Final a la platja de Barcelona

Va clarejar per fi l'infaust dia en qu¨¨ el valer¨®s gentilhome que va creuar damunt del seu cavall la meitat de la pen¨ªnsula Ib¨¦rica lluitant contra tothom que li sortia al pas si no reconeixia que la seva estimada Dulcinea del Toboso era la dona m¨¦s bella sobre la fa? de la terra trobaria el final de les seves aventures en un lloc que mai hauria imaginat en el seu perdut llogaret de Montiel ni en les seves nits de m¨¦s febril fantasia: la platja de Barcelona, tan lluny dels seus paisatges i dels seus somnis.

El Quixot?ja feia diversos dies que havia arribat a la ciutat comtal, ¡°la flor m¨¦s bella de les ciutats del m¨®n¡± i la capital ja en aquells temps d'un invent, la impremta, que tant el fascinava perqu¨¨ en sortien els llibres que llegia en el seu apartat llogaret i en els quals va con¨¨ixer tots els cavallers que l'havien precedit en la hist¨°ria i que el van portar a convertir-se en un, quan es va presentar davant d'ell un que el desafiava a batre's en duel all¨¤ mateix, a la platja de la Barceloneta, davant del port. Com es pot imaginar ara, veient la platja plena de turistes, de paradetes, i envoltada de gratacels, el Quixot ¡°armat de tots les seves armes¡±, que amb totes havia sortit a passejar segons Cervantes (¡°perqu¨¨, com moltes vegades deia, elles eren els seus arreus¡±), veient venir cap a ell un home a cavall ¡°armat aix¨ª mateix de vint-i-un bot¨®, que a l'escut hi duia pintada una lluna brillant¡±? Com es pot reconstruir si m¨¦s no l'escena aquest mat¨ª de juliol en qu¨¨ la Barceloneta esclata de banyistes, la majoria estrangers, en qu¨¨ els dos cavallers es desafien a duel al costat del mar si cap dels dos accedeix a recon¨¨ixer la dama de l'altre com la m¨¦s bella, ¡°sigui quina fora¡± diu el de la Blanca Lluna (que no ¨¦s altre que el batxiller Sans¨®n Carrasco disfressat, com abans ho havia fet ja de Cavaller dels Miralls, fins i tot del Maese Pedro que amb un mico que parlava va intentar en un hostal proper a la cova de Montesinos conv¨¨ncer el de la Trista Figura que torn¨¦s al seu llogaret, i que ha arribat fins a Barcelona amb la mateixa fi), cosa que ?va deixar ¡°suspens i at¨°nit¡± el Quixot, i com es pot imaginar, en fi, la baralla que sobre la mateixa sorra del mar van lliurar en pres¨¨ncia del "virrei" don Antonio Moreno ¡ªl'amic del bandoler Roque Ginart que havia acollit a casa seva el Quixot¡ª i d'altres diversos cavallers que de seguida es van apropar a la platja avisats pels guaites de la ciutat contemplant, com jo faig en aquest moment, el mar de cossos nus que ara es torren al sol aliens a l'episodi que aqu¨ª es va viure fa segles i que possiblement sigui el m¨¦s trist de tots els que a l'enginy¨®s gentilhome de la Manxa li va tocar viure: ¡°El cavaller de la Blanca Lluna va agrair?amb corteses i discretes raons al virrei la llic¨¨ncia que se'ls donava, i el Quixot va fer el mateix; i encomanant-se al cel de tot cor i a la seva Dulcinea (com tenia de costum en comen?ar les batalles que se li oferien), va tornar a prendre una mica m¨¦s del camp, perqu¨¨ va veure que el seu contrari feia el mateix, i sense tocar trompeta ni cap altre instrument b¨¨l¡¤lic que li don¨¦s senyal d'arremetre, van tornar tots dos a un mateix punt les regnes als seus cavalls; i com que era m¨¦s lleuger el de la Blanca Lluna, va arribar al Quixot a dos ter?os caminats de la carrera, i all¨¤ el va trobar amb tan poderosa for?a, sense tocar-lo amb la llan?a (que la va aixecar, pel que sembla, de prop¨°sit), que va tocar amb Rocinante i amb el Quixot per terra en una perillosa caiguda. Va ser despr¨¦s sobre ell, i posant-li la llan?a sobre la visera, li va dir: ¡ªVen?ut sou, cavaller, i encara mort, si no confesseu les condicions del nostre desafiament¡­¡±?

La hist¨°ria segueix, com se sap, amb el Quixot acceptant-les (totes menys que la seva Dulcinea no era la dama m¨¦s bella del m¨®n) despr¨¦s que el de la Blanca Lluna es negui a llevar-li la vida, com li sol¡¤licita (¡°ja que m'has llevat l'honra¡±, li diu), i amb la novel¡¤la corrent cap al seu final amb el Quixot i Sancho tornant al seu llogaret despr¨¦s de recuperar-se el primer dels cops, per¨° aix¨° a ning¨² interessa ja entre els centenars, milers de persones, que es banyen o juguen a pilota o a perseguir-se en el mateix lloc on el Quixot va ser derrotat fa quatre-cents anys un mat¨ª com aquest, ple de llum i de felicitat.

¡°Aqu¨ª va ser Troia! Aqu¨ª la meva dissort, i no la meva covardia, es va endur les meves aconseguides gl¨°ries; aqu¨ª va usar la fortuna amb mi de les seves voltes i revoltes; aqu¨ª es van enfosquir les meves gestes; aqu¨ª, finalment, va caure la meva ventura i no es aixecar mai m¨¦s¡±, ressonen, no obstant aix¨°, encara, les seves paraules sobre el mar.