lectives, territorials i comunit¨¤ries que acompanyin aquests processos, i evitem el gran nombre de projectes que tenen una vida molt curta¡±.
• Ple contra la pobresa. Una altra reuni¨® que tampoc es va celebrar va ser entre el CAPSIF i el CAREC (Consell Assessor de la Generalitat per la Reactivaci¨® Econ¨°mica), una oportunitat que consideren perduda perqu¨¨ els experts de les dues oferissin les seves recomanacions.
  
  Crespo i els altres 15 membres independents del Consell tamb¨¦ retreuen en el document que en el ple monogr¨¤fic contra la pobresa que es va celebrar al Parlament predomin¨¦s ¡°el marc de conflicte pol¨ªtic i partidista¡±, cosa que no va permetre arribar a una posici¨® conjunta sobre el tema. En el seu moment, el CAPSIF va ser molt cr¨ªtic amb els acords aconseguits, per la seva ¡°gran ambig¨¹itat i sense quantificar els seus costos ni concretar el finan?ament¡±, tot i que ara no avalua els resultats obtinguts. El febrer passat, Munt¨¦ va assegurar que ja havia complert amb el 68% dels acords del ple. L'informe ¨¦s anterior a l'aprovaci¨® de la ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per la qual cosa no valora les pol¨ªtiques que es van aprovar contra els desnonaments i la pobresa energ¨¨tica.
• Reformes estructurals. El text reconeix els greus incompliments econ¨°mics del Govern central en temes com la Llei de la Depend¨¨ncia i critica la nova Llei de Bases de R¨¨gim Local perqu¨¨ ¨¦s recentralitzadora i menysprea els serveis socials prestats pels ajuntaments. Per¨° tamb¨¦ recorda que les compet¨¨ncies i possibilitats de la Generalitat s¨®n ¡°limitades, per¨° no anecd¨°tiques¡±.
  
  Entre les reformes estructurals que demana el Consell hi ha no nom¨¦s una descentralitzaci¨® dels serveis, sin¨® tamb¨¦ de ¡°la presa de decisions i recursos¡±. I obre la porta al debat del ¡°retorn social¡± que haurien de brindar els beneficiaris d'ajudes socials.