S¨¦ qu¨¨ vas fer els ¨²ltims estius

Sento com qui no escolta que a Catalunya s'est¨¦n la inquietud. No els crec, i segueixo ficant el cap sota l'aigua, en una piscina armada amb tubs d'alumini i lona resistent a les punxades per¨° no a l'erosi¨® de tants estius sense pietat. Els ¨²ltims tres o quatre, encara una mica m¨¦s calents. Per¨° el m¨¦s t¨ªpic d'aquest estiu sense els esglais d'algun altre torna a ser l'extensi¨® de la incertesa que sento en la perplexitat d'un arquitecte afable i ser¨¨, en el sorprenent desconcert que sento en un altre arquitecte que a m¨¦s ¨¦s poeta, i en la divertida consternaci¨® d'un tercer arquitecte de la meva edat que comparteix amb mi la seva convicci¨® que aquesta inquietud est¨¤ en molta gent que no construeix cases per¨° tamb¨¦ s'atribola quan escolta Catalunya R¨¤dio i TV3, ambdues convertides en instruments de la propaganda oficial.

Elegant i displicent, jo trec ferro a l'assumpte, afegeixo fair play amb xancletes i fins i tot esbosso un gag sobreactuat i bufonesc perqu¨¨ ¨¦s veritat que de petit¨® vaig voler ser arquitecte, per¨° no ho s¨®c, i he acabat creient que tanta inquietud ¨¦s nom¨¦s cosa de la crisi i la falta de feina dels arquitectes. Per¨° no funciona: un d'ells ja nom¨¦s fa versos pel gust de fer-ne, i els altres dos treballen a preu fet.

Jo, per descomptat, no; jo nom¨¦s llegeixo i escric per¨° m'han contagiat la inquietud, en particular quan he sortit del cotxe d'un d'ells despr¨¦s d'escoltar la notabil¨ªssima not¨ªcia del dia. I ¨¦s que la llista de la Generalitat ha sumat tres noms m¨¦s a la independ¨¨ncia: Isona Passola, que produeix cinema sense tatxa patri¨°tica; Ada Parellada, que t¨¦ com a m¨ªnim un restaurant estupend, i per fi, Montserrat Carulla, excel¡¤lent actriu de teatre i veterana catalanista.

I de cop he comen?at a activar-me de deb¨°, no exactament perqu¨¨ no podr¨¦ veure m¨¦s cinema, o perqu¨¨ ja no podr¨¦ seguir menjant b¨¦, i ni tan sols perqu¨¨ deixar¨¦ d'anar al teatre, sin¨® perqu¨¨ he de comen?ar a saber amb exactitud qu¨¨ vaig fer jo els tres ¨²ltims estius. I improviso sobre la marxa, molt excitat, en veu alta i a la vora de la piscina amb l'aigua t¨¨rbola i tirant a llardosa que el 2012 no s¨®c a les llistes d'adherits a la manifestaci¨® de l'11 de setembre per¨° afegeixo sense desmai la llista d'amics que s¨ª que hi van ser (i afegeixo que fins i tot una amiga em va preguntar al dia seg¨¹ent: "qu¨¨, b¨¦, eh, ahir?"); el 2013 no tampoc no s¨®c a les llistes que registren i situen la gent per¨° recordo molt, molt b¨¦ que no em vaig poder moure de casa perqu¨¨ una lumb¨¤lgia em va deixar planxat al llit durant una setmana, segurament pels excessos esportius a la piscina des de finals d'agost i principis de setembre, i, per fi, el 2014, recordo com si ho estigu¨¦s veient ara que vaig estar buscant el lloc on inscriure'm per¨° no ho vaig trobar perqu¨¨ em moc malament per les xarxes socials, em vaig confondre i vaig acabar perdent l'oremus, el nord i el sud, i tampoc m'hi vaig inscriure, per¨° juro que ho volia fer i que nom¨¦s el mal costum de no llegir ni Twitter, ni Facebook em van deixar tirat a la piscina sense apuntar-me a les portes del nou pa¨ªs.

I aquest 2015? On ser¨¤s, quina excusa t'inventar¨¤s perqu¨¨ ning¨² et trobi per quart any consecutiu a les llistes que reparteixen la gent que cobrir¨¤ el trajecte de l'avinguda Meridiana? Quina bola deixar¨¤s anar? ?s l'amic m¨¦s pacient qui em pregunta amb les cames damunt la taula, reclinat en una butaca vermella i exageradament descolorida, mentre mira amb pietat i atenci¨® les meves cavil¡¤lacions secretes, les meves mentides pat¨¨tiques, les excuses que fabula la meva inquietud, la seva i la dels altres, per explicar que tampoc aquesta vegada, aquest 11 de setembre, m'enxampar¨¤ en forma. Contra el que diu la televisi¨® p¨²blica, no estic preparat. Estar¨¦ traient Cervantes d'Alger perqu¨¨ hi ha passat cinc anys entre el 1575 i el 1580, mentre intento esbrinar per on ha de seguir la biografia i se m'empantana el llibre all¨¤, quan Cervantes encara no ha retornat ni un morabat¨ª de la morterada que li van prestar per rescatar-lo de la seva captivitat a Alger.