Henning Mankell davant del duel de la mort

Henning Mankell (Estocolm, 1948) tenia nou anys quan el futur va posar en ell la llavor de la cara i la creu del que seria la seva vida. Almenys, una part essencial. La primera el faria conscient de la seva exist¨¨ncia al m¨®n i dibuixaria la seva identitat i el seu dest¨ª, quan un mat¨ª d'hivern, cam¨ª de l¡¯escola, el va sorprendre ¡°una certesa inesperada. Com una c¨¤rrega el¨¨ctrica: ¡®Jo s¨®c jo i ning¨² m¨¦s. Jo s¨®c jo¡±. L'altra meitat de la llavor contenia el primer indici de la malaltia que avui est¨¤ en el seu horitz¨®, quan s¡¯estava en un hospital amb unes mol¨¨sties a l'ap¨¨ndix i el company d'habitaci¨® era un home amb c¨¤ncer terminal.

Aquesta va ser la primera vegada que l'escriptor suec, que va posar la novel¡¤la polic¨ªaca del seu pa¨ªs en el mapa mundial i el va convertir en un dels cl¨¤ssics contemporanis del g¨¨nere, va sentir la paraula que 57 anys despr¨¦s el tocaria de manera contundent. Un malson. El 16 de desembre del 2013 va tenir un accident amb el cotxe, el dia de Nadal es va despertar amb el que va pensar era una torticoli, els dies seg¨¹ents el dolor es va estendre de manera estranya, el 8 de gener del 2014, amb un mat¨ª fred i nevat, va anar a l'hospital i despr¨¦s d'unes radiografies li van diagnosticar un tumor cancerigen al pulm¨® esquerre amb met¨¤stasi al clatell. Els deu dies seg¨¹ents van ser devastadors per als seus ¨¤nims. Va descobrir el p¨¤nic. Va creure que s¡¯enfonsava. Fins que va emergir amb la idea d'afrontar la malaltia, de no deixar-se v¨¨ncer i d'explicar aquest duel amb la mort des de la perspectiva de la vida.

Arenas movedizas ¨¦s el t¨ªtol que va posar Mankell al llibre que reuneix les seves viv¨¨ncies i que edita Tusquets, el segell que ha publicat tots els seus llibres. All¨¤ enfronta l'horitz¨® de la mort creant l'arc d'alguns dels primers descobriments que han marcat la seva exist¨¨ncia personal i col¡¤lectiva. No ¨¦s un llibre filos¨°fic ni d'autoajuda, tot i que tingui escampades les preguntes essencials de sempre, sin¨® que a partir d'aquestes recorda que la vida de cada un est¨¤ plena d'hist¨°ries lluminoses o fosques, contes o novel¡¤les segons es vulgui, que ens connecten amb el m¨®n.

I, esclar, en l'estil de Mankell hi ha una den¨²ncia pol¨ªtica i social sobre el llegat que deixaria aquesta civilitzaci¨® a la humanitat: No ser¨¤ Rubens, ni Shakespeare, ni Beethoven, sin¨® els residus nuclears enterrats al fons d'alguna muntanya sueca jugant amb la mem¨°ria de les generacions seg¨¹ents, amb el risc paradoxal que, afirma Mankell, l'¨²ltim record que deixi l'¨¦sser hum¨¤ ser¨¤ aquest: "Que ning¨² recordi res. L'¨²ltim que deixarem darrere de nosaltres ¨¦s una cosa que amaguem perqu¨¨ ning¨² la trobi¡±.

Arenas movedizas ¨¦s la vida com un trencaclosques d'hist¨°ries que entreteixeixen en silenci el futur d'una persona. Comen?ant pel t¨ªtol, Mankell explica com l¡¯aterria, des de nen, i durant els seus periples pel m¨®n, la idea de ser engolit per una d'aquestes arenes per¨° despr¨¦s descobreix la veritat que les envolta, tot mite. I en aquest cas, enfront de la malaltia que semblava engolir-lo surt d'all¨¤ en aferrar-se als records, en repassar la seva vida: ¡°Pot ser que no m'atrev¨ªs a pensar en el futur. Era territori incert, minat. Aix¨ª que tornava cont¨ªnuament a la inf¨¤ncia¡±, escriu al llibre. I tamb¨¦ a la seva adolesc¨¨ncia i a la seva maduresa, als seus moments estel¡¤lars.

Entre les obres de Henning Mankell destaca la s¨¨rie polic¨ªaca de l'inspector Kurt Wallander, tradu?da a 40 idiomes, que va iniciar el 1990 amb Assassins sense rostre. En les seves novel¡¤les, narra drames humans en qu¨¨ adverteix problem¨¤tiques socials o pol¨ªtiques del seu pa¨ªs o d¡¯Europa. Una mirada a la qual ha contribu?t la seva pres¨¨ncia a l¡¯?frica des del 1973, quan va anar-hi per primera vegada.

Amb tot aix¨° ha creat aquest llibre testimoni. Una process¨® d'episodis de primeres vegades i les seves ombres. Un mirall retrovisor, com ell l¡¯anomena, en qu¨¨ mira enrere per seguir avan?ant.