L¡¯altra batalla de l¡¯Ebre

Un dia de setembre del 2006, Albert Rivera va presentar la seva candidatura a la Generalitat de Catalunya amb un cop ins¨°lit de m¨¤rqueting pol¨ªtic. Per transmetre el missatge que venia d'un passat sense res per amagar i apostava per un futur sense lligams es va exhibir nu en un cartell amb les mans creuades sobre els testicles. ¡°Aquest ¨¦s el teu partit. Nom¨¦s busquem persones. No ens importa la llengua que parlin ni el seu origen ni la seva roba¡±, deia la propaganda electoral. Realment no es pot dir nu a presentar-se en pilotes amagant, encara que sigui amb les mans, l'¨²nic que interessa als morbosos. Testicle ve del llat¨ª, significa petit testimoni, i d'aqu¨ª deriven les paraules testimoni, testament, atestar i testificar. Aquests atributs constitueixen la veritat i la vida que un l¨ªder pol¨ªtic necessita posar damunt de la taula com a credencials, per¨° la imatge de les mans sobre els testicles podria girar-se en contra seu si un dia furt¨¦s als seus votants una cosa m¨¦s important que els mateixos genitals.

Evidentment, Albert Rivera feia la sensaci¨® d'haver-se dutxat abans d'anar a l'estudi del fot¨°graf. Als 27 anys era un noi endre?at el rostre del qual responia a aquell atractiu una mica a l'antiga que tant agrada a les mares de dretes per a les seves filles. Tenia la carrera de Dret, el m¨¤ster de rigor, estudis a l'Escola Superior d'Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses i, malgrat que el seu equipatge ideol¨°gic era conf¨²s, ja que, segons mateixa confessi¨®, havia votat el Partit Popular, el Partit Socialista i la Converg¨¨ncia de Pujol, un dia va voler ser alg¨² i va muntar el seu propi barrac¨® enmig de la fira pol¨ªtica.

Al principi parlava d¡¯una tirada sense parar, amb l¡¯aire d¡¯aquells xarlatans que davant d¡¯un p¨²blic curi¨®s obrien una maleta plena d¡¯estris

Al principi parlava d'una tirada sense parar, amb l'aire d'aquells xarlatans que davant un p¨²blic curi¨®s obrien una maleta plena d'estris i comen?aven a regalar una pinta per al senyor, un mocador per a la senyora, la nina per a la nena i la pilota per al nen. La pinta preferida d'Albert Rivera era la unitat d'Espanya. Per primera vegada, la dial¨¨ctica contra la independ¨¨ncia de Catalunya s'expressava amb paraules alienes als llocs comuns d'un patriotisme ranci?i cavernari. Com a reacci¨® a l'aclaparament que els espanyolistes patien en alguns cercles intel¡¤lectuals de Barcelona, al voltant d'aquest jove pol¨ªtic es van congregar diversos artistes, escriptors, periodistes, c¨°mics, fil¨°sofs, professors i alguns personatges atrabiliaris com a guarnici¨® d'una proposta singular com era Ciutadans.

Ning¨² concedia un llarg recorregut a aquesta nova formaci¨®, ja que a la banderola de l'antinacionalisme rampant s'hi van apuntar tamb¨¦ sospitosos arribistes, una petita allau de ressentits exc¨¨ntrics, el tot a cent de l'odi contra aix¨° i all¨°.

A Madrid, Albert Rivera va anar derivant el discurs des de l¡¯antinacionalisme catal¨¤ i la defensa de la unitat d¡¯Espanya fins a la renovaci¨® de la dreta i la neteja de la claveguera de la corrupci¨®

Mentrestant, aquest jove creixia en gr¨¤cia i saviesa davant de D¨¦u i dels homes fins a prendre un doble perfil de medalla. Pels seus admiradors tenia un aire kennedi¨¤ que la seva Nova Frontera de l'Oest estava m¨¦s enll¨¤ de l'Ebre, en la conquesta de Madrid; pels seus detractors era una reencarnaci¨® de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera, sense la dial¨¨ctica dels punys i les pistoles, al qual nom¨¦s li faltava parlar de l'Espanya alegre i amb faldilles curtes.

En efecte, l'altra batalla de l'Ebre es va produir pocs anys despr¨¦s. Les hosts espanyolistes catalanes d'Albert Rivera van passar el riu en sentit a Madrid, el partit va comen?ar a anomenar-se Ciutadans i a la capital d'Espanya va ser engrossit per una allau de cabrejats, desencantats desertors del Partit Popular que veien en aquest nou l¨ªder el cavall blanc d'una dreta m¨¦s endre?ada, amb m¨¦s cintura a l'hora de pactar. A Madrid, Albert Rivera va anar derivant el discurs des de l'antinacionalisme catal¨¤ i la defensa de la unitat d'Espanya fins a la renovaci¨® de la dreta, a la neteja de la claveguera de la corrupci¨®.

Finalment, el descr¨¨dit de la vella pol¨ªtica ha acabat convertint la figura d'aquest pol¨ªtic en una d'aquelles plantes que creixen m¨¦s robustes si ho fan en un femer. Com m¨¦s rebuig social provocaven les cares gastades del Partit Popular, m¨¦s s'imposava la imatge fresca d'aquest jove dret¨¤; com m¨¦s insults i fatxenderies deixaven anar els impresentables portaveus o m¨¦s agressivitat emetien els galls de baralla en les tert¨²lies televisives, m¨¦s necessari es feia el perfum d'esp¨ªgol d'aquest l¨ªder, la seva cara rentada, la seva ret¨°rica fluida que serveix per curar qualsevol ferida per mitj¨¤ de la saliva. I aix¨ª tot seguit, fins avui.