Catalanismes: de la protecci¨® a la secessi¨®

Tot en la hist¨°ria s'ha tornat, d'un temps en?¨¤, construcci¨®. Tamb¨¦ el catalanisme, una construcci¨® el comen?ament de la qual data de la segona meitat del segle XIX, temps de consolidaci¨® dels estats naci¨® a Europa, per m¨¦s que no faltin entre historiadors catalans els qui assegurin, com Josep Fontana: "La nostra formaci¨® com a poble" es remunta al segle XIII, quan Catalunya va passar d'"Estat feudal" a "primer Estat naci¨® modern d'Europa", aix¨ª mateix, com sona. Creu Fontana que ja en aquelles llunyanes dates un poble, el catal¨¤, conreava amb cura un fort sentit d'identitat, o sigui, "de pertinen?a a un col¡¤lectiu que comparteix majorit¨¤riament, a m¨¦s de llengua i cultura, unes formes d'entendre el m¨®n i la societat". I si en els anys setanta del segle passat entenia Fontana que la lluita de classes era el motor de la hist¨°ria, ara, sense m¨¦s rubor, ent¨¦n que el sentit de la hist¨°ria el marca la identitat col¡¤lectiva. Com podria haver repetit maese Shallow a l'imponent Falstaff en una crua nit d'hivern: Jes¨²s, Jes¨²s, les coses que hem vist: un marxista d'estricta observan?a explicant una hist¨°ria a la manera d'un nacionalista rom¨¤ntic. Ai, si Vicens Vives aixequ¨¦s el cap!

La veritat ¨¦s que si el poble catal¨¤ posse?a un sentit d'identitat tan fort i disposava, segons les ¨²ltimes not¨ªcies, de modern Estat naci¨® al segle XIII, el catalanisme ¨¦s una mica m¨¦s recent. Exagerava, sens dubte, Antonio Aura Boronat, representant dels interessos dels fabricants d'Alcoi, quan en la seva pol¨¨mica de 1881 sobre el lliurecanvisme deia que catalanisme s'identificava amb proteccionisme; per¨° ¨¦s la veritat que els primers programes del catalanisme inclo?en entre els seus punts la protecci¨® aranzel¨¤ria i les protestes contra el tractat comercial amb Fran?a i elmodus vivendiamb Gran Bretanya amb qu¨¨ pretenien els governs liberals alleujar la c¨¤rrega de l'aranzel sobre la butxaca dels espanyols, per m¨¦s que Juan Valera, rendit a l'esplendor de Barcelona, digu¨¦s: "Dono per ben emprada la carestia que hem patit durant molts anys en el vestir i en altres articles per contribuir a [la] magnific¨¨ncia [de Catalunya]".

No va ser aquest, per descomptat, l'¨²nic catalanisme que en aquells dies havia sortit a escena: un altre catalanisme d'arrel obrera i menestral va ser ja postulat fa d¨¨cades per Josep Termes. I com ens recorden Jaume Claret i Manuel Santirso en la seva excel¡¤lent guia per no perdre el rumb en alguna volta o revolt del llarg cam¨ª, a m¨¦s d'una intervenci¨® progressista i republicana, tamb¨¦ l'Esgl¨¦sia cat¨°lica va ficar cullerada per aquestes dates en el catalanisme, precisament quan havia deixat d'utilitzar el catal¨¤ en els seus documents interns.

Aix¨ª que catalanismes, en plural, ja des dels seus or¨ªgens, millor que en singular doncs, per seguir amb el llenguatge episcopal que tant va contribuir a la construcci¨® de la nova religi¨® civil, a la casa del pare hi ha molts estatges. De fet, totes les hist¨°ries del catalanisme seran hist¨°ries de les successives hegemonies implantades per una o una altra de les seves modalitats quan del renaixement cultural i de la defensa dels interessos econ¨°mics es passa, a finals del segle XIX, a l'organitzaci¨® i l'acci¨® pol¨ªtica: hegemonia de la burgesia que d'estamental i feudalitzant als vuitanta va passar a conservadora i lleument liberal amb el canvi de segle; hegemonia de l'esquerra republicana des de la proclamaci¨® d'un Estat catal¨¤ en una bella tarda d'abril de 1931; hegemonia tot seguit, despr¨¦s de la derrota i l'exili, d'una forma de catalanisme frontpopulista ¡ªestudiada amb tanta agudesa, en les seves anteriors i en les renovades manifestacions, per Enric Ucelay ¡ª que, sota el lema de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", es va situar des de 1971 al capdavant de la lluita contra la dictadura. Van ser els temps de l'Assemblea de Catalunya, mirall i una mica m¨¦s en el qual es mirava tota l'oposici¨® espanyola.

Qu¨¨ ha passat des de llavors? Si s'exceptuen els brillants treballs de Jordi Amat, entre ells el seu imprescindible ¡®Matar el Cobi¡¯ (La Vanguardia, 19 de juny de 2013), i les sempre suggeridores reflexions d'Enric Juliana, entre d'altres, la seva 'En defensa de Pasqual Maragall' (La Vanguardia, 15 de setembre de 2014), potser no pugui trobar-se una an¨¤lisi m¨¦s documentada i penetrant que l'elaborada per Mart¨ªn Alonso a El catalanisme, de l'¨¨xit a l'¨¨xtasi, primer lliurament del que promet ser gran trilogia sobre el triomf d'una de les formes del catalanisme, abans residual, avui dominant: el secessionista o independentista. Amb una estructura que podria haver estat una mica menys complicada i amb digressions te¨°riques que de vegades trenquen el fil de la trama, Alonso encerta en all¨° fonamental: aquest catalanisme ha aconseguit desactivar el poder persuasiu dels fets mutant-los en una "il¡¤lusi¨® sin¨¨cdoque", o com deia Marta Ferrusola: "Ens han fet fora del Govern".

Naturalment, per aconseguir aquell triomf era necess¨¤ria, a m¨¦s d'una constant pressi¨® des d'institucions p¨²bliques, com conselleries de cultura, televisions, r¨¤dios, edicions, museus, una infinitat de fundacions, plataformes, associacions, assemblees, totes amb una saborosa oferta d'oportunitats, subvencions i ocupacions afanyadament dedicades a la construcci¨® d'un gran relat que va aconseguir el seu cl¨ªmax amb la consigna "Espanya ens roba" i amb el congr¨¦s "Espanya contra Catalunya". I en aquest punt, els fets, com escriu Alonso despr¨¦s d'explicar detalladament tot el proc¨¦s i els seus actors pol¨ªtics i intel¡¤lectuals, no importen.

Bona prova que els fets no importen gens ¨¦s el "conte dels balan?os fiscals alemanys", al qual Josep Borrell i Joan Llorach dediquen un cap¨ªtol sense desaprofitament del seu vigor¨®s i demolidor escrit contra Los cuentos y las cuentas de la independencia. Perqu¨¨ un gran conte va ser, en efecte, el que a Espanya, perqu¨¨ ens roba, es temia publicar el que a Alemanya: els balan?os fiscals dels Estats membres. Estupefacta i sense parla es va quedar una estrella de la r¨¤dio quan Borrell, armat de paci¨¨ncia, li repetia una vegada i una altra que no, que ni a Alemanya, ni a Su?ssa, ni als Estats Units es publiquen balan?os fiscals. Tots vam creure a ulls clucs aquell conte, com tamb¨¦ vam estar a punt d'empassar-nos la hist¨°ria dels 16.000 milions, que una elit de catedr¨¤tics parlant en fluid angl¨¨s ens va endossar com a prova irrebatible del gran espoli fiscal.

Que els fets no ens espatllin el gran relat: aquest ¨¦s el lema de l'¨²ltima modalitat de catalanisme que es va definir com a independentisme. I certament, les grans narratives constru?des des del poder acostumen a provocar, com recorden Borrell i Llorach, espirals de silenci: en aix¨° consisteix l'hegemonia, en qu¨¨ tots els altres emmudeixin perqu¨¨ ning¨² els titlla de ximples. Fins que alg¨² recupera la veu i exclama: el rei est¨¤ despullat. I aix¨° ¨¦s el que passa quan la narrativa nacionalista, personificada en el t¨¤ndem Mas/Junqueras, se sotmet a la prova dels fets analitzant, amb dades que cap d'ells ni els seus consellers estan en condicions de refutar, el rid¨ªcul d'una nuesa semblant.

La formaci¨® d¡¯una identitat. Una hist¨°ria de Catalunya. Josep Fontana. Eumo. Barcelona, 2014. 320 p¨¤gines. 25 euros (digital, 12,99).

La construcci¨®n del catalanismo. Historia de un af¨¢n pol¨ªtico. Jaume Claret i Manuel Santirso. Catarata. Madrid, 2014. 240 p¨¤gines. 17 euros.

El catalanismo, del ¨¦xito al ¨¦xtasis. I. La g¨¦nesis de un problema social. Mart¨ªn Alonso. El Viejo Topo. Barcelona, 2014. 286 p¨¤gines. 22 euros.