Rafael Chirbes: el novel¡¤lista que ho va fer tot a l¡¯inrev¨¦s

Vaig con¨¨ixer Rafael Chirbes a principis dels noranta, quan jo era alumna de l'Escuela de Letras i ell, convidat per Constantino B¨¦rtolo, va venir a parlar-nos de La buena letra. Eren els anys d'esplendor de la Nova Narrativa: des de l'aparici¨® el 1975 de La veritat sobre el cas Savolta, lectors, escriptors i editors anaven consolidant una entente cordiale que, en el filos¨°fic, entroncava amb la postmodernitat, i en l'econ¨°mic, amb el neoliberalisme. La Nova Narrativa podria qualificar-se com la forma ideol¨°gica d'un desig de socialdemocr¨¤cia que, al nostre pa¨ªs, mai va arribar a fer-se realitat. Com la cristal¡¤litzaci¨® liter¨¤ria d'un miratge pol¨ªtic i econ¨°mic que gaireb¨¦ tothom ¡ªChirbes no¡ª va rebre picant de mans.

L'holograma de les conquestes pol¨ªtiques i econ¨°miques es va traduir culturalment en alegria de viure, carpe diem, cosmopolitisme, exotisme i amor per la perip¨¨cia. Tamb¨¦ es fa omnipresent una estranya classe social que protagonitza les narracions: gent molt culta amb un poder adquisitiu per sobre de la mitjana. La tornada cap al cl¨¤ssic, el pastitx, el revival i la desconstrucci¨® humor¨ªstica dels g¨¨neres, les reinterpretacions de l'etern retorn derivades de l'originalitat impossible, aix¨ª com la fusi¨® del popular i l'exquisit que apunta en la direcci¨® de relativitzar els l¨ªmits reals ¡ªde classe, de g¨¨nere¡ª, es reconeixen en aquesta Nova Narrativa que no era tan ¡°nova¡±. Una vocaci¨® de felicitat a ultran?a ¡ªdeien que la mereix¨ªem despr¨¦s de la repressi¨® franquista i l'esquerranisme ¡°casp¨®s¡±¡ª va marcar els relats.

En aquella ¨¨poca, Chirbes era un escriptor semiocult, a punt de ser empassat com el gos de Goya. M¨¦s que el fam¨®s ego, a certs escriptors el que els dol s¨®n els greuges comparatius i la convicci¨® que el reconeixement de propostes valentes, la culminaci¨® del proc¨¦s comunicatiu que tota literatura exigeix, resulta dif¨ªcil en una realitat sist¨¨micament perversa. Chirbes era un home tocat per un ressentiment fruct¨ªfer ¡ªhi ha paraules amb una mala fama inmerescuda¡ª que el va portar a reflexionar sobre la literatura per abordar un projecte corrosiu i sensible, piad¨®s i sorrut, poc complaent, en un camp literari que havia assumit la faceta tova de la postmodernitat oblidant la seva faceta pol¨ªtica i est¨¨ticament poderosa: la cr¨ªtica al llenguatge i a les seves cal¡¤ligrafies com a construccions permeables al poder.

En el brou de cultiu de l'¡°amenitat divertida¡±, el cervantisme desgreixat i la literatura de g¨¨nere, Chirbes, afortunadament, ho va fer tot a l'inrev¨¦s: no va utilitzar el passat com a lloc on es reprodueixen nost¨¤lgia i melodrama, sin¨® que el va convertir en el punt on es perpetren les hist¨°ries de la hist¨°ria i va parlar de l'enlluernament per la bona lletra, per la megafonia del poder, de la qual s¨®n v¨ªctimes aquells ven?uts que s'han quedat sense possibilitat de fer percudir, com a arma, la seva veu.

En el marc d'una postmodernitat sovint m¨¦s sect¨¤ria que les ideologies de les quals abomina, Chirbes s'enfada davant la recuperaci¨® de J¨¹nger i, sense caure en el casticisme, rehabilita en els seus assajos ¡ªEl novelista perplejo¡ª i en les seves narracions fonts de la literatura hisp¨¤nica injustament bandejades del nostre imaginari. Va tornar a Gald¨®s i a Max Aub, practicant un realisme que no feia olor de brou de gallina ni tan sols en les seves novel¡¤les m¨¦s convencionals, com La larga marcha, amb la qual comencen a millorar les seves relacions amb el p¨²blic lector. No obstant aix¨°, la m¨¤xima expressi¨® d'aquesta recerca que transcendeix els codis vuitcentistes est¨¤ en les polifonies devastadores de Crematorio i En la orilla.

En temps on el valor social arriba amb la desideologitzaci¨®, Chirbes encarna una figura aparentment impossible: la de l'escriptor marxista que alhora ¨¦s un escriptor comprom¨¨s amb la bellesa i la viol¨¨ncia de cada paraula. L'impuls de la seva literatura no ¨¦s nom¨¦s ¨¨tic, tamb¨¦ ¨¦s est¨¨tic. No ¨¦s nom¨¦s ¨¨tic, tamb¨¦ ¨¦s pol¨ªtic. En plantejar les grans preguntes no escatima la cr¨ªtica ran de terra. Enfront del prejudici que la ideologia expl¨ªcita ¡ªde la impl¨ªcita voluntariosament invisibilitzada n'estem envoltats¡ª embruta la veritable literatura, Chirbes recorre al marxisme com a lent d'augment. La seva ideologia no li va lligar les mans ni va minvar la seva capacitat com a escriptor, sin¨® que el va ajudar a mirar per revelar-nos on es troba la gola del llop. El va ajudar a trobar les paraules i, enfront de l'anor¨¨xia i la levitat verbals, a aconseguir que en les seves veus ressonessin espeleol¨°gicament les veus de la hist¨°ria. Contra la lleugeresa i la maionesa light ¡ªper deformaci¨® professional es va adonar que la nova gastronomia simbolitzava el concepte capitalista de creativitat¡ª va oposar el pes espec¨ªfic d'una solemnitat de noms acabats en -i¨®?que ressona dins de la nostra caixa tor¨¤cica en acabar de llegir les seves novel¡¤les: Revoluci¨®, Transici¨®, Tra?ci¨®.

Rafael Chirbes: el novel¡¤lista que ho va fer tot a l'inrev¨¦s

Chirbes no va matar el pare, sin¨® Los viejos amigos, i va fitar la impossibilitat de la bona consci¨¨ncia d'una generaci¨® que, obnubilada en una fantasia insalubre de benestar, es va rentar les mans, va oblidar els seus or¨ªgens, principis i bons prop¨°sits. I es va vendre per construir un m¨®n en el qual ja era impossible no fer-ho constantment. La corrupci¨® s'assumeix amb naturalitat en la moral p¨²blica i comen?a a formar part de l'ADN. Chirbes furga en les esquerdes del que alguns anomenen el r¨¨gim del 78, per¨° sense renunciar al concepte de classe. Tra?a un cercle amb retolador vermell sobre els responsables de la crisi, sabent que gaireb¨¦ totes les responsabilitats recauen en el costat dels qui van posseir el poder en l'¨¨poca del felipismo, van asseure les bases per inflar les bombolles i van aprofundir en la bretxa de la desigualtat.

Encarna una figura aparentment impossible: la del marxista comprom¨¨s amb la bellesa de cada paraula

S'atreveix al pessimisme vitri¨°lic en l'¨¨poca del prestigi del pensament positiu, l'emprenedoria, la crisi com a oportunitat i les escoles de lideratge. De la literatura com a sana, sana, culet de granota. S'atreveix amb la prosa d'al¨¨ llarg, l'elasticitat de la sintaxi i el relleu geol¨°gic de la sem¨¤ntica, en l'era de la velocitat, el fragment i el modisme anglosax¨® que crea comunitats. Enfront del culturalisme ornamental, l'endoliteratura i la condemna que no existeixi res m¨¦s enll¨¤ del llenguatge i els seus jocs, Chirbes furga en les arestes doloroses de la paraula i per sota de les seves ungles. La seva singularitat desencadenar¨¤ apropiacions de la seva obra que estovaran la seva mirada. El tergiversaran, i aquesta tergiversaci¨® ser¨¤ simptom¨¤tica de la transcend¨¨ncia de la seva proposta en un context de crisi que ha fet d'ell un dels escriptors m¨¦s influents per a generacions futures.

Vaig estar anys sense tractar-lo. Una vegada em va trucar per tel¨¨fon per agrair-me que una novel¡¤la meva comenc¨¦s amb el personatge d'un obrer amb les botes brutes. Era l'any 2003 i la novel¡¤la de la crisi encara no era ¡°tend¨¨ncia¡±. Li interessaven aquestes coses, com escriure sobre aquestes coses, l'escriptura del que dol o del que no es t¨¦ ganes de veure. ?ltimament ens hav¨ªem retrobat. Va escriure un pr¨°leg magn¨ªfic per una altra de les meves novel¡¤les. Se sentia inquiet davant una possible retirada de Jorge Herralde. Parl¨¤vem per correu electr¨°nic de com ens ens agradaven, a ell, Olivia de Havilland i, a mi, Jean Fontaine; de literatura, pol¨ªtica, de Ruiz Gallard¨®n, el paisatge de la Marina Alta i Baixa, el marjal de Pego i els fantasmes del pant¨¤.

Marta Sanz ¨¦s escriptora. La recent reedici¨® de la seva novel¡¤la Lecci¨®n de anatom¨ªa (Anagrama) porta un pr¨°leg de Rafael Chirbes.