El patronat de la Revista de Catalunya aposta per un pol¨¨mic canvi de rumb de la direcci¨®

Al llarg de 2024 la Revista de Catalunya va celebrar el seu centenari, avalat per la Conselleria d¡¯Exteriors. La commemoraci¨® s¡¯ha de tancar amb un acte i la publicaci¨® de diversos llibres, incloent un volum col¡¤lectiu sobre els seus cent anys. Creada pel pol¨ªtic i intel¡¤lectual catalanista Antoni Rovira i Virgili en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la seva traject¨°ria s¡¯ha acompassat a la de Catalunya durant la Guerra Civil, l¡¯exili, l¡¯antifranquisme de l¡¯interior i el pujolisme. Per¨° despr¨¦s d¡¯un segle d¡¯hist¨°ria, la cap?alera travessa una nova fase d¡¯una crisi que s¡¯allargassa des de fa lustres. Ara, s¡¯enfronta a un episodi controvertit per la renovaci¨® de tots els seus ¨°rgans de govern: el patronat, el consell assessor, la direcci¨® i el consell de redacci¨®.

El patronat ha nomenat l¡¯historiador Frederic J. Porta (Barcelona, 1996) com a nou director. Porta tamb¨¦ ser¨¤ membre del patronat ¡ªprimera vegada des de la direcci¨® de l¡¯exconseller Max Cahner¡ª. Especialista en la hist¨°ria de l¡¯independentisme catal¨¤ ¡ªha editat l¡¯obra de Daniel Cardona, diversos articles acad¨¨mics sobre Josep Maria Batista i Roca o publicat un assaig sobre Josep Denc¨¤s¡ª, dirigeix la revista Esperit: una plataforma digital de reflexi¨® pol¨ªtica, alguns dels col¡¤laboradors de la qual tamb¨¦ s¡¯han incorporat a la Revista de Catalunya. Porta es defineix com a nacionalista, independentista i conservador. La not¨ªcia del seu nomenament va ser celebrada a X per Jordi Aragon¨¦s, secretari d¡¯estudis i programes d¡¯Alian?a Catalana: ¡°aix¨° s¨®n molt bones not¨ªcies pel nacionalisme. Enhorabona, Frede¡±, va escriure.

¡°L¡¯objectiu ¨¦s convertir la Revista de Catalunya en una publicaci¨® de debat i de comentari d¡¯alta pol¨ªtica, que s¡¯ocupi del m¨¦s b¨¤sic i fonamental per a la cultura catalana d¡¯avui, sense floritures ni eufemismes; una revista dedicada a la cultura pol¨ªtica, replantejada a la llum de l¡¯actualitat i de la tradici¨® hist¨°rica catalana¡±, assegur¨¤ Porta despr¨¦s del seu nomenament. L¡¯aposta per Porta, avalada per un patronat del qual formen part intel¡¤lectuals com Vicen? Villatoro o Joan Manuel Tresserras, ha despertat controv¨¨rsia.

El malestar, com va anunciar el diari Ara, ha quedat pal¨¨s al comunicat de l¡¯anterior directora, Llu?sa Juli¨¤ (2022-2024), recolzada pels membres del consell de redacci¨®, Elisabet Armengol, Francesco Ardolino, Enric Pujol i S¨ªlvia Tena. Juli¨¤ lamenta la discrep¨¤ncia de criteris i els factors que han dut l¡¯anterior patronat, direcci¨® del qual tamb¨¦ ha cessat, a decidir unilateralment el relleu de la direcci¨®. La directora sortint afirma que les revistes es mouen en un constant estat d¡¯indig¨¨ncia econ¨°mica, per¨° que sota la seva direcci¨®, la Revista de Catalunya va guanyar en visibilitat i ja es va avan?ar en el relleu generacional.

Llu?sa Juli¨¤ ha explicat a EL PA?S que va impulsar la modernitzaci¨® de la publicaci¨® a trav¨¦s d¡¯un memor¨¤ndum en el qual optava per un secretariat de redacci¨® m¨¦s consolidat. ¡°Vol¨ªem ubicar la revista al segle XXI, per¨° el patronat tenia una visi¨® molt temorenca. La nova direcci¨® diu ara que tirar¨¤ endavant el meu memor¨¤ndum, per tant, ¨¦s un canvi que no t¨¦ gaire sentit si el patronat anterior tamb¨¦ ha dimitit¡±, valora. Juli¨¤ defensa la professionalitzaci¨® i el proc¨¦s d¡¯indexaci¨® acad¨¨mica de la publicaci¨® sota la seva direcci¨®. ¡°S¡¯han integrat noves veus i joves investigadors, alhora que se li ha donat una major projecci¨® p¨²blica i s¡¯ha impulsat la celebraci¨® del centenari amb un seguit d¡¯activitats com simposis i actes amb altres entitats del m¨®n cultural dels Pa?sos Catalans en un esfor? per la visibilitzaci¨® de la cultura i l¡¯actualitat catalanes¡±, assenyala.

Tot i el descontent de l¡¯anterior direcci¨®, Juli¨¤ mant¨¦ la celebraci¨® de l¡¯acte p¨²blic de presentaci¨® del n¨²mero 328 que tindr¨¤ lloc el proper 27 de febrer a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, aix¨ª com els actes programats per la celebraci¨® del centenari.

Fonts del patronat defensen que el relleu ¨¦s un simple canvi necessari per la crisi de model de revista cultural. La idea ¨¦s que els membres m¨¦s veterans que romanen al nou patronat transmetin els valors fundacionals de la revista a les noves generacions. El president anterior ¡ªl¡¯historiador Josep Maria Roig i Rossich¡ª i el secretari ¡ªel fil¨°leg Jordi Manent¡ª tamb¨¦ han deixat el seu c¨¤rrec.

La manca de dones als renovats ¨°rgans de governan?a de la publicaci¨® ha estat motiu de cr¨ªtica cap a la nova direcci¨®. El nou patronat compta ¨²nicament amb una dona. ¡°Sempre hem tractat de ser paritaris. ?s un maltracte a la feina feta¡±, assegura Juli¨¤. ¡°Vaig reconduir moltes coses a la revista en un moment conflictiu¡±, enfatitza. De fet, l¡¯antic president del patronat Josep M. Roig i Rosich, quan Llu?sa Juli¨¤ es va incorporar a la direcci¨®, va publicar un editorial al web oficial afirmant que era fonamental ¡°arranjar i sanejar unes estructures caduques, inviables o, com a m¨ªnim, ineficaces, a m¨¦s d¡¯intentar eliminar petites corrupteles consuetudin¨¤ries¡±.