La gesti¨® a Madrid i les propostes per a Catalunya obren tensions en el PP

Cristina Cifuentes i Xavier Garc¨ªa Albiol s'han convertit en dues veus diferenciades dins del discurs del Partit Popular. Els dos l¨ªders auton¨°mics han adoptat o proposat mesures de gesti¨® diferents a les de la seva formaci¨® en recuperar l'atenci¨® m¨¨dica per als emigrants sense papers a Madrid o admetre l¨ªmits per a la solidaritat de Catalunya amb la guardiola comuna, respectivament. La situaci¨® particular del PP en les dues comunitats marca aquestes difer¨¨ncies: Cifuentes necessita el suport de Ciutadans i Albiol vol recuperar terreny abans del 27-S.

El context electoral en qu¨¨ el PP acudeix a les eleccions catalanes i generals, definit per les males previsions per al 27-S, la p¨¨rdua pronosticada de la majoria absoluta i l'aparici¨® d'un partit que per primera vegada li disputa els votants de centre (Ciutadans), ha esperonat la recerca de solucions en el partit del carrer G¨¦nova. Aix¨° ha fomentat l'aparici¨® de propostes noves, a m¨¦s de les tensions internes conseq¨¹ents, tot i que en la formaci¨® esperen que la publicaci¨® del programa electoral serveixi com a aglutinador.

¡°?s normal que en aquests moments hi hagi persones que donin la seva opini¨® des del seu c¨¤rrec i que hagi propostes en una situaci¨® preelectoral, amb un programa sense definir encara¡±, va opinar Rafael Hernando, portaveu del PP al Congr¨¦s. ¡°De vegades s'exageren els matisos. En el fons tothom t¨¦ clar el projecte del PP, que ¨¦s el que est¨¤ traient Espanya de la crisi¡±.

Cifuentes i Albiol, les dues veus amb accent propi dins del PP, van coincidir diumenge a El Escorial (Madrid). La sintonia entre tots dos va quedar reflectida en els discursos i els gestos. El l¨ªder catal¨¤ fins i tot va arribar a exposar el seu prop¨°sit de seguir les pol¨ªtiques de Cifuentes a Catalunya.

La presidenta de Madrid treballa a la Comunitat amb la flexibilitat a la qual l¡¯obliga dependre de Ciutadans per mantenir-se en el poder. Malgrat que fa un mes va votar en contra de retornar l'atenci¨® sanit¨¤ria als immigrants sense papers, l'abstenci¨® de la formaci¨® emergent i el vot afirmatiu de la resta de forces la van portar a implantar-la. Aix¨° va alinear Madrid amb les sis autonomies que han retornat o volen retornar l'assist¨¨ncia sanit¨¤ria als immigrants irregulars, i a les quals l¡¯Executiu espanyol va advertir de possibles sancions. A Catalunya l'escenari ¨¦s un altre. Tot i que fonts del PP consultades per aquest diari es van mostrar en contra de limitar ¡°la solidaritat de Catalunya¡±, com va proposar Garc¨ªa Albiol en una entrevista amb EL PA?S, el partit concedeix al candidat marge de maniobra perqu¨¨ intenti guanyar terreny en les enquestes.

Aix¨ª explica la situaci¨® Pablo Casado, el nomenament com a subsecretari de comunicaci¨® del qual, igual que els d¡¯Andrea Levy (estudis i programes), Fernando Mart¨ªnez Ma¨ªllo (organitzaci¨®) i Javier Maroto (sectorial) van ser el primer pas del PP per renovar el seu discurs i recuperar la iniciativa pol¨ªtica despr¨¦s dels mals resultats del 24-M.

Cr¨ªtiques del PSOE

¡°Si tu treus m¨¦s gent al terreny de joc, pot ser que tinguis menys uniformitat en l'esquema de l¡¯entrenador, per¨° probablement tamb¨¦ tinguis m¨¦s oportunitats de gol. No dir¨¦ que ¨¦s premeditat, que volem que es percebi que hi ha diferents matisos, per¨° no ens importa¡±, va argumentar. ¡°A difer¨¨ncia de l'esquerra en general, per¨° sobretot de la nova esquerra de Podem, amb discursos molt monol¨ªtics, no som aix¨ª¡±, va seguir. ¡°Hi ha unitat en el missatge substancial. ?s el president qui segueix triant les candidatures i qui fa els programes electorals. Que despr¨¦s aquest missatge t¨¦ els seus matisos? Si no, ser¨ªem una secta¡±.

El PSOE, d¡¯altra banda, veu en l'aparici¨® d'aquestes noves veus un exemple del ¡°nerviosisme¡±. ¡°Hi ha falta de lideratge i falta de projecte de pa¨ªs. S'ha posat de manifest en la reforma constitucional [que el PP no portar¨¤ al programa]¡±, va opinar Antonio Hernando, portaveu del PSOE. ¡°Altres contradiccions, com la de la sanitat per als immigrants, es deuen al fet que hi ha algunes comunitats que s'han adonat de la crueltat de la mesura¡±.