Un nen ¨¦s el m¨®n sencer

La mort d'un nen ¨¦s un afront, un crit de la vida contra la mort. Un nen mort a la platja, en el lloc en qu¨¨ es produeix aquell idil¡¤li del mar amb la terra i que aqu¨ª no despr¨¨n felicitat sin¨® el terrible so d'una not¨ªcia que plou com el plor al cor. Un nen mort a la platja, buscant refugi al m¨®n, fugint de la guerra, escapant-se del so cruel de les armes i tamb¨¦ de la fam.

Aquesta imatge del nen siri¨¤ mort en una platja turca, la desolaci¨® que despr¨¨n el gest del gu¨¤rdia que va anar a salvar-lo, la llum, la platja, aquella riba que sembla un s¨ªmbol del pas descal? de l'infant per un m¨®n que ja no el rebr¨¤ mai, ni a ell ni a tants d'altres. ?s un poema punyent, un r¨¨quiem com el que entonava Jos¨¦ Hierro: ¨¦s un nen com milions de nens, un ¨¦sser hum¨¤ que ja riu i pregunta i persegueix ombres com si fossin joguines.

La destralada cruel de l'¨¨poca el converteix en el retrat amb el qual la consci¨¨ncia del m¨®n ha de conviure com a expressi¨® d'aquell afront. El policia va fer el gest desesperat; per¨° abans del gu¨¤rdia va ser el m¨®n el que no el va saber salvar; el gu¨¤rdia va ser l'heroi dels ulls tristos, va fer tot el que va poder. No el va saber salvar el m¨®n. La seva ¨²nica destinaci¨®, el dels seus pares, el dels seus passos, era sobreviure; el seu horitz¨® no era ni tan sols viure, tenir un ofici, amors i comiats: la seva destinaci¨®, aquesta que jeu ara sense vida al m¨®n, era dibuixar a la sorra la casa, el vaixell, i ja no hi ha ni casa ni vaixell ni res. No hi ha res. El m¨®n l'hi ha pres tot: ni aquest ni aquell, ni aquest pa¨ªs ni aquest altre: el responsable d'aquesta terrible expressi¨® d'aquest temps ¨¦s el m¨®n sencer, perqu¨¨ el nen tamb¨¦ ¨¦s el m¨®n sencer.Les seves mans s¨®n els dibuixos que deixa, el seu cos de tres o quatre anys ¨¦s el que queda de l'arbre que ell hauria imaginat que era la vida, i abans d'hora va saber que el m¨®n no sap salvar els nens perqu¨¨ tamb¨¦ desconeix com salvar-se. All¨¤ jeu, en aquella platja, el m¨®n sencer.