Felicitat i nost¨¤lgia a bord del tren de l¡¯esperan?a

Akbar Ali t¨¦ 48 anys. ?s del Pakistan i est¨¤ a punt de desesperar-se. Ha pujat aquest mat¨ª a un dels trens que ha noliejat el Govern austr¨ªac per portar-lo a Alemanya, per¨° el comboi continua aturat al petit baixador de Nickelsdorf, a l'est del pa¨ªs, amb la frontera d'Hongria, on ha viscut tantes penalitats. Quan a les 12.55 h el tren es comen?a a moure es posa la m¨¤ al cor. ¡°Gr¨¤cies a D¨¦u!¡± Hi ha una certa alegria al vag¨®. En aquest tren hi viatgen 200 refugiats. Gaireb¨¦ cap sap exactament on els porten. Per¨° confien. Aqu¨ª se senten ben acollits i, per primera vegada en moltes setmanes disposen d'un mitj¨¤ digne de transport. La seva destinaci¨® ¨¦s Salzburg (a 375 quil¨°metres), a la frontera amb Alemanya, la terra promesa.

La policia austr¨ªaca ha separat pr¨¨viament, al pas fronterer de Nickelsdorf, les fam¨ªlies dels homes que viatgen sols. En aquest tren hi ha majoria d'homes, per¨° tamb¨¦ hi ha molts nens i dones. Procedeixen del Pakistan, l'Iraq, l'Afganistan i S¨ªria. Les autoritats han tingut cura de no abarrotar els vagons, de manera que viatgen c¨°modes i, sobretot, feli?os. Miren per la finestreta i estan impressionats de la bellesa del paisatge.

Akbar Ali ¨¦s molt amic de Baqir Abbas, de 26 anys, que parla angl¨¨s i li serveix d'int¨¨rpret a aquesta enviada especial. Tots dos van arribar amb autob¨²s dissabte. El Govern hongar¨¨s els va enviar de Budapest a Gy?r, al nord-oest del pa¨ªs. Des d'all¨¤ van arribar a ?ustria, a Nickelsdorf, caminant. 23 quil¨°metres. No era gaire, diu Baqir. Han fet trajectes a peu molts m¨¦s llargs i en aquesta ocasi¨® venien esperan?ats i amb el desig de deixar un pa¨ªs on els conductors els cridaven: ¡°Aneu-vos-en al vostre puto pa¨ªs¡±. ¡°No ens ha passat en altres llocs¡±, assegura Baqir, que tamb¨¦ explica com algunes dones hongareses van plorar dissabte a l'estaci¨® de tren de Keleti quan van veure que els refugiats recobraven, per fi, la llibertat que anhelaven per traslladar-se a Alemanya o a ?ustria. Tamb¨¦ aqu¨ª s'hi poden quedar.

Mohamed Ali ("s¨ª, com el boxejador", riu), prov¨¦ de l'Iraq i demana a la periodista compartir internet per poder parlar amb els seus fills per WhatsApp. Ho aconsegueix. Intercanvia missatges parlats. T¨¦ una nena de sis anys i un nen de dos. Vesteix banyador blau i xandall blau. Al seu costat, un altre iraqui¨¤ ha fet milers de quil¨°metres en xancletes. Ali porta una enorme bossa amb roba de quatre amics m¨¦s amb qui es veur¨¤ a Alemanya. No ha estat molt bona idea parlar per WhatsApp... Quan acaba, fa esfor?os per no plorar. Els troba a faltar i mostra, orgull¨®s, les seves fotos al m¨°bil.

Aquests refugiats no semblen els mateixos que han travessat tantes penalitats i hem vist dormir a terra, sobre cartrons de vegades. El tren ¨¦s vell, per¨° endre?at i la r¨¤tio de lavabos per persona ¨¦s el millor que han tingut en tot el seu llarg periple per Gr¨¨cia, Maced¨°nia, S¨¨rbia i Hongria. Enrere han quedat els amables policies, membres de la Creu Roja i voluntaris del poble de Nickelsdorf que els han acollit amb els bra?os oberts. Ning¨² els ha demanat papers. No se'ls ha fitxat. Els identificaran i registraran als centres d'acolliment. De moment, es fien de l'aspecte per facilitar-los la vida.

Molts refugiats, que avui continuen arribant a Nickelsdorf en molta menys quantitat que dissabte, ajudaven els voluntaris a netejar el baixador del poble abans de marxar. El pas d'aquests migrants ha deixat la instal¡¤lacions frontereres en des¨²s i l'estaci¨® plens de deixalles. No hi ha galledes d'escombraries per a tanta gent.

Poc despr¨¦s d'abandonar Nickelsdorf, molts s'han deixat v¨¨ncer per la son. Estan esgotats. Uns altres, en canvi, juguen a les cartes a terra. Tots mengen els queviures que han rebut: fruita i galetes. Sempre n'ofereixen al que est¨¤ al costat abans de comen?ar. Fa olor de suor, per¨° no de brut¨ªcia. Akbar Ali, per cert, porta uns d¨¤tils bon¨ªssims, per¨° la nena siriana Razn Alkhalil, de tres anys, prefereix els xiclets que li ha regalat un altre passatger. Viatja amb els seus pares i el seu germ¨¤ gran, de set anys. Procedeixen d'Alep i fugen de la guerra. El pare, Mohamed, enginyer mec¨¤nic, diu que t¨¦ un germ¨¤ a Hamburg, establert aqu¨ª des de fa set anys, i que aix¨° ajudar¨¤ la fam¨ªlia a iniciar una nova vida.

Les autoritats austr¨ªaques estan evacuant de Nickelsdorf, un poble r¨²stic i m¨ªnim, enganxat a la frontera amb Hongra, milers de refugiats des de divendres a la nit. Nom¨¦s una desena han hagut de ser ingressats a l'hospital, encara que molts estaven desnodrits, bruts i deshidratats. La majoria s¨®n joves i forts, encara que hi ha algunes dones embarassades que no van dubtar ni un instant a envair l'autopista hongaresa que uneix Budapest amb la frontera austr¨ªaca per protagonitzar un ¨¨xode a peu que ha avergonyit Europa.

Amb la tranquil¡¤litat de sentir-se fora de perill, el que m¨¦s els preocupa ara en aquest tren ¨¦s, aparentment, contactar amb les seves fam¨ªlies i saber exactament quant de temps de viatge els queda. Una tauleta connectada a Internet ¨¦s, en aquesta extraordin¨¤ria situaci¨®, una joia amb la qual orientar-se una mica.

El viatge ha estat curt. A les cinc de la tarda, el tren ha arribat a Salzburg. Pocs minuts abans, alguns refugiats preguntaven a aquesta periodista qu¨¨ haurien de fer per seguir el viatge fins a Alemanya, fins a Munic. Una vegada a l'estaci¨®, han vist, sorpresos, que a la mateixa andana els esperava un altre comboi amb aquesta destinaci¨® i que tampoc aqu¨ª havien de comprar bitllets. Han corregut als vagons. No hi ha hagut temps de comiats.

Dos-cents migrants es van amotinar en un tren, dijous passat, a la ciutat hongaresa de Biscke. Es van sentir frustrats i enganyats. Creien que viatjaven cap a la frontera amb ?ustria, per¨° la policia va detenir el comboi a 36 quil¨°metres de Budapest per portar-los al centre d'acolliment que hi ha en aquest poble. Va ser batejat com "el tren de la vergonya". Els que surten de Nickelsdorf s¨®n, per a ells, els de l'esperan?a. L'¨²ltim trajecte, potser, amb el qual posar fi a un viatge pen¨®s que han pagat a un alt preu. ¡°Fins i tot la policia s¨¨rbia ens robava diners¡±, diu un pare afgan¨¨s que viatja amb dona i dos fills i que prefereix no donar el seu nom.