Un cient¨ªfic de lletres

Poques coses diran m¨¦s d'una persona, dels seus motors interns i les seves passions, de les seves pors i fru?cions, que la seva actitud davant la mort, i en aquest sentit els lectors de diaris podem presumir de con¨¨ixer Oliver Sacks amb una intimitat que rares vegades se'ns ofereix ni amb els nostres amics m¨¦s propers. Perqu¨¨ aquest meravell¨®s neur¨°leg i escriptor ha tingut la gentilesa i l'aud¨¤cia de narrar-nos els seus ¨²ltims mesos de vida en dos articles que se'ns quedaran gravats fins al final dels nostres dies. I aix¨ª sabem, perqu¨¨ sabem que Sacks era sincer quan ho deia, quina era la seva gran font de desassossec davant la mort imminent: no poder arribar a saber el que es descobriria l'endem¨¤; perdre's l'aven? de la ci¨¨ncia i del coneixement del m¨®n; deixar de llegir cada setmana Nature i Science, les seves estimades revistes cient¨ªfiques. Aix¨° ho diu gaireb¨¦ tot d'ell, no ¨¦s cert?

Gaireb¨¦ tot, per¨° no tot. Perqu¨¨ Sacks pertanyia a aquesta rar¨ªssima i preciosa categoria dels cient¨ªfics de lletres. L'escriptura era per a ell tan necess¨¤ria com la seva investigaci¨®, li sortia a borbollons quan descrivia un fenomen mental, o l'experi¨¨ncia d'haver tractat un nou grup de pacients, li revelava una nova hist¨°ria, un nou angle des del qual mirar l'objecte m¨¦s complex del que tenim not¨ªcia a l'Univers, el cervell hum¨¤. La seva investigaci¨® mai estava completa fins que la compartia amb la seva legi¨® de lectors. No ¨¦s el primer cient¨ªfic de qui es pot dir aix¨°, per¨° s¨ª l'¨²ltim d'una llista molt curta i selecta.

Sacks va con¨¨ixer d'una manera curiosa un dels cient¨ªfics m¨¦s importants del segle XX, Francis Crick, codescobridor de la doble h¨¨lix de l'ADN i investigador, a partir dels anys setanta, dels engranatges neuronals de la consci¨¨ncia humana. Va ser durant el t¨ªpic sopar de tancament d'un congr¨¦s de neuroci¨¨ncies, crec recordar que a Calif¨°rnia, i a Sacks li va tocar asseure's lluny de Crick, una figura que li semblava m¨ªtica i inaccessible. Tanmateix, en el moment del caf¨¨ i la copa, Crick es va venir a asseure al seu costat i, sense haver dit ni hola, li va demanar: ¡°Explica'm hist¨°ries¡±. Es referia, naturalment, a les hist¨°ries de pacients. Sacks es va quedar perplex que un bi¨°leg molecular, l'ep¨ªtom de l'enfocament reduccionista sobre el cervell, es mostr¨¦s interessat en l'altre extrem de l'espectre metodol¨°gic, el del neur¨°leg que es passava el dia atenent els pacients psiqui¨¤trics del Bronx novaiorqu¨¨s. Per¨° aquella conversa de sobretaula va ser llarga i fruct¨ªfera, i els va unir en una amistat duradora. Tots dos ja estan morts.

Els lectors de Sacks sentim avui una pena profunda, la pena de l'orfe en perdre el seu pare intel¡¤lectual, per¨° esperem que Sacks no ens deixi sols, que alg¨², en alguna banda, se senti motivat a recollir la torxa i ens continu? explicant hist¨°ries, com demanava Crick. En alguns sentits, evidentment, Sacks ser¨¤ una figura irrepetible. Membre durant anys del grup de motoristes freaks Els ?ngels de l'Infern, solia dir que entenia b¨¦ els seus pacients perqu¨¨ estava igual de boig que ells. La seva extraordin¨¤ria intel¡¤lig¨¨ncia creativa tamb¨¦ hi tenia molt a veure, probablement. Per¨° la seva obra nodrida hauria d'inspirar uns altres de la seva mateixa classe, altres cient¨ªfics de lletres que sentin la mateixa necessitat de convertir la seva investigaci¨® en un g¨¨nere literari, de percebre la narrativa bella i intensa que s'amaga sota el descobriment cient¨ªfic. Tant de bo siguis tu, lector.

Fins sempre, Oliver. Ha estat meravell¨®s.