Reformar la Constituci¨®

En el llenguatge pol¨ªtic actual no sol distingir-se entre una reforma constitucional i un proc¨¦s constituent; tots dos s'utilitzen indistintament malgrat que s¨®n dos conceptes de naturalesa diferent. Aix¨° porta a confusions i malentesos. Una constituci¨® democr¨¤tica ¨¦s una norma jur¨ªdica suprema ¨Cjer¨¤rquicament superior a la resta de l'ordenament¨C emanada del poder constituent que resideix en el poble i la funci¨® del qual ¨¦s regular els aspectes fonamentals de les fonts del dret, la composici¨® i les compet¨¨ncies dels ¨°rgans constitucionals i els l¨ªmits b¨¤sics dels drets i els deures dels ciutadans. Aix¨ª doncs, la constituci¨® funda i fonamenta l'Estat, a m¨¦s de legitimar-lo democr¨¤ticament, ja que ¨¦s expressi¨® de la sobirania, ¨¦s a dir, del poder, suprem i indivisible, del poble. Aquest ¨¦s el model actual de constituci¨® democr¨¤tica.

No obstant aix¨°, una constituci¨® no ¨¦s una norma immodificable. Si fos aix¨ª, com que ¨¦s producte de la lliure voluntat del poble, s'entendria que la voluntat individual dels ciutadans ha de romandre inalterable en el temps. Per¨° aix¨° no ¨¦s aix¨ª. D'una banda, la composici¨® del poble canvia, uns ciutadans moren, d'altres neixen; de l'altra, en ¨²s de la seva llibertat, els ciutadans poden canviar de parer. Si els fets canvien, les meves opinions tamb¨¦, va dir Keynes amb aquestes paraules, o semblants. Per tant, les constitucions es poden reformar.

Ara b¨¦, una de les funcions de tota constituci¨® ¨¦s estabilitzar un sistema jur¨ªdic, un Estat. Canvien les lleis si ho creuen convenient els parlaments, i els reglaments si ho decideixen els governs, nom¨¦s canvien les constitucions si ho determina el poder constituent. ?s m¨¦s complicat canviar les lleis que els reglaments, i encara m¨¦s les constitucions. Per qu¨¨ aquesta progressi¨® en les dificultats? Per donar estabilitat al conjunt del sistema. I si una constituci¨®, com hem dit, ¨¦s la norma suprema i regula nom¨¦s mat¨¨ries fonamentals, ¨¦s l¨°gic que els obstacles en la seva reforma siguin m¨¦s grans.

Per aix¨° les constitucions actuals, totes, estableixen procediments de reforma especials i dificultosos que les preservin de canvis d'opini¨® sobtats poc meditats que solen donar-se en conjuntures especialment cr¨ªtiques. Abans de canviar una constituci¨® cal pensar-ho detingudament, recaptar opinions autoritzades, debatre les modificacions amb calma, preveure'n les conseq¨¹¨¨ncies i els possibles danys col¡¤laterals. A m¨¦s, cal legitimar els canvis mitjan?ant acords amplis. Que una constituci¨® sigui durable ¨¦s una virtut, no un defecte.

A m¨¦s, s¨®n molt diferents els canvis que incideixen en aspectes estructurals b¨¤sics ¨Cper exemple, forma de govern, organitzaci¨® territorial, sistema electoral, regulaci¨® de determinats drets¨C o en aspectes de tipus menor, en precisions, aclariments o afegits que no afectin el sistema en el seu conjunt. Una constituci¨® pot haver estat modificada en moltes ocasions i continuar sent substancialment la mateixa; una altra, pot haver patit pocs canvis per¨° tan essencials que el sistema resultant quedi transformat. Importa m¨¦s el qualitatiu que el quantitatiu.

Per¨° les reformes constitucionals no s¨®n processos constituents. Aquests ¨²ltims s¨®n de naturalesa diferent. No s¨®n modificacions d'una constituci¨®, per important que sigui el canvi, sin¨® que pressuposen la posada en q¨¹esti¨® del sistema mateix, un sistema que es considera il¡¤leg¨ªtim d'arrel i necessita legitimar-se sobre noves bases. Per exemple, en el nostre cas, suposaria establir que la sobirania no est¨¤ en el poble espanyol sin¨® en els pobles de les diferents autonomies o situar la democr¨¤cia directa per sobre de la representativa; o substituir el principi d'Estat social pel d'Estat liberal, o el d'autonomia pel de centralitzaci¨®.

Aquestes modificacions en aspectes substancials produirien un canvi de sistema pol¨ªtic a la manera que la Constituci¨® del 1978 va suposar el pas d'una dictadura olig¨¤rquica i centralista a una democr¨¤cia constitucional, un Estat social i una organitzaci¨® territorial auton¨°mica. Els que pretenen un nou proc¨¦s constituent volen destruir l'actual sistema pol¨ªtic i instaurar-ne un de diferent sobre bases noves. Els que pretenen una reforma nom¨¦s volen canviar el que no funciona, encara aspectes substancials, per¨° respectant els pilars b¨¤sics de l'estructura. Els uns s¨®n revolucionaris; els altres, reformistes. Tots dos de la Constituci¨®, per descomptat.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.