Explica¡¯m un conte

L'agost ¨¦s un bon mes per descansar, deixar c¨®rrer el temps a poc a poc, gaudir del dolce far niente (qui pugui) i passar llargues hores llegint, si pot ser sota l'ombra fresca d'un arbre frond¨®s. Per aix¨°, per a aquests dies que ens queden de treva pr¨¨via a la tempesta perfecta que s'acosta, em permetran alguns consells de lectura arran d'un comentari fet fa unes setmanes per Oriol Junqueras. En ocasi¨® d'un debat entre dirigents de l'esquerra catalana, Junqueras li va deixar anar a Miquel Iceta que aix¨° de la reforma federal de la Constituci¨® era un conte de fades, i va resultar evident per a tothom que aquestes rondalles no li agraden gens.

S'ha de recon¨¨ixer que Junqueras t¨¦ capacitat imaginativa. Primer va ser la invenci¨® de la figura de soci del Govern i cap de l'oposici¨® en una mateixa persona. Despr¨¦s, la proposta (fallida) d'una candidatura sense pol¨ªtics per a les imminents eleccions catalanes. La seva nova aportaci¨® consisteix a substituir els frames i els relats pel m¨¦s entranyable concepte de conte. La idea m'agrada, aix¨ª que, com els deia anteriorment, em permetr¨¦ comentar-los algunes novetats.

El conte Els federalistes ingenus ¨¦s bo, certament, per¨° crec que n'hi ha de millors. Imbatible em sembla Amb la independ¨¨ncia serem n¨°rdics, ens morirem menys i els nens tindran gelat per postres cada dia. S¨ª, ja s¨¦ que aquest ¨¦s de la temporada passada, per¨° en tot aquest temps no ha perdut cap mena d'inter¨¨s. I qu¨¨ me'n diuen, de l'¨¨xit devastador d'Agafa els 16.000 milions i corre? Fa diversos anys que forma part de la llista dels m¨¦s venuts, i encara que els seus autors el tenen per conte hiperrealista, de fet, apunta m¨¦s al g¨¨nere fant¨¤stic. ?ltimament se'l veu menys als aparadors de les llibreries, i ¨¦s que van apar¨¨ixer estudis molt seriosos que van desvelar, a m¨¦s d'alguns paranys de l'argument, que era un plagi descarat d'un conte de Legah North, autor d'aire xen¨°fob i pol¨ªticament incorrecte.

Al m¨®n indepe estan molt de moda els contes de terror, amb dues variants principals. D'una, waltdisneyana, seria bon exemple La malvada madrastra Espanya (Escanya o Caspanya en les versions per a hooligans), en el qual s'explica com la seva fillastra Catalunya fa segles que pateix maltractament sense pietat. En una edici¨® recent, el fantasista A. More ha afegit un ep¨ªleg en el qual explica que la tal Catalunya ¨¦s l'h¨°stia i que est¨¤ preparada per ser encara millor.

Un cr¨ªtic rancor¨®s ha assenyalat, no sense algun fonament, que en aquest conte la ra¨® est¨¤ una mica absent, perqu¨¨ no s'ent¨¦n que, malgrat el multisecular ab¨²s al qual ha estat sotmesa, la fillastra hagi arribat a ser l'enveja del m¨®n sencer. Detall sense import¨¤ncia, perqu¨¨ ja se sap que aqu¨ª som molt aficionats a l'anomenada?suspensi¨® de la incredulitat, ¨¦s a dir, la ren¨²ncia volunt¨¤ria al sentit cr¨ªtic per creure sense m¨¦s ni menys el que l'autor del conte ens est¨¤ explicant.

L'altra variant ¨¦s la que podr¨ªem qualificar de postapocal¨ªptica, tipus Mad Max. Per exemple, l'aclamat Armaguedon Catalonia, en el qual el 27-S els electors no decideixen el cam¨ª correcte i aix¨° provoca la desaparici¨® d'una naci¨® mil¡¤len¨¤ria com a conseq¨¹¨¨ncia del devastador contraatac llan?at pel sinistre Morador de la Moncloa, sigui qui sigui (aix¨° ¨²ltim ¨¦s molt important per a l'argument). Hist¨°ria terror¨ªfica, gaireb¨¦ lovecraftiana, tot i que no podem deixar de trobar a faltar una mica m¨¦s de subtilesa en la narraci¨®. Tot resulta pueril i excessivament tremendista, amb les costures del relat massa visibles. Malament, molt malament.

Hi ha molts m¨¦s contes independentistes, per¨° el p¨²blic sembla que comen?a a cansar-se de l'apocalipsi, la fantasia i l'humor involunt¨¤riament absurd. A m¨¦s, han aparegut autors i temes nous; gent m¨¦s en la l¨ªnia del realisme (brut moltes vegades, per desgr¨¤cia, per¨° ¨¦s que la situaci¨® ¨¦s la que ¨¦s) i que sap connectar amb les aut¨¨ntiques preocupacions dels lectors, entre les quals construir nous Estats no sembla que ocupi un lloc preferent. I no ho dic jo, sin¨® l'¨²ltim bar¨°metre del CEO, guia infal¡¤lible per a dirigents messi¨¤nics.

En fi, que ens agraden molt els contes i cal gaudir-ne mentre puguem, no fos cas que les enquestes l'encertin i s'acabi la diversi¨®. Carpe diem. Aprofitem el moment, aix¨ª que, va, explica-m'ho una altra vegada, Sam.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.