Operaci¨® Unesco

El Parlament va tancar la X legislatura picant de mans. Els diputats, lluny de les disputes que solen protagonitzar, van oferir una imatge ins¨°lita acompanyant r¨ªtmicament ¡ªuns amb m¨¦s gr¨¤cia que d'altres¡ª la rumba que tocaven un grup de convidats des de la tribuna. Celebraven la declaraci¨® de suport al projecte de candidatura a la Rumba Catalana com a patrimoni immaterial de la Unesco. El primer pas d'una cursa plena d'obstacles, que tota candidatura ha de passar per ser reconeguda com a b¨¦ amb valor universal excepcional. Per¨° la rumba no est¨¤ sola. En l'actualitat hi ha catorze b¨¦ns m¨¦s sobre la taula que, en un grau o un altre, aspiren a ingressar en aquest club del prestigi patrimonial.

El procediment per presentar una candidatura est¨¤ regulat per un Decret de juny del 2013. Qualsevol persona o entitat pot demanar-ho, i despr¨¦s cal un informe positiu del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Catal¨¤, seguit d'una resoluci¨® favorable del conseller de Cultura. Amb aix¨°, la candidatura ingressa a la Llista Indicativa Catalana ¡ªactualment t¨¦ nou b¨¦ns¡ª en la qual la Generalitat nom¨¦s pot inscriure un b¨¦ cada any. Abans del 30 de juny de cada any (aquest any excepcionalment s'ha allargat el termini fins al 30 de juliol) la conselleria presenta un b¨¦ al Ministeri de Cultura. El 3 de juliol la Generalitat va presentar l'¨²ltima candidatura: la Seu Vella de Lleida.

Per¨° aquest reconeixement cal guanyar-se'l a for?a d'informes, comit¨¨s d'experts i grups de treball. ¡°La Unesco restringeix cada vegada m¨¦s els criteris per aprovar els projectes, i demana m¨¦s bons plans de gesti¨®¡±, assegura Joan Pluma, director general de Patrimoni de la Generalitat. Aix¨° ¨¦s el que ha fet que hi hagi projectes estancats des de fa anys. ?s el cas de la candidatura de les Fortificaciones amb baluard de frontera i la de l'Itinerari cultural de la vinya, a la llista indicativa catalana des del 1998; la de les Icnites de dinosaures de la Pen¨ªnsula des del 2002; la del Patrimoni hist¨°ric miner, des del 2007; o la de les Vies romanes, des del 2007. Tamb¨¦ est¨¤ en espera des del 2002 el jaciment d'Emp¨²ries; el primer i ¨²nic assentament amb restes gregues de la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica, sense que ning¨² l'hagi tingut en consideraci¨®. Des de la Direcci¨® general de Patrimoni asseguren que s'han iniciat estudis t¨¨cnics de totes les candidatures presentades amb altres comunitats despr¨¦s de comprovar ¡°que no s'ha fet cap gesti¨® amb relaci¨® al seu impuls¡±. Les ¨²ltimes a sumar-se a aquesta llista indicativa s¨®n el Paisatge agrari del Priorat, Montsant, Siurana (el febrer del 2014) i la Portalada del Monestir de Ripoll, que va ingressar a la llista el gener d'aquest any. Per¨° n'hi ha m¨¦s. Entre els b¨¦ns que tamb¨¦ lluiten pel reconeixement de la Unesco hi ha el de la Cuina catalana que la Generalitat va tramitar el 2013 al Ministeri per¨° que dif¨ªcilment arribar¨¤ a bon port ja que xoca amb els interessos d'una altra candidatura: la de la Cuina espanyola per la qual aposta el Ministeri. La Festa de Reis d'Igualada tamb¨¦ va ser presentada al febrer d'aquest any. En fase inicial hi ha altres b¨¦ns, com les Esgl¨¦sies rom¨¤niques de Terrassa que nom¨¦s han rebut el suport de les autoritats locals, mentre que de la candidatura del Triangle dalini¨¤ no se n'ha tornat a saber res des que va ser retornada el 2013 als seus promotors perqu¨¨ completessin la informaci¨®.

Tamb¨¦ hi ha candidatures comunit¨¤ries entre pa?sos, com la de les Festas del foc del solstici dels Pirineus, que impulsen Espanya, Fran?a i Andorra, per¨° que computa per Andorra, una festa que espera ser reconeguda al novembre a la reuni¨® del Comit¨¨ del Patrimoni Mundial que se celebrar¨¤ a Nam¨ªbia.

Malgrat l'allau de peticions per aconseguir el top del patrimoni, Pluma, assegura ¡°que no s¨®n m¨¦s que en altres ocasions¡±. En tot cas valora com a ¡°positiu i din¨¤mic per al patrimoni catal¨¤ que no hi hagi nom¨¦s una iniciativa¡±. Per a Pluma no hi ha dubte que ¡°el m¨¤xim benefici d'una candidatura ¨¦s el comprom¨ªs del promotor per garantir-ne la gesti¨® i la conservaci¨®¡±. Per aix¨°, ¡°tots els b¨¦ns estan m¨¦s ben conservats avui que quan van ser declarats¡±.

Tot i aix¨° s¨®n molts especialistes en patrimoni els que asseguren que est¨¤ baixant el llist¨®; denuncien que no tot el patrimoni pot gaudir d'aquest reconeixement i que caldria saber dir no a moltes sol¡¤licituds. ¡°Fa la sensaci¨® que tothom s'hi pot presentar¡±, assegura l'expert en turisme i patrimoni Manel Mir¨®, que no dubta que ¡°aquest reconeixement ha derivat en una q¨¹esti¨® tur¨ªstica m¨¦s que en un comprom¨ªs per conservar en una marca que interessa als municipis¡±. Per a ell, ¡°la declaraci¨® no significa res, ¨¦s com les banderes blaves que es posen a les platges¡±, mentre defensa que aquest organisme hauria de crear uns est¨¤ndards de gesti¨® i obligar a complir-los. Mir¨® defensa que la decisi¨® ¨²ltima de protegir de la Unesco ¡°no ¨¦s una dada objectiva, sin¨® una decisi¨® pol¨ªtica i s'ha perdut l'oportunitat de declarar exemples de bona gesti¨® de llocs patrimonials. Dubto que els valors que comptin siguin aquests¡±. Mir¨® troba a faltar les inspeccions peri¨°diques i que la Unesco no faci seguiment i valori com es gestionen aquests llocs. ¡°La Unesco mai ha retirat un reconeixement a un b¨¦¡±, assegura.