Per terres de Catalunya

Fraga, a la frontera d¡¯Osca amb Catalunya, ¨¦s l'¨²ltim poble aragon¨¨s per aquest extrem, per¨° tamb¨¦ un dels m¨¦s rics. Les seves figues tenen fama (culpa de Labordeta, entre d¡¯altres), per¨° els pr¨¦ssecs, les cireres, les prunes, les peres i les pomes omplen a vessar tamb¨¦ els seus arbres fruiters, que aprofiten la calor dels Monegres alhora que es beneficien de l'aigua del riu Cinca, a la riba del qual creix el poble. En aix¨° ja s'assembla als ve?ns de Lleida, una prov¨ªncia que ¨¦s un aut¨¨ntic verger de fruita que s'est¨¦n durant quil¨°metres, cap al nord i cap al sud, fins a la Serralada Litoral Catalana, que la separa de la m¨¦s agresta prov¨ªncia germana de Barcelona.

Lleida, la capital, s'assembla molt a Fraga tant pels cultius com per la disposici¨® (en el seu cas, creix a la llera del riu Segre, que, com el Cinca, tamb¨¦ baixa cap a l¡¯Ebre), per¨° ¨¦s bastant m¨¦s gran. Aix¨° s¨ª, com a Osca, els seus carrers estan plens d'immigrants, ¨¤rabs i africans, sobretot, que treballen a la fruita, cosa que li d¨®na un aire cosmopolita i, quan el sol escalfa sense pietat com avui, un cert aspecte subsahari¨¤. Sens dubte el Quixot i Sancho Panza, si hi passessin ara com en la ficci¨® van fer fa quatre-cents anys, tot i que no quedi rastre del seu pas, es quedarien molt sorpresos de veure la diversitat de races que es concentren a la capital catalana de l'interior.

Si passessin ara, se sorprendrien en veure la diversitat de races

El cam¨ª cap a Barcelona, que no ¨¦s cap altre que l'antiga carretera nacional, avui eclipsada, com a l¡¯Arag¨®, per la moderna autopista, continua igual fins a Mollerusa, poble envoltat de fruiters i de cultius d'horta per tot arreu, i passa el mateix fins a T¨¤rrega, que ja pertany a la comarca de l¡¯Urgell i no, com Lleida, a la del Segri¨¤. T¨¤rrega, que competeix amb la ve?na Cervera (aquesta ja, de la Segarra, de la qual ¨¦s capital, com l¡¯altra ho ¨¦s de l¡¯Urgell) per la capitalitat de tota la zona, ¨¦s un poble m¨¦s hist¨°ric, per¨° tampoc guarda mem¨°ria del Quixot i fins i tot alguns ve?ns en presumeixen: ¡°Aqu¨ª som m¨¦s de Tirant lo Blanc¡± em va etzibar amb cert desdeny l'amo d'un restaurant del bell¨ªssim carrer Major, tot ple, com la majoria del poble, de banderes catalanes independentistes. Davant seu, l'encarregada del Museu Comarcal de l¡¯Urgell ni tan sols es molesta a respondre'm en castell¨¤, malgrat que veu que jo no parlo catal¨¤ i malgrat que possiblement sigui l'¨²nic que en tot el mat¨ª s'interessa per l'exposici¨® sobre els jueus de T¨¤rrega, que pel que sembla van ser massacrats el 1345, com els succeiria m¨¦s endavant en altres llocs d¡¯Europa, que es mostra en el museu.

El cam¨ª continua igual fins a Mollerusa, envoltada de fruiters

A Cervera, no s¨¦ si ¨¦s casualitat, la gent ¨¦s m¨¦s receptiva. A les meves preguntes sobre el Quixot (no pregunto sobre res m¨¦s) els ve?ns fan almenys l'esfor? de recordar si hi ha alguna cosa a la ciutat que en parli. Aix¨ª, a l'antiga universitat, un edifici descomunal que ara serveix d'institut per¨° que durant un segle va ser l'¨²nic centre universitari de Catalunya (com a premi a la ciutat del rei Felip V per haver-lo ajudat en la guerra de Successi¨®, del 1714, i com a c¨¤stig a d¡¯altres, com Barcelona, que van donar suport a la causa de l'arxiduc Carles d¡¯?ustria), unes adolescents que s'han apropat a veure les notes del curs (que encara no han sortit, com comproven amb decepci¨®) em diuen que no tenien ¡°ni idea¡± que el Quixot i Sancho havien passat per all¨¤ per¨° que han llegit trossos del llibre a la classe de Llengua Espanyola i al Casal, on dino ¨Cespl¨¨ndidament, per cert¨C, la cambrera, que ¨¦s una senyora, em diu que ¨¦s la primera not¨ªcia que t¨¦ que el Quixot hagu¨¦s estat a Cervera, per¨° que se ¡°n¡¯assabentar¨¤¡±.

Pel magn¨ªfic carrer Major, encara m¨¦s bonic que el de T¨¤rrega, si ¨¦s possible (el de Cervera ¨¦s molt m¨¦s llarg i va a parar a l¡¯Ajuntament i l'esgl¨¦sia, el primer d'estil barroc i la segona un edifici g¨°tic majestu¨®s, tan gegant¨ª com la universitat), l'hora de la migdiada m'impedeix preguntar a m¨¦s ve?ns, ja que tots estan a casa, no s¨¦ si veient la televisi¨® o dormint. Nom¨¦s a la pla?a Major un home que est¨¤ assegut en una porxada em saluda i, a la meva pregunta de si ha vist passar per aqu¨ª el Quixot, em somriu i em respon que l'¨²nic que ha passat davant de casa seva he estat jo des que ell ¨¦s aqu¨ª.

¨CI Sancho Panza?

¨CTampoc¡­ Ni als Reis d¡¯Orient ¨Cafegeix, amb fort accent catal¨¤.

¨CDoncs haurien d¡¯haver-lo vist, no creu? ¨Cli dic, observant el paisatge que es veu des d'aqu¨ª dalt: l'ondulat, apaivagador i bell¨ªssim paisatge de la Segarra.