Independ¨¨ncia: segueixi la fletxa

No han funcionat mai els orgasmes programats. Ni tampoc va funcionar en la Diada l'orgasme de les 17.14. Se'n va ressentir la precarietat dramat¨²rgica amb qu¨¨ va ser concebut el cl¨ªmax: una fletxa taronja suportada enlaire per uns atletes que van rec¨®rrer corrent?l'avinguda Meridiana significant el cam¨ª de la llibertat i implicant al seu pas la participaci¨® ciutadana en un joc deslu?t de colors.

Aquestes coses surten millor a Corea del Nord. Em refereixo a la sincronitzaci¨® i a la disciplina, per¨° el desenlla? anorg¨¤smic de l'espectacle ¨Csegueixi la fletxa¨C no s'ha de confondre amb el seu aclaparador resultat pol¨ªtic. Per la capacitat de convocat¨°ria, en primer lloc. I perqu¨¨ la Diada de l'autoplebiscit no reivindicava tant la independ¨¨ncia sin¨® que la celebrava, fet que ha convertit el 27-S en un tr¨¤mit electoral prosaic, predisposant en sentit euf¨°ric la inevitabilitat de la desconnexi¨®.

N'estava ben segur el Jose. Pamplon¨¨s, jubilat i catalanista, ¡°res de bromes¡±. I portaveu circumstancial de les impressions m¨¦s comunes en la coral separatista: ¡°La independ¨¨ncia ¨¦s una necessitat. Estem farts que se'ns tracti com nens. No suportem que Madrid ens digui sempre que no. D'aqu¨ª no hi ha marxa enrere¡±.

L'esquer de la fe

S'ha inoculat el victimisme entre els sobiranistes tant com s'ha enlairat l'esquer de la fe, com si la bandera de l'estelada atorgu¨¦s superpoders als qui la converteixen en una capa. Comparteixen un estat de gr¨¤cia i d'il¡¤luminaci¨® per complet impermeables a la vulgaritat dels arguments dissuasius. La corrupci¨®, l'encaix a Europa, la indefinici¨® geopol¨ªtica s¨®n trivialitats, vulgaritats enfront de l'horitz¨® de la terra promesa, encara que l'hagi prom¨¨s l'il¡¤lusionista Artur Mas.

La imatge idealitzada del president omplia, pancarta a pancarta, l'itinerari de la Via Lliure, un recorregut urb¨¤ i ol¨ªmpic de 5,2 quil¨°metres que semblava dissenyat per impressionar als telenot¨ªcies des dels pl¨¤nols zenitals d'un helic¨°pter.

Al carrer, impressionava la proliferaci¨® de fam¨ªlies, els beb¨¨s separatistes, l'adhesi¨® oportunista de les ikurri?es i el predomini absolut, exclusiu de l'estelada. La bandera catalana oficial s'ha convertit en un s¨ªmbol inacceptable del vell ordre. Era impossible identificar-les en la manifestaci¨®.

M'ho explicava Moussa, un topmanter?senegal¨¨s a qui els comerciants xinesos van dotar de paraig¨¹es per a la pluja ¨CBarcelona es va despertar plujosa¨C i de banderes per a la independ¨¨ncia. Totes inconstitucionals, per¨° m¨¦s valuoses per aquest mat¨ªs.

Reconec que en vaig regatejar el preu d'una. I crec que la resposta d'un botiguer pakistan¨¨s en el moment de les negociacions resumeix sense pretendre-ho les contradiccions d'aquesta crisi pol¨ªtica: ¡°No pensis tant, amic, que tindr¨¤s mal de cap¡±. No existeix millor alternativa a la realitat que l'alternativa lis¨¨rgica d'un nirvana sense crisi ni retallades. I no ¨¦s que els manifestants levitessin o haguessin consumit LSD ¨Cuna altra cosa ¨¦s la marihuana¨C. El m¨¦s desconcertant, en efecte, era la naturalitat, la normalitat, amb qu¨¨ centenars de milers de persones van celebrar la independ¨¨ncia amb la seguretat d'haver-la ja aconseguit.