L¡¯¨²ltim cas del doctor Oliver Sacks

El 2006 em va venir a veure Walter B., home extravertit i simp¨¤tic de 49 anys. Quan era adolescent, despr¨¦s de lesionar-se el cap, havia patit brots epil¨¨ptics, que, al principi, eren atacs de d¨¦j¨¤ vu que podien produir-se diverses dotzenes de vegades en un dia. En ocasions sentia m¨²sica que ning¨² m¨¦s sentia. No tenia ni idea del que li passava i, per por del rid¨ªcul o alguna cosa pitjor, va guardar en secret les seves estranyes experi¨¨ncies.

Per fi, va consultar un metge, que li va donar un diagn¨°stic d'epil¨¨psia del l¨°bul temporal i li va receptar un seguit de f¨¤rmacs. Per¨° els atacs es van fer m¨¦s freq¨¹ents. Despr¨¦s de deu anys de provar diferents medicaments, el Walter va consultar amb un altre neur¨°leg, un expert en el tractament de l'epil¨¨psia intractable, que va suggerir un enfocament m¨¦s radical: cirurgia per extreure el centre de les convulsions al l¨°bul temporal dret. L'operaci¨® va ajudar una mica, per¨° uns anys m¨¦s tard, va necessitar una segona intervenci¨®, m¨¦s extensa. Aquesta segona cirurgia, unida a la medicaci¨®, va controlar millor les convulsions, per¨° gaireb¨¦ immediatament va comen?ar a tenir efectes secundaris.

El Walter, que abans menjava amb moderaci¨®, va comen?ar a tenir una gana desmesurada. ¡°Va comen?ar a guanyar pes¡±, em va dir despr¨¦s la seva dona. ¡°S'aixecava a mitja nit i es menjava tot un paquet de galetes, o un formatge sencer amb un paquet de galetes salades¡±. ¡°Menjava tot el que veia¡±, va dir el Walter. A m¨¦s es va tornar molt irritable: ¡°Em passava hores malparlant de coses absurdes a casa. Una vegada, quan tornava amb cotxe des de la feina, un conductor se'm va tirar al damunt en una incorporaci¨®, aix¨ª que vaig accelerar i no el vaig deixar passar. El vaig engegar a la merda amb el dit, vaig comen?ar a cridar-li i vaig llan?ar una tassa de metall contra el seu cotxe. Ell va trucar des del m¨°bil a la policia, que em va parar i em va posar una multa¡±. L'atenci¨® del Walter era total o inexistent. ¡°Em distreia amb tanta facilitat¡±, em va dir, ¡°que no podia comen?ar ni acabar res¡±. Per¨° al mateix temps solia quedar-se ¡°encallat¡± en diverses activitats: per exemple, vuit o nou hores tocant el piano.

Encara m¨¦s inquietant va ser que va desenvolupar un apetit sexual insaciable. ¡°Volia fer l'amor tot el dia¡±, va dir la seva dona. Va passar de ser un marit afectu¨®s i comprensiu a ser rutinari. No recordava el que era tenir intimitat. Despr¨¦s de l'operaci¨® tenia ganes de fer sexe constantment, almenys cinc o sis vegades al dia. I res de preliminars. Nom¨¦s volia acabar d'una vegada.

Nom¨¦s hi havia uns breus moments en els quals se sentia satisfet, i, al cap de pocs segons de l'orgasme, volia tornar a comen?ar, una vegada i una altra. Quan la seva dona li va dir que estava esgotada, el Walter va buscar altres sortides. Fins llavors sempre havia estat un marit devot i entregat, per¨° llavors el seu desig sexual, la seva ¨¤nsia, van fer que s'oblid¨¦s de la relaci¨® mon¨°gama i heterosexual que havia tingut amb la seva dona.

La jutgessa el va condemnar a 26 mesos de pres¨® per no haver informat abans els metges del seu problema

Per ell era moralment inconcebible for?ar sexualment ning¨² i va pensar que la pornografia a Internet era la soluci¨® menys nociva; podia ajudar-lo a alliberar la tensi¨® i produir-li satisfacci¨®, encara que fos nom¨¦s a trav¨¦s de fantasies. Passava hores masturbant-se a l'ordinador mentre la seva dona dormia.

Despr¨¦s de comen?ar a veure pornografia d'adults, diverses webs el van convidar a comprar i descarregar-se pornografia infantil, i aix¨ª ho va fer. Tamb¨¦ li va entrar curiositat per altres formes d'est¨ªmul sexual; amb homes, amb animals, amb obsessions sexuals. Alarmat i escandalitzat per aquestes noves necessitats, tan allunyades de la seva naturalesa sexual anterior, el Walter va comen?ar a mantenir una lluita terrible per controlar-se a si mateix. Va continuar anant a treballar i tenint vida social. En aquells moments podia mantenir en secret els seus impulsos, per¨° de nit, tot sol, cedia als seus desitjos. Enva?t per una profunda vergonya, no va explicar a ning¨² la seva situaci¨® i va mantenir una doble vida durant m¨¦s de nou anys.

El Walter va ser processat per haver descarregat pornografia infantil. El fiscal va jutjar una excusa la seva malaltia neuronal

Llavors va passar una cosa inevitable: uns agents federals van apar¨¨ixer a casa seva a detenir-lo per possessi¨® de pornografia infantil. Va ser aterridor, per¨° al mateix temps, un alleujament, perqu¨¨ ja no havia d'amagar-se ni dissimular; per a ell va ser ¡°sortir de les ombres¡±. El seu secret va quedar al descobert, a la vista de la seva dona i els seus fills, i dels seus metges, que immediatament li van receptar una combinaci¨® de f¨¤rmacs que van disminuir ¨Cpr¨¤cticament van eliminar¨C els seus impulsos sexuals, fins al punt que va passar d'una libido insaciable a una libido gaireb¨¦ inexistent. Segons la seva dona, r¨¤pidament ¡°va tornar a ser afectu¨®s i comprensiu¡±. Va ser, va dir, com si ¡°haguessin desconnectat un interruptor que estava espatllat¡±, en el qual no hi havia una posici¨® interm¨¨dia entre ¡°apagat¡± i ¡°enc¨¨s¡±.

Durant el per¨ªode entre la seva detenci¨® i el judici vaig veure diverses vegades el Walter, i em va dir que tenia por, sobretot de les reaccions dels seus amics, els seus col¡¤legues, els seus ve?ns. No obstant aix¨°, mai va pensar que un tribunal podria considerar que havia com¨¨s un delicte, tenint en compte la seva condici¨® neurol¨°gica.

El Walter s'equivocava. Quinze mesos despr¨¦s de ser arrestat, el seu cas va arribar davant el jutge i el van processar per haver-se descarregat pornografia infantil. El fiscal va insistir que la seva suposada malaltia neurol¨°gica no tenia rellev¨¤ncia, que era una excusa. El Walter, va afirmar, havia estat sempre un pervertit, una amena?a per a la poblaci¨®, i havia de complir la pena m¨¤xima prevista, 20 anys de pres¨®.

El neur¨°leg que havia suggerit l'operaci¨® del l¨°bul temporal i havia tractat el Walter durant gaireb¨¦ 20 anys va atestar com a expert, i jo vaig enviar a la jutgessa una carta en la qual explicava els efectes de la intervenci¨® al cervell. Tots dos vam dir que la malaltia del Walter era poc freq¨¹ent per¨° coneguda ¨Cla s¨ªndrome de Kl¨¹ver-Bucy¨C que es manifesta com una ¨¤nsia insaciable de menjar i mantenir relacions sexuals, en ocasions acompanyada d'irritabilitat i distracci¨®, tot per motius purament fisiol¨°gics.

Les reaccions extremes que mostrava el Walter eren t¨ªpiques de danys en el sistema central de control; poden passar, per exemple, en pacients de Parkinson tractats amb levodopa. Els sistemes normals de control tenen un terme mitj¨¤ i reaccionen de forma modulada, per¨° els del Walter estaven sempre en posici¨® d'¡°endavant¡±; no tenia sensaci¨® d'haver consumat, nom¨¦s el desig de cada vegada m¨¦s. Quan els metges es van adonar del problema, la medicaci¨® va controlar aquelles ¨¤nsies, per¨° a costa d'una mena de castraci¨® qu¨ªmica.

Al judici, el seu neur¨°leg va subratllar que el Walter ja no sentia els impulsos sexuals, i que en realitat mai havia tocat ning¨² que no fos la seva dona. A la meva carta al tribunal, vaig escriure:

¡°El senyor B. ¨¦s un home molt intel¡¤ligent, molt sensible i amb una veritable delicadesa moral, que en un per¨ªode donat va actuar en contra de la seva naturalesa sota els est¨ªmuls d'un impuls fisiol¨°gic irresistible... ?s totalment mon¨°gam... No hi ha res en els seus antecedents ni la seva mentalitat actual que faci pensar que ¨¦s un ped¨°fil. No constitueix un risc per als menors ni per a cap altra persona¡±.

Al final, la jutgessa es va mostrar d'acord amb el fet que no es podia considerar el Walter responsable de tenir la s¨ªndrome de Kl¨¹ver-Bucy. Per¨° s¨ª que era culpable, va dir, de no haver informat m¨¦s r¨¤pid del problema els seus metges i de mantenir durant anys un comportament que, en sostenir una ind¨²stria criminal, era nociu per a d'altres persones. ¡°El seu delicte t¨¦ v¨ªctimes¡±, va subratllar.

El va condemnar a 26 mesos de pres¨®, seguits de 25 mesos d'arrest domiciliari i cinc anys m¨¦s subjecte a supervisi¨®. El Walter va acceptar la sent¨¨ncia amb una equanimitat notable. Va aconseguir sobreviure a la vida a la pres¨® amb relativament poques repercussions i va aprofitar b¨¦ el temps: va crear un grup musical amb altres presos, va llegir tant com va poder i va escriure llargues cartes (a mi m'escrivia amb freq¨¹¨¨ncia sobre llibres de neuroci¨¨ncia).

Les seves convulsions i la seva s¨ªndrome de Kl¨¹ver-Bucy van seguir sota control gr¨¤cies als f¨¤rmacs, i la seva dona li va donar suport durant els anys que va passar a la pres¨® i sota arrest domiciliari. Ara que est¨¤ en llibertat, han repr¨¨s en gran part les seves vides anteriors.

Quan el vaig veure fa poc, era evident que estava gaudint de la vida, alleujat de no haver d'amagar m¨¦s secrets. Irradiava una pau que mai havia observat en ell.

¡°Em trobo veritablement b¨¦¡±, va dir.

? Oliver Sacks, 2015.