Formentera, l¡¯illa de les fotos, no troba la de Bob Dylan

Formentera l¡¯estima molta de gent: els nadius certament, els residents que l¡¯han triada, els estiuejants que hi tenen o lloguen casa, els turistes volanders ¨C¨°bviament-, els viatgers visitants d¡¯un dia i molts, molts, de navegants que amb tants de iots envolten platges i cales i port. Es Freus ¨Cel pas entre Eivissa i Formentera¨C ¨¦s com una aparcament amb ruta total d'autovia marina. La imatge de sat¨¨l¡¤lit d¡¯aquest agost ¨¦s definitiva.

Milers i milers de fotos, postals amables, t¨°piques i rom¨¤ntiques capten i multipliquen els seus racons litorals i interiors rurals i des¨¨rtics fant¨¤stics. Oficialment, pel negoci tur¨ªstic l¡¯anomenen "l¡¯¨²ltim parad¨ªs". Vet ac¨ª l'autoretrat amb l'oferta al portal oficial.

La fama ¨¦s justa, i perillosa. N¡¯hi ha que somien anar-hi i molts tornar-hi. L¡¯illa ¨¦s de cine a totes les fotografies o als anuncis que l¡¯usen d'argument i decorat. ?s un mapa de colors nets i un pol d¡¯atracci¨®, potser desbordant perqu¨¨ el turisme multiplica ¨Calguns dies de juliol i agost¨C fins per quatre la poblaci¨® real, que ¨¦s de 12.000 habitants.

Una meravella, s¨ª, quan es buida, a les fotos d¡¯hivern, a les hores mortes del mati. L¡¯¨¨xit, la descoberta i la socialitzaci¨® de l¡¯oci han duit un cert estat de sensaci¨® de saturaci¨® i exc¨¦s dels 100 dies de plena de l¡¯estiu: manca d¡¯aigua bona, algun tall de corrent o tel¨¨fon pel disparat de llan?ar les ¨¤ncores els vaixells a la sorra i als fons verds que fan de llit als cables submarins de corrent o fibra ¨°ptica. Ha passat i s¡¯ha repetit en dos estius seguits.

S¡¯ha limitat la pres¨¨ncia de vaixells fondejats sobre les praderes submarines de posid¨°nia, se sancionen les festes de vaixell-disco, party-boat al parc natural de ses Salines. I es medita posar un fre, marcar un sostre a la c¨¤rrega humana i de vehicles sobre Formentera, a la pres¨¨ncia de cotxes, el desembarcament de cents de vehicles dels ferris que cada dia duen fins a 15.000 persones al moll de la Sabina, port de Formentera.

La idea que flota de l'illa menor de les Balears, de just 83 quil¨°metres quadrats, ¨¦s completa i es repeteix sense fi boca-orella, a la gens llegend¨¤ria narraci¨® personal a les xarxes, als anuncis comercials i als espots de mil coses. La mem¨°ria ¨¦s nodrida i gens negada, ¨¦s dom¨¨stica.

Una persona ¨Csense volar- pot veure l¡¯illa sencera, albirar-la millor com una dona ajuda, des dels empits de la massa de la Mola, a 140 metres d¡¯al?ada. All¨¤, a uns dels l¨ªmits del m¨®n de Formentera, es veu la fi de la terra i els estrets costats del territori aren¨®s, pedrenc, amb taques de pinar i savines, bastant, molt, tacat de casetes i edificis dispersos.

Hi ha a la pell de l'illa ratlles de parets de pedres, murs, quartons i partions d¡¯un temps de colonials i ordres eclesials: vet ac¨ª el noms dels micropobles amb parr¨°quia: Sant Francesc Xavier, Sant Ferran. El Pilar. Moltes torres de defensa, la por dels que venen a fotre.

A la Mola, sobre els penyals de la mar que fan espant, hi ha el gran ciri o fal¡¤lus llumin¨®s, el seu fam¨®s far de la novel¡¤la Hector Servadac de Jules Verne. Un gran espectacle nocturn cada nit amb dotze feixos de llum que agranen la mar i la terra sistem¨¤ticament, no per decorar sin¨® per guiar els navegants.

En aquest far solitari hi ha viure dotze anys Javier P¨¦rez de Ar¨¦valo, compositor musical i investigador, que va fer una cr¨°nica de la vida de segles de la torre de senyals. Ell va ser l¡¯¨²ltim faroner de la Mola, hi fou fins al 2001. Aqu¨ª a un programa, bo, de La 2, El escarabajo verde, sobre el far, Formentera el m¨²sic faroler.

Els amants de la natura pedrenca pelada i dels penyals costaners, tamb¨¦ de la mitomania del cine, estan justificats pels paratges naturals fronterers d¡¯un altre cap formenterer, el de Barbaria, ¨°bviament batiat pels antics per fitar on era prop, els altres, els infidels o m¨¦s pirates, corsaris que els nadius cristians aut¨°ctons eivissencs formenterers.

Una aportaci¨® grossa a la fama geogr¨¤fica, els t¨°pics illencs i l'er¨°tica de Formentera i ¨Cel far de cap de Barbaria¨C la va dur el 2001 el film?Lucia y el sexo, de Julio Medem, amb Paz Vega, Najwa Nimri, Tristan Ulloa, Elena Anaya. Al cartell del film, els escenaris ho fan familiar a la farola i a la cova propera.

Formentera ha suportat el maneig de la ficci¨®, de ser escenari de desenes d¡¯espots de cervesa, cosm¨¨tics i m¨¦s, tamb¨¦ reportatges internacionals de moda i estil m¨¦s o menys encertats i la pres¨¨ncia reiterada de VIPS als arenals blancs.

Tamb¨¦ ha sobreviscut al film situat all¨¤,?L¡¯illa de l¡¯holand¨¨s, sobre la novel¡¤la hom¨°nima de l¡¯escriptor valenci¨¤ Ferran Torrent, adaptaci¨® de Sigfrid Monle¨®n, el 2001. L¡¯escriptor, tot i habitat a la vora de l¡¯illa ¨Ca Val¨¨ncia¨C, confess¨¤ que l¡¯hora d¡¯escriure es regi per pl¨¤nols i fotos de Formentera, menys que pel coneixement de l¡¯illa, que no tenia. La ficci¨®.

El combat per la perviv¨¨ncia del model de vida ¨¦s viu. Els darrers anys, milers de persones i cents d¡¯entitats s¡¯han mogut i han protestat sovint per servar la mar de les Balears de les prospeccions petrolieres, la campanya social i pol¨ªtica ¨¦s viva des de Formentera fins a Ma¨®.

Les veus de vigia i cr¨ªtica davant de qualsevol amena?a mediambiental, que n¡¯hi ha hagut moltes des dels seixanta/setanta, les fan els ecologistes organitzats. Sense l¡¯esquerra i gent progressista local i els proteccionistes radicals s¡¯haurien fet grans ports dins els estanys o fora, a les salines, als espais oberts que queden, o el c¨¤mping del ca Mar¨ª.

En l¡¯acci¨® de captaci¨® del client individual i del negoci exterior, el record de l¡¯illa t¨¦ cap¨ªtol de singularitat Enric Majoral, el joier que "es reconstrueix" a Formentera, diu, un artes¨¤ convertit en marca i producci¨® de metall preci¨®s seriada que fa ¡°penyores¡± de l¡¯illa i la Mediterr¨¤nia. Un dels cat¨¤legs m¨¦s cars que he vist a les illes Balears fou el seu quan cas¨¤ art i argenteria. Ara ja treballa i signa amb son fill Roc, nat a l¡¯illa el 1979.

No gaire lluny de Barbaria ¨Ca Formentera tot ¨¦s isolat i a?llat emper¨° avinent¨C, hi ha l¡¯ex hotelet del Cap de Barbaria, on els primers creadors de l¡¯espai feren un dels millors vins del moment. Ara ¨¦s la casa particular d'una hereva del fundador de Chupa-Chups, Enric Bernat.

Una amena?a per les anyades dels vins pagesos, de dues retxes de parres o de les grans vinyes de les grans bodegues, de 4 a 15 hect¨¤rees, duu ales, les dels tudons, coloms silvestres i les perdius que es mengen els ra?ms; tenen set i van ll¨¦pols. Des del 2000 hi ha una altra plantaci¨® de vinya, ben feta, gran, propietat d¡¯un editor de premsa, Javier Moll de Miguel, que t¨¦ una cadena de diaris i mitjans (el?Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, entre d¡¯altres). El celler i els molts de vins que fa duen eco del seu llinatge de l¡¯amo, com toca: ¨¦s diuen Terramoll.

L¡¯obra de la venda casa hotelet i la bodega de Barbaria ¨Cquasi no vista¨C ¨¦s manya de Xavier Pallej¨¤ i de Salvador Roig, el predicador proteccionista qui pugn¨¤ contra la destrucci¨® de la casa pagesa protegida de ca ses Castellones, al principal nucli urb¨¤ Formentera, no aconsegu¨ª que s¡¯esbuc¨¤s el casal rural hist¨°ric emper¨° s¨ª que feu tomar judicialment el centre comercial al?at sobre el solar de la malifeta irremeiable.

Per entendre el pes de l¡¯arquitectura i la hist¨°ria en l'ordenaci¨® del paisatge i la vida, una obra introbable?Guia d¡¯arquitectura de Ibiza y Formentera, d¡¯Elias Torres (CAU 1980). Ben feta, ordenada i comprensible.

Res ja no ¨¦s com abans per¨° encara hi ha les cases d¡¯Henri Quill¨¦, Erwin Broner, un conjunt recent d'habitatges socials de Xavier Pallej¨¤ i Salvador Roig i de Mari¨¤ Castell¨° s¨®n ben ressenyables entre l¡¯allau de mur vacu, enorme o banal arran de mar. L¡¯obsessi¨® constructiva i la grandiloq¨¹¨¨ncia s¨®n epid¨¨mies.

Elias Torres posa com a obra arquitect¨°nica una figuera, Na Martinenca de can Mestre, la gegantina i estalonada amb cents de suports, com poques. D¡¯altres arquitectes en feren estudis i ressenyes. A Arquia hi ha un treball sobre "na Blanca de can Mestre".

Per ventura la narraci¨® m¨¦s curra de Formentera, a¨¨ria, propera, global, a tir de pedra o mirada folla ¨¦s la de Beni Trutmann, un retratista ja mort que feu all¨ª la seva base de feina cops¨¤ el territori amb mirada bestreta de turments i trucs.

Una esp¨¨cie de volada de falc¨® sobre aspectes essencials d¡¯aquesta balsa de sorra ¨¦s en un v¨ªdeo armat per un admirador de Trutmann on es resumeix la seva mirada rodona. Es pot evitar la m¨²sica d¡¯acompanyat.

De Pere Catal¨¤ Roca s¡¯ha editat un llibre al Consell de Formentera i queden imatges entre els molts fets per Melba Levick, tants d¡¯altres autors de postals o purs tractats antropol¨°gics. Toni Catany i Baltasar Porcel feren m¨¦s d¡¯una guia de les Balears i reportatges sobre el mon hippie. Per davall l¡¯aigua Manu San F¨¦lix ¨¦s un peix amb quatre ulls i una c¨¤mera robadora. Ell t¨¦ una causa clara la protecci¨® de la posid¨°nia que fa i suporta les platges i oreja i fa clara l¡¯aigua de la mar.

Alberto Garc¨ªa Alix, tan personal fot¨°graf d¡¯ull de corb, ha col¡¤leccionat molts de negatius sobre Formentera, on ha passat temps des dels setanta i vuitanta. Escenes i llocs, gent, tipus, estrelles i marginals. ?s el que ell titula ¡°Lo m¨¦s prop vaig ¨¦sser del parad¨ªs¡±. S¨®n plaques humanes. Heus ac¨ª la mostra estel¡¤lar.

Una idea vol¨¤til, org¨¤nica de la Formentera es pot fer en branquillons de savina (vius que est¨¤ protegida). Aix¨ª l¡¯artista belga que habita entre Eivissa i Formentera, el reconegut Gilbert Herrenys, va fer aquest estiu un muntatge per al MACE (el Museu d¡¯Eivissa) que va titular?El bosc i les mans. Qui ¨¦s ell i qu¨¨ fa de les illes queda dit al seu portal.

Tamb¨¦ un pintor important de Formentera, Enric Riera, t¨¦ opini¨® d¡¯artista que beu del propi, local/universal, plasma el color, les idees m¨ªnimes com uns s¨ªmbols marins i de fustes de barques. S¡¯escapoleix d'all¨° figuratiu, ¨¦s poc abstracte i fa el bon pes del seu gest. Els p¨°sters, cartells, icones m¨¦s interessants tamb¨¦ s¨®n seus.

Molts de continentals han cercat red¨®s creatiu i refugi milionari, des de fa estona l'hiperactiu i productor dissenyador de minis i grans objectes Philippe Starck hi t¨¦ posada gran des de fa estona. Ell all¨¤ va fer la idea m¨¦s interessant per un lla¨¹t ¨Cembarcaci¨® ancestral mediterr¨¤nia¨C, va idear una coberta plana, llisa sense obstacles, ¨²til per navegar i relaxar-se c¨°modament.

Emper¨° que a l¡¯hora l'exquisit Starck fa naus com portaavions i signa el bunyol exagerat de l¡¯ampliaci¨® del Port Adriano a Calvi¨¤, Mallorca. Digne sempre, Mariscal ha estat un estiuejant de lloguer perdut enmig del bosc de Formentera i ide¨¤ una pla?a i logos sobre l¡¯ecotaxa del 2002-2003. Tamb¨¦ ha pul¡¤lulat Llu¨ªs Llongueres, el perruquer medi¨¤tic, i el cantant Pau Don¨¦s de Jarabe de Palo, que abans s'hi quedava mesos navegant i component i que ha mostrat els seus llocs m¨¦s estimats a la tele.

A la torre Gavina, territori formenterer preservat, dos potentats i navegants ¨CIsaac Andic, amo de Mango, i Rafael del Pino, un dels hereus de la constructora Ferrovial¨C s¡¯han fet aquests darrers anys les ¨²ltimes grans mansions. ?s en una zona quasi impossible, ¨¦s legal, emprant els viaranys que la llei i l¡¯urbanisme faciliten en temps de canvis i morat¨°ries.

Una altra cosa ha estat el pes tranquil de l¡¯estan?a ¨Cde d¨¨cades¨C entre Par¨ªs i Formentera del pintor catal¨¤, on¨ªric i hiperrealista, Antoni Taul¨¦. La seva obra tan personal i la seva vida, dos eixos importants, s¨®n filles de l¡¯illa, tamb¨¦.

N¡¯hi ha m¨¦s per¨° Formentera t¨¦ de ve¨ª Err¨®, el nom que usa i amb el qual signa el pintor pop postmodern island¨¨s Gudmundur Gudmundsson. Ell mostr¨¤ al museu d'Es Baluard de Palma i per m¨¦s fer va fer una deixa d¡¯obra al Consell de Formentera, al poble, als seus ve?nats.

El conjunt de les peces d¡¯Err¨® s¨®n en un museu virtual, tamb¨¦. Aqu¨ª hi ha la selecci¨® sencera de les imatges tan atractives i farcides de colors, entre portades de discos de psicod¨¨lia i c¨°mics.

Bob Dylan va ¨¦sser a Formentera? ?s una de les llegendes recreades i no resoltes mai perqu¨¨ segurament mai no hi fou. L¡¯expert professor de geografia i editor Climent Picornell espigol¨¤ i replic¨¤ dos documentals de la tele (TVE i Canal 33) que volaven sobre aix¨°. Picornell decantava fets i demanava dades per donar per bona una resposta: si el poeta m¨²sic m¨¦s potent del segle XX an¨¤ a Formentera. No est¨¤ resolta la q¨¹esti¨®. No hi ha fotos, ni gravacions, ni cartes ni notes o respostes autobiogr¨¤fiques de Dylan. Aqu¨ª el document pel debat de Picornell.

Pedro Mart¨ªn, agitador cultural de causes nobles i habitant d¡¯anys a l¡¯illa, enc¨¦n el caliu de la certesa de la pres¨¨ncia de Dylan. Cada mes de maig ¨Cper l¡¯aniversari de l¡¯artista¨C s¡¯organitza un Bob Dylan Fest Formentera i un recorregut pel cementiri, amb les gl¨°ries i perduts enterrats gaireb¨¦ tots abans d¡¯hora.

Martin i d¡¯altres mantenen el fons de la Biblioteca Internacional de Formentera, creada i mantinguda des del 1966 per Bob Robert Lewis Baldon, americ¨¤ de Manhattan, que reun¨ª 20.000 volums, un llegat per a fitxar sencer i posar a mans del poble. Els fons s¨®n ja a la biblioteca p¨²blica Mari¨¤ Villang¨®mez. Cerquen un llibre anotat o signat per Bon Dylan. S¨ª que ¨¦s cert el pas per l¡¯illa d'integrants de Pink Floid i, sobretot, de King Crimson, que feu la c¨¨lebre can?¨® Formentera Lady.

El t¨ªtol de la can?¨® bandera, el 2015, l¡¯ha manllevat Jordi Cuss¨¤ per fer una novel¡¤la que recrea aquell mon id¨ªl¡¤lic i ut¨°pic de vida lliure i drogues abastament. Molt abans, l¡¯escriptor de Vancouver Joan Haggerty public¨¤ el 1971?Daughters of the Moon, i l¡¯holand¨¨s Bert Schierbeek va fer aleshores?Inspraak. El poeta Emilio Sola feu?La isla i l¡¯indiscutible patriarca piti¨²s Mariano Villang¨®mez va dedicar poemes i prosa a voler per retratar la lluna i la terra: "Aquesta lluna pagesa, aqu¨ª ¨¦s m¨¦s lluna que enlloc, sortia grossa i encesa, ara ha pres un color groc¡±.

La m¨²sica d¡¯avantguarda i folk d¡¯arrels t¨¦ des de Formentera i Eivissa un valor cotitzat en la gent del Projecte Mut i el seu Id¨° o la can?¨® d¡¯estiu de TV3. Les Est¨¤tutes de Sal i els Ressonadors poden ser deutors o parents de Joan Murenu (que fou cappare d¡¯UC amb Isidor Mar¨ª i Victor¨ª Planells) i que t¨¦ la veu feta per llegir i cantar la can?¨® popular. Dels mateixos pare i mare ¨¦s Antoni Mar¨ª ¡®Moreno poeta, fil¨°sof, catedr¨¤tic. Joan Murenu canta: "Voler l¡¯impossible ens cal i no que mori el desig". Aqu¨ª de?¨¤ els Ressonadors amb Jo tenc una enamorada fan una nova visi¨® nova d¡¯una illa amb la can?¨® tradicional. D¡¯altra manera no gaire enfora els llen?ols i manifestos personals sobre l¡¯illa feta pels neocl¨¤ssics Aires Formenterencs.

Ara b¨¦, la m¨¦s pura i veritable mare de la m¨²sica de l¡¯illa d¡¯Eivissa i Formentera ¨¦s dels anys cinquanta. S¨®n les Caramelles de Nadal, en gran reportatge d¡¯una societat que xerra i murmura. Un enregistrament d'Alan Lomax, el music¨°leg nord-americ¨¤ que serv¨¤ la netedat del folklore tradicional, la ideologia de les relacions arcaiques del nadius en la seva estima a D¨¦u i entre ells, qui sap. En Xumeu Juan n'ensenya als nins i serva la tradici¨® d'instruments i m¨²sica d'arrels.?

Imbatible Pau Riba duu la vara indubtable de la vida trencadora i creativa a Formentera. Ell va viure all¨¤, all¨¤ varen n¨¦ixer dos dels seus fills m¨²sics i va parir?Jo, la dona i el gripau, disc que ¨¦s la pe?a fundacional d¡¯un nou concepte a la cultura catalana. ?s el desvetllament de Riba com un creador fora de qualsevol ¨°rbita.

El disc va ser gravat el 1971 a l¡¯aire lliure a la casa que tenia Riba ¨Cla va tenir d¨¨cades¨C a la Mola, Formentera, amb un?Nagra, un magnet¨°fon de cine i televisi¨®. 40 anys m¨¦s tard el reeditaren: Miquel Barcel¨® feu la portada, Isaki Lacuesta va operar sobre imatges de s¨²per 8 de l¡¯editor musical Mario Pacheco i d¡¯un curt inacabat de Joaquin Jord¨¤. El grup ribenc Pastora feu un videoclip amb muntatge de Pauet Riba i m¨²sica de Ca?m Riba i Angel-led.

Qui ha anant a Formentera o ¨¦s d¡¯all¨¤ sol dur al cotxe ¨Ci al cor¨C una ferratina amb icona del perfil de l¡¯illa, sense cap nom. El que ¨¦s expl¨ªcit. ?s com una matr¨ªcula militant. El litoral de Formentera, el mapa o una vista zenital, ¨¦s com un peu de dona o d¡¯una sabata amb tac¨®.

Tamb¨¦ s¡¯ha emprat, molt, molt, de s¨ªmbol d¡¯identitat i refer¨¨ncia una sargantana, petit r¨¨ptil end¨¨mic i protegit, tan divers, de color, a cada redol, platja o illot. Ultra preservada, intocable a la natura, sociable segons on ¨Cal far de la Mola¨C surten la pas del visitant. S¨®n sem¨¤for de la biodiversitat i del respecte al medi ambient. No cal alimentar-les.

Una imatge de l¡¯illa sembla una negaci¨® d¡¯una tempesta, el vent mort, els n¨²vols aturats, una eclosi¨® de llums i colors nets, el cel i la mar casats, mar amb una aigua de vidre que transparenta els arenals de platges fines. I no ho diuen per¨° s¨®n dels temps freds o hores una illa deserta, amb l¡¯aigua de la mar de cat¨¤leg.

Per un entrap¨¤ de ceba: pa i ceba

Per cosa certa que el menjar simb¨°lic i preuat des de l'avior de Formentera eren el pa i ceba, un entrep¨¤ senzill i sabor¨®s la puresa de la mossegada, l¡¯agre de la terra a la boca. M'ho han contat. Ceba blanca, trempada o ceba ofegada, sofregida, morta, lentament fins daurar-la i fer-la transparent. Amb tu "pa i ceba", diuen els castellans per dir que es passen totes les pen¨²ries.

Indirectament es raona el tr¨¤fec interinsular d'intercanvi de cebes per bestiar un llibre central ¨Ca m¨¦s del de Joan Castell¨®¨C?La Cuina de Formentera. Bella obra d¡¯Artur Portes Ribes, textos de Vicent Ferrer Mayans, fotos de Vicent Juan Guasch i pr¨°leg d'Anton M. Espadaler.

Anau directament a les imatges i les explicacions dels nadius. Espadaler predica. L'obra ¨¦s ess¨¨ncia culin¨¤ria, cultura i refer¨¨ncies populars i hist¨°riques sense ploms insuportables. Els menjars de la m¨¤ i la terra en una veritable netedat expressiva, com l¡¯entrep¨¤ de ceba. ?s un llibre institucional del 2011 del Consell de Formentera i l'Institut d'Estudis Bale¨¤rics del Govern.

A hores d'ara no cal fer un llistat de llocs per menjar. N'hi ha a balquena. No cal criticar els preus de luxe o prohibitius dels xiringuitos (xibius) i restaurants de platja. A Formentera no importa anar a menjar a vorera de mar. No ¨¦s una oraci¨®. Tampoc es gens segur que hi hagi peix de l¡¯illa a voler per complaure tots els que que hi van.

Ara vendran els raors, peix de preu de foc. Queden molt b¨¦ a les fotos.

Dubtin, demanin. Comprin, per exemple, un formatge de cabra i un detall, un potet de peix sec i provin de fer-ne pasta o l¡¯ensalada amb crostes, bescuit, pa dur o galleta marinera i tom¨¤tiga. Arreu venen aigua de mar embotellada per cuinar o fer-se la cara neta i aigua salada, sal l¨ªquida per esquitar o salar tamb¨¦.

No s¨¦ d¡¯on treuen la sal perqu¨¨ els estancs de les salines estan parats. Aix¨° ¨¦s la met¨¤fora fina de l'explotaci¨® de la marca, pur m¨¤rqueting, senzillament el negoci de la imatge.