Perdre la cust¨°dia per anar-se¡¯n a Gal¨ªcia o Catalunya

"Sent probablement idonis tots dos progenitors, el m¨¦s convenient a l'inter¨¨s del nen ¨¦s no treure'l del seu entorn, sobretot quan s'introdueixen modificacions en els seus h¨¤bits, escolaritzaci¨®, costums, fins i tot amb un idioma diferent¡±. El Tribunal Superior d'Arag¨® va incloure el catal¨¤ com a argument per retirar recentment a una mare que s'havia traslladat a Barcelona ¡°per situaci¨® econ¨°mica insostenible¡± la cust¨°dia del fill que havia tingut amb el seu exmarit, resident a Teruel. No ¨¦s l'¨²nic cas en el qual jutges citen el catal¨¤ o el gallec, ambdues lleng¨¹es cooficials, com un factor per canviar el r¨¨gim de cust¨°dia o condicionar-la a la perman¨¨ncia del pare o mare en una determinada comunitat aut¨°noma.

Un jutjat de G¨¹¨ªmar (Tenerife) va atorgar l'any passat la cust¨°dia d'una nena de quatre anys al seu pare quan la mare, a l'atur, se'n va anar a Catalunya, on havia aconseguit una feina. La jutgessa argumentava que no estava demostrat que la nena s'hagu¨¦s adaptat a Barcelona i afegia: ¡°Aquesta ciutat i comunitat aut¨°noma ve definida per unes caracter¨ªstiques especials d'integraci¨®, ja que al fet d'adaptaci¨® normal a un canvi de territori o de costums ha d'afegir-s'hi la dificultat de tenir una llengua cooficial al castell¨¤, el catal¨¤¡±. En la seva sent¨¨ncia en citava d'altres de l'Audi¨¨ncia Provincial de Barcelona i del Tribunal Suprem sobre canvis del r¨¨gim de cust¨°dia per trasllat d'un progenitor als EUA.

Un jutge d'Alcorc¨®n va utilitzar tamb¨¦ l'argument de l'idioma per condicionar la cust¨°dia materna de dues petites al fet que no se n'anessin a viure a Vigo, on es parla gallec, una llengua, deia, ¡°sense cap altra utilitat pr¨¤ctica m¨¦s enll¨¤ de l'¨¤mbit d'aquella comunitat aut¨°noma¡±. El trasllat, segons el jutge, perjudicava les nenes, ¡°escolaritzades des de fa molts anys a l'escola Amanecer d'Alcorc¨®n [privat] per ara veure's en centres p¨²blics, a Vigo, amb immersi¨® en un sistema en llengua gallega¡±. La mare va tornar posteriorment a Madrid i va conservar la cust¨°dia.?

Traslladar-se de Teruel a Barcelona va suposar a una mare perdre el seu fill

El Tribunal Suprem es va pronunciar el desembre passat sobre un cas similar, el de la Mar¨ªa i el Pedro (noms falsos), que s'havien casat el 2003, havien estat pares de l'Ane el 2005 i s'havien divorciat el 2009. La mare es va quedar amb la cust¨°dia de la petita, el 2011 es va casar de nou i el 2012 va tenir un fill amb la seva nova parella. El febrer de 2013 va demanar modificar les mesures establertes en la sent¨¨ncia del divorci per traslladar-se a Castelldefels (Barcelona), on treballa el seu segon marit. El jutjat de primera inst¨¤ncia va denegar la petici¨®, atribuint la cust¨°dia al pare si la mare se n'anava a Catalunya. Com en els casos anteriors, s'inclo?a com a argument el risc per a la menor de passar d'¡°un model basat en l'idioma castell¨¤ com a llengua curricular a un model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica com ¨¦s el sistema educatiu catal¨¤¡±.

La mare va rec¨®rrer i l'Audi¨¨ncia Provincial va autoritzar el trasllat, imposant-li a ella els costos dels viatges del pare a Castelldefels. Aquest, amb el suport del Ministeri Fiscal, va al¡¤legar que s'havia valorat m¨¦s l'inter¨¨s de la mare que el de la nena. El Suprem finalment va establir que ¡°amb l'edat de la menor [9 anys], els canvis s¨®n f¨¤cilment assumibles, incl¨°s el de llengua vehicular per a l'ensenyament, que passa del castell¨¤ i basc al catal¨¤ i castell¨¤¡±. El tribunal afegia que era benefici¨®s per a la nena estar amb el seu nou germ¨¤ i que els informes psicosocials no consideraven perjudicial el trasllat, ¡°si b¨¦ apunten per una postura conservadora, mostren recel als canvis, sense causa que ho justifiqui¡±.

Antoni Vaquer, catedr¨¤tic de dret civil de la Universitat de Lleida, recorda una antiga sent¨¨ncia en sentit contrari: ¡°Una jutgessa de Lleida divorciada demana el trasllat a Cant¨¤bria. El seu exmarit reclama la cust¨°dia del fill al¡¤legant que est¨¤ escolaritzat en catal¨¤ i no s'adaptaria a Cant¨¤bria. El jutge no li va donar la ra¨®¡±.

Vaquer opina que per si sol l'argument de la immersi¨® no justifica un canvi de cust¨°dia. ¡°Potser per a casos concrets de nens amb problemes d'aprenentatge. Per¨° en la resta no t¨¦ cap transcend¨¨ncia. Els fills dels immigrants no tenen problemes per entendre el catal¨¤ quan porten un mes aqu¨ª. No ¨¦s dram¨¤tic per a un xaval gallec que l'escolaritzin en catal¨¤ i a l'inrev¨¦s tampoc. I quant a les comparacions amb el trasllat a l'estranger, tret que el jutge intueixi que la independ¨¨ncia va de deb¨° (riu), s¨®n poc encertades. Evidentment afecta molt m¨¦s el r¨¨gim de visites el trasllat a un altre pa¨ªs que a una altra prov¨ªncia¡±.

Tant Vaquer com Carlos Mart¨ªnez de Aguirre, catedr¨¤tic de dret civil de la Universitat de Saragossa, insisteixen que cal anar ¡°cas a cas¡± i recorden que de vegades tamb¨¦ hi ha mala fe i el trasllat obeeix un desig d'apartar el fill de l'altre progenitor. ¡°Si un matrimoni se'n va de Barakaldo a Castelldefels, el seu fill s'enfrontaria a la mateixa situaci¨®. Em sembla molt m¨¦s rellevant l'argument de si aquest trasllat obstaculitza el manteniment de les relacions amb l'altre progenitor¡±.

El Suprem: ¡°El canvi de llengua ¨¦s f¨¤cilment assumible¡± per a un nen

Ana Sanz, advocada de fam¨ªlia, explica que cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual demanar modificar les mesures pactades despr¨¦s del divorci perqu¨¨ un dels pares, a l'atur, vol tornar a la seva comunitat d'origen. ¡°S¨ª que hem notat una tend¨¨ncia a denegar els trasllats per dificultar la relaci¨® amb l'altre progenitor. Els jutges no poden impedir que alg¨² es traslladi, per¨° s¨ª establir que en cas d'anar-se'n, perd la cust¨°dia del seu fill¡±.