En V¨ªctor fa 100 anys

Existeix una cosa tan inevitablement poderosa com la mort. ?s la vida! Ch. Chaplin, Candilejas, 1952.

Al desembre del 2013, el periodista de la CNN Xile Tom¨¢s Mosciatti, en acabar la seva entrevista d'una hora amb V¨ªctor Pey Casado, pregunta:

¡ªVost¨¨ ha viscut molt. ?s agn¨°stic, ateu, creu en alguna cosa?

¡ªClar, naturalment, vost¨¨ m'est¨¤ dient que em queda poc¡­, ha, ha, ha. Assumeixo que queda poc. S¨®c agn¨°stic, lliure pensador diria¡­

Avui, un any i mig m¨¦s tard, V¨ªctor Pey fa 100 anys. Va n¨¦ixer el 31 d'agost del 1915 a Madrid de pare catal¨¤, empordan¨¨s per a m¨¦s dades, i mare de La Rioja; i despr¨¦s de fer els dos anys va viure a Barcelona. Recorda que el seu ¨²ltim domicili va ser a l¡¯esquerra de l¡¯Eixample, al carrer de Comte d¡¯Urgell, 153, sisena planta, n¨²mero 2, cantonada amb Proven?a.

El 25 de gener del 1939 Pey i el seu germ¨¤ creuen els Pirineus i els fan presoners

La Universitat de Xile, ves per on, es disposa a rendir un homenatge a V¨ªctor Pey en el centenari del seu naixement. Qui ¨¦s aquest personatge de novel¡¤la que va fugir de Barcelona el 25 de gener del 1939, va passar pel camp de concentraci¨® de Perpiny¨¤ sota el Govern de Le¨®n Blum i es va embarcar amb la seva fam¨ªlia al vapor Winnipeg a Marsella rumb a Valpara¨ªso, despr¨¦s de ser inscrit a la llista discrecional del c¨°nsol xil¨¨ a Par¨ªs, el poeta Pablo Neruda?

Enginyer industrial com el seu germ¨¤, Pey va treballar per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. Marxa amb la columna de l'anarquista Buenaventura Durruti al capdavant d¡¯Osca, per¨° pocs dies despr¨¦s ¨¦s convocat a Barcelona. ¡°Josep Tarradellas, conseller d¡¯Hisenda nomenat pel president Companys, sap que a la f¨¤brica La Hispano Suiza es blinden camions amb planxes d'acer. Tarradellas confia en el l¨ªder dels treballadors del metall Eugenio Vallejo Isla. A mi em nomenen assessor t¨¨cnic de la Comissi¨® d¡¯Ind¨²stries de Guerra de Catalunya¡±, recorda Pey. Es dedica, sobretot, a reorientar la utilitzaci¨® dels torns mec¨¤nics, les fresadores, premses d'embotir i rectificadores de les f¨¤briques metal¡¤l¨²rgiques per fabricar armes lleugeres i municions. ¡°No nom¨¦s per al front catal¨¤. Per tot Espanya¡±.

El 25 de gener del 1939, davant de la proximitat de la caiguda de Barcelona, el seu germ¨¤ i ell ja no tornen d'una gira per la prov¨ªncia. Creuen els Pirineus i els fan presoners. Els traslladen a un camp de presoners a Perpiny¨¤. ¡°All¨¤ ens reunim amb la meva mare i la meva germana. Les dues pertanyen a la ma?oneria. I aquests ens ajuden a escapar. Me'n vaig a Par¨ªs sense papers i aconsegueixo una feina nocturna a l'oficina del Govern republic¨¤ a l'exili. Llegeixo que Neruda ve a Fran?a per noliejar un vapor amb refugiats espanyols. Demano una entrevista. Em rep. ?s fred, distant. Per¨° en la seva llibreta subratlla una cosa: dos enginyers espanyols¡±, evoca Pey. I el poeta decideix incloure'ls.

Pey crea amb el seu germ¨¤ una empresa d'enginyeria i t¨¦ ¨¨xit en la construcci¨® de ports. Coneix Salvador Allende, l¨ªder del partit socialista. Retornar¨¤ a Neruda el seu suport a Par¨ªs i acollir¨¤ el poeta perseguit a la seva terra i a la seva formigueta ¡ªDelia del Carril¡ª a l'apartament que t¨¦ a Santiago. Compra el diari de m¨¦s tiratge de Xile, Clar¨ªn, d¨®na suport al projecte d¡¯Allende, nou president de Xile, i l¡¯acompanya fins a les ¨²ltimes hores al palau de la Moneda. L'11 de setembre del 1973 Pey reviu el 18 de juliol del 1936. Torna a salvar-se gr¨¤cies als ambaixadors d¡¯Espanya i de Vene?uela.

Un dia d'octubre del 1998, Pey torna a llegir una not¨ªcia que capta la seva atenci¨®, aquesta vegada a El Mercurio. El general Pinochet ha agafat un vol a Londres. Envia un correu a l'advocat Joan Garc¨¦s a Madrid, qui al seu torn ho posa en coneixement del jutge Baltasar Garz¨®n, qui sol¡¤licita el seu arrest per a l¡¯extradici¨® el 16 d'octubre del 1998. El que sembla un somni es converteix en realitat.

L'¨²ltim combat de Pey encara est¨¤ en curs. Ha aconseguit que el Banc Mundial el reconegui com a propietari del diari Clar¨ªn confiscat per Pinochet. Per¨° els governs de la concertaci¨® no han volgut acatar el laude. Des del 2013, un tribunal estudia la suma de la indemnitzaci¨®, estimat en 100 milions de d¨°lars. Ha llegat el 90% del patrimoni de Clar¨ªn a la Fundaci¨® Salvador Allende, registrada a Espanya.

Pey parla catal¨¤ i recorda la Catalunya dels anys trenta, on va tornar el 1975. No ¨¦s nacionalista. I pensa en veu alta: ¡°La gent est¨¤ irritada per la crisi i la pol¨ªtica d'un govern de dreta que mira cap a un altre costat. I molts veuen en la independ¨¨ncia la drecera per acabar amb aquest Govern. ?s una il¡¤lusi¨®. Jo no crec que aquesta il¡¤lusi¨® pugui resoldre els problemes reals que afligeixen els ciutadans¡±.

?