Energia i oligopolis

En una societat formalment ¡°lliure¡±, quan un grup, o un Estat, busca m¨¦s poder, intenta aconseguir el control dels recursos b¨¤sics que necessiten els ciutadans per viure. Qu¨¨ significa aix¨°? Vegem-ho¡­

En ¨²ltim terme, per viure, les persones nom¨¦s necessitem energia i informaci¨®. L'energia dels aliments permet mantenir vives les c¨¨l¡¤lules del nostre cos i ens d¨®na for?a muscular. L'energia que obtenim de totes les altres fonts materials ens permet regular les temperatures, despla?ar-nos, fabricar eines i fer coses impossibles de fer amb les nostres soles forces¡­ La informaci¨® que rebem a trav¨¦s dels sentits permet que les nostres neurones puguin con¨¨ixer, pensar, decidir i, fins i tot, estimar. El control sobre la vida personal es pot aconseguir, doncs, a trav¨¦s del control de l'energia i del control de la informaci¨®. Es pot afegir, esclar, un element morb¨®s: el del control de la capacitat de matar.

En la lluita pel poder veiem, entre d'altres, quatre camins que se segueixen de manera alternativa o simult¨¤nia: controlar mentre sigui possible els recursos alimentaris, monopolitzar mentre sigui possible els recursos energ¨¨tics, intentar controlar els mitjans d'informaci¨®, i tamb¨¦, intentar controlar les armes. Les caracter¨ªstiques naturals de cada territori geogr¨¤fic, els seus recursos alimentaris i els seus recursos energ¨¨tics, aix¨ª com la seva ¡°riquesa humana¡± entesa com a capacitat de generar informaci¨® i coneixements, expliquen molt sobre la quota de poder de cada Estat.

No seguir¨¦ amb aquesta explicaci¨® general. Em vull centrar nom¨¦s en el segon aspecte: els recursos energ¨¨tics. Sabem que tota l'energia de qu¨¨ podem disposar t¨¦ l'origen en la que el sol genera i ens envia, o en la que ens va enviar fa segles. Per¨°, en un cas i en l'altre, les coses funcionen de manera molt diferent. La primera la podem aprofitar de manera m¨¦s o menys immediata: podem utilitzar la radiaci¨® solar, el vent, les marees, els rius o els ¨¦ssers vius (vegetals o animals). L'altra l'hem de recuperar cremant la mat¨¨ria viva fossilitzada des de temps enrere en forma de petroli, carb¨® o gas natural. Partint d'aquesta distinci¨® renovable/f¨°ssil, podem explicar i entendre molt b¨¦ la geoestrat¨¨gia de l'energia. (Oblido volunt¨¤riament la fissi¨® i la fusi¨®. No crec que aquestes canvi?n les coses¡­)

El repartiment mundial dels recursos f¨°ssils est¨¤ totalment determinat per la geologia (exist¨¨ncia de jaciments de carb¨®, gas o petroli), cosa que genera situacions de gran depend¨¨ncia d'uns territoris respecte d'uns altres. D'altra banda, la recuperaci¨® suposa la necessitat d'enormes inversions fixes en grans centrals de generaci¨® i en extenses xarxes de distribuci¨®. Les inversions?nom¨¦s?estan a l'abast de grans grups econ¨°mics, amb costos fixos i variables molt importants. Aquestes caracter¨ªstiques permeten que alguns estats i algunes grans empreses puguin obtenir beneficis molt alts a costa dels consumidors finals.

L'energia procedent actualment del sol, encara que dep¨¨n de la meteorologia, est¨¤ molt m¨¦s repartida, i els seus costos de recuperaci¨® s¨®n molt m¨¦s baixos, ja que el combustible ¨¦s gratu?t i les despeses s¨®n nom¨¦s les d'amortitzaci¨® de les inversions en parcs de transformaci¨® i en elements d'emmagatzematge.

A causa de les seves caracter¨ªstiques naturals, territoris com Europa, Espanya i Catalunya haurien de centrar la seva estrat¨¨gia energ¨¨tica en cinc direccions: adoptar un model basat molt majorit¨¤riament en energies renovables, abandonant les f¨°ssils, la combusti¨® de les quals, a m¨¦s, emet CO?; millorar l'efici¨¨ncia general en l'¨²s energ¨¨tic; afavorir la generaci¨® distribu?da i l'autogeneraci¨®, evitar els grans costos de distribuci¨®; promoure els vehicles el¨¨ctrics, i prioritzar la investigaci¨® i el desenvolupament de m¨¨todes millors de transport i emmagatzematge (xarxes intel¡¤ligents, noves bateries, hidrogen¡­).

Aix¨° reduiria molt els costos, milloraria molt les nostres economies, augmentaria la nostra autonomia energ¨¨tica, i contribuiria a evitar els efectes del canvi clim¨¤tic. Xocar¨¤, evidentment, amb els interessos actuals dels pa?sos productors de petroli i de gas, i amb els dels oligopolis empresarials que dominen el sector i que es resisteixin a adaptar-se. Per aix¨° s¨®n decisions pol¨ªtiques dif¨ªcils; per¨° possibles.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre.