Catalunya / Espa?a: l¡¯endem¨¤

?

El mal ja est¨¤ fet. I costar¨¤ molt recuperar el que s¡¯ha perdut al llarg d'aquests ¨²ltims anys infausts. S'han trencat moltes coses i les ferides s¨®n tan profundes que necessitarem molt de temps perqu¨¨ cicatritzin. Massa baixes en una batalla sense sentit, plantejada des de la irresponsabilitat i, sovint, des de la frivolitat. La hist¨°ria ser¨¤, sens dubte, molt severa amb els seus protagonistes.

I les v¨ªctimes s¨®n clares: l'esquin?ament intern de la societat catalana (en les fam¨ªlies, en els amics, a la feina¡­) n¡¯¨¦s la primera. I la segona ¨¦s la desafecci¨® m¨²tua entre una part de la societat catalana (que a m¨¦s vol identificar-se deshonestament amb el conjunt) i una part de la societat de la resta d¡¯Espanya (que, tr¨¤gicament, entra en el joc). El resultat ¨¦s molt trist: s¨®n tants els afectes, els amors compartits, els lla?os familiars, les amistats profundes, les experi¨¨ncies comunes, que la seva p¨¨rdua o el seu debilitament produeix una enorme malenconia. I una p¨¨rdua irreparable. I una tercera v¨ªctima ¨¦s l'imprescindible respecte a la llei i a les regles del joc, essencial en qualsevol sistema democr¨¤tic.

Per tot aix¨°, m¨¦s enll¨¤ del debat pol¨ªtic, tots els ciutadans ¡ªi, especialment, aquells que encara que ara estiguem allunyats de l'activitat pol¨ªtica, hi hem dedicat molts anys i la seguim atentament¡ª tenim l'obligaci¨® moral d'aportar idees per reconstruir tot el que s¡¯ha destru?t.

I em baso en el fet que els errors s'han com¨¨s per tothom. I que, des de l'autocr¨ªtica, se n¡¯ha d'aprendre, per no repetir-los. Per¨° no em situar¨¦, en absolut, a l'equidist¨¤ncia. Em situo, inequ¨ªvocament, al costat de la legalitat democr¨¤tica. I, per tant, de la Constituci¨® votada per tots.

Per¨° el que ara em preocupa m¨¦s ¨¦s com recompondre els vidres trencats.

Dialogar, renovar el pacte constitucional, parlar. Des de la Constituci¨®n, tot; sense ella, gens

Veurem quins resultats surten de les eleccions auton¨°miques del proper 27-S. Ara com ara, semblen molt oberts.

I, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests resultats, quins sortiran de les eleccions generals de desembre, tamb¨¦ molt incerts pel debilitament del bipartidisme imperfecte que ha dominat la pol¨ªtica espanyola des de la Transici¨®, i l'emerg¨¨ncia de noves formacions pol¨ªtiques. En qualsevol cas, serviran, indubtablement, per identificar-ne els interlocutors. I tant de bo, siguin els que siguin, estiguin posse?ts pel sentit com¨², la generositat i l'altura de mires. Ens far¨¤ molta falta.

Perqu¨¨ caldr¨¤ reconstruir coses b¨¤siques. I penso especialment en tres.

La primera ¨¦s la relativa a la concepci¨® sobre les institucions. Han de ser de tothom i estar al servei de tothom, sense polititzacions partidistes ni estar instrumentalitzades al servei d'un projecte pol¨ªtic de part. I aix¨° val tant per al Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial com per a la Generalitat de Catalunya (el seu president, el seu Govern i el seu Parlament). I inclou des dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics al sistema educatiu i els seus continguts. Massa coses s'han espatllat des d¡¯aquests mitjans.

La segona ¨¦s la que es refereix a refer la cohesi¨® interna de la societat catalana i treballar per a corregir la seva actual i profunda divisi¨®. A m¨¦s, ¨¦s l'¨²nic cam¨ª per recuperar l'afecci¨® m¨²tua entre les societats catalana i de la resta d¡¯Espanya, que en altres per¨ªodes de la nostra hist¨°ria comuna ha estat enormement profunda i solid¨¤ria. I que ara estem, llastimosament, en risc de perdre. No ¨¦s admissible l'animadversi¨® t¨°xica a Espanya en una part molt significativa de la societat catalana ni tampoc el creixent corrent d'anticatalanisme primari en una part de la societat espanyola, que nom¨¦s retroalimenta els secessionistes. Els espanyols catalans i els no catalans no podem consentir que tota aquesta irracionalitat vagi a m¨¦s i es consolidi en les consci¨¨ncies col¡¤lectives.

Dret a decidir? Els catalans hem votat 38 vegades en els ¨²ltims 38 anys!

La tercera, ¨¦s, des del meu punt de vista, particularment ¨°bvia. Hem de comprometre'ns ¡ªde deb¨°, i no nom¨¦s de boca¡ª a respectar la llei i les regles del joc. Una cosa que no hauria de ser objecte de debat, per¨° que, lamentablement, hem de plantejar. Hi ha hagut massa ast¨²cies, massa moviments t¨¤ctics per esquivar l'elemental respecte a la llei i a les regles de joc.

I sobre aquestes bases ¡ªal meu entendre, elementals, per¨° ja deia Bertold Brecht, lamentant-se, ¡°quins temps aquests, en qu¨¨ cal lluitar pel que ¨¦s evident¡±¡ª, els interlocutors que surtin de la nova composici¨® del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals han de fer pol¨ªtica. Amb maj¨²scules. Han de dialogar per a una renovaci¨® del Pacte Constitucional. Han de configurar un marc nou, que partint del que ens vam donar fa gaireb¨¦ 40 anys i que ens ha ofert el millor per¨ªode de la nostra hist¨°ria contempor¨¤nia, integri una gran majoria dels ciutadans, incloent-hi, per descomptat, tots aquells que no van tenir ocasi¨® de votar la nostra Constituci¨®. I que ens duri, si ¨¦s possible, 40 anys m¨¦s¡­

I per a aix¨°, cal parlar. Sense apriorismes innecessaris, ni dogmatismes que impedeixin el pacte. Amb ment oberta i amb honestedat. Per¨° amb punts de partida clars.

Dit de manera clara i directa: des de la Constituci¨®, tot. I sense la Constituci¨®, res. Des de la legalitat i el respecte a les regles del joc, tot. Sense aix¨°, res.

I a partir d'aqu¨ª, respecte escrupol¨®s a la voluntat democr¨¤tica expressada lliurement pels ciutadans. Quan es parla d'un eventual dret a decidir (succedani d'un inexistent dret a l'autodeterminaci¨®) s'oblida que els catalans hem votat, en els ¨²ltims 38 anys, ni m¨¦s ni menys que 38 vegades!!! Llegim, doncs, el que surti del 27-S. Democr¨¤ticament. I hem de fer-ho tots. Sense paranys, com quan es parla d'escons i no de vots, en oberta contradicci¨® amb el car¨¤cter pretesament plebiscitari d'aquestes eleccions.

En suma, tornem a la democr¨¤cia, entesa no nom¨¦s com un joc de majories i minories, m¨¦s o menys conjunturals, sin¨® com a acord, consens i voluntat d'integraci¨®. Inclusivament i en positiu. Com a la Transici¨®.

I pensant en tots els nostres conciutadans. En tots aquells que senten/sentim com Sevilla, Salamanca o Santiago de Compostel¡¤la s¨®n nostres. En tots els que pensen/pensem que Barcelona ¨¦s una gran capital espanyola, a m¨¦s de catalana i mediterr¨¤nia. En tots els que, sense el menor conflicte intern, ens sentim, plenament, catalans, espanyols i europeus.

Aix¨ª de senzill. I aix¨ª de positiu.

D'aqu¨ª a poc temps tindrem l'ocasi¨®, democr¨¤tica, de plantejar una fase nova de la nostra democr¨¤cia. Plural, diversa, rica, i profundament solid¨¤ria i plena d'afectes i anhels compartits. I profundament conven?uts que tots junts farem una Espanya i una Catalunya cada dia millors.

Josep Piqu¨¦ va ser ministre d'Afers exteriors entre 1996 i 2000.