Independentisme, nacionalisme¡­ i algunes alertes sobre ¡°el parafeixisme¡±

Com passa amb alguns personatges (Ortega, Einstein, Bertrand Russell¡­), molts ens preguntem avui qu¨¨ dirien alguns dels que ens precedeixen sobre els debats d'avui. Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, l'autor de Gal¨ªndez o Asesinato en el Comit¨¦ Central i de la tamb¨¦ inoblidable saga de Carvalho, ¨¦s un d'aquests personatges. De pare gallec i mare catalana, el prol¨ªfic escriptor i pensador, nascut el 1939 i mort el 2003 a l'aeroport de Bangkok, es va pronunciar sobre tot el que passava en aquest pa¨ªs i al m¨®n, des del Papa fins a la cuina passant per les ferides obertes de la hist¨°ria espanyola. Un any abans de la seva mort es va asseure amb l'escriptor i professor V¨ªctor Sampedro i amb el cantautor Llu¨ªs Llach (Girona, 1948). El prop¨°sit era xerrar per a un llibre (que es va publicar el 2002, amb el t¨ªtol Ciudadanos de Babel, publicat per la Fundaci¨® Contam¨ªname i Punto de Lectura). L'assumpte que els va correspondre tractar en aquell volum, en el qual van participar altres duos, va ser nacionalisme i mem¨°ria hist¨°rica. Aqu¨ª publiquem extractes d'aquella conversa, que parla del que deia llavors Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i el que aportava a la discussi¨® d'aquell moment Llu¨ªs Llach. Aquest ¨²ltim ¨¦s actualment candidat de la coalici¨® independentista Junts pel S¨ª.

Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. Segons el meu parer, la pol¨ªtica cultural de la Generalitat va cometre la bestiesa d'entendre que nom¨¦s s'havia de dedicar a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica del catal¨¤, sense assumir una posici¨® pel que fa al castell¨¤. Aix¨° va fer la impressi¨® que es creaven pautes ling¨¹¨ªstiques perqu¨¨ el catal¨¤ es convert¨ªs en la llengua hegem¨°nica. S'imposava la l¨°gica que Catalunya ¨¦s una naci¨® que t¨¦ una llengua pr¨°pia, que ¨¦s el catal¨¤. Per¨°, en canvi, s'ignorava o no s'assumia que el castell¨¤ era una llengua totalment viva, coexistent i cohabitant; que a m¨¦s es corresponia amb gaireb¨¦ el 50% de la poblaci¨®. Aix¨° hauria implicat el desenvolupament d'una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica cap al castell¨¤, no com la llengua pr¨°pia. Per¨° tampoc es pot considerar impr¨°pia una llengua que parlen la meitat dels habitants d'un pa¨ªs, que ent¨¦n la resta i que serveix a tothom per comunicar-se amb la resta de l'Estat.

Llu¨ªs Llach. Quan els mateixos que dirigeixen la Transici¨® la veuen perillar renuncien primer [¡­] a la uni¨® de les esquerres i els nacionalismes. Aqu¨ª aix¨° provoca rebuig perqu¨¨ (sent molt esquem¨¤tic, i que el Manolo em disculpi) als nacionalistes ens deixa en molt mala posici¨®. D'alguna manera perdem aquell cos d'aliances que consider¨¤vem gaireb¨¦ naturals. El nacionalisme, a m¨¦s, a poc a poc es converteix a Catalunya en un patrimoni totalment fals. L'intenta monopolitzar una gent que es defineix nom¨¦s o principalment com a nacionalista, perqu¨¨ vol amagar els seus interessos de dretes de tota la vida. Cosa que tamb¨¦ s'ha de matisar, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s complicat

Converg¨¨ncia i Uni¨® ¨¦s una cosa molt rara per identificar-la amb el PP. Per entendre'ns, no ¨¦s una dreta normal. Sobretot [¡­], encara no ha canviat. I encara esperem una mica aquell canvi, mentre que aqu¨ª ja podr¨ªem¡­ ?s complicat.

M. V. M. Remuntant-nos una mica, despr¨¦s de la Guerra Civil queden dos grans nuclis supervivents del nacionalisme: una tend¨¨ncia moderada que, en definitiva, capitalitzen Jordi Pujol i el nacionalisme de les capes populars, liderat per Esquerra Republicana. Aquest partit va ser majoritari fins al punt que va hegemonitzar el Govern a Catalunya durant bona part de la Guerra Civil. Els seus precedents a la Generalitat, aix¨ª com els seus ministres, ofereixen una lectura diferent del fet nacionalista a la que fa CiU. Ara b¨¦, el pujolisme resulta complex perqu¨¨ aglutina des d'exalcaldes franquistes, que per seguir en el c¨¤rrec es van transformar en pujolistes, fins a capes populars amb postures nacionalistes i, fins i tot, independentistes. Una barreja t¨ªpicament pujolista.

LL. LL. I sovint oblidem una dada clau. Converg¨¨ncia va aconseguir resultats molt escassos en les primeres eleccions que va haver-hi en aquest pa¨ªs, on la gent es va expressar de manera neta ¨Ccoaccionada per tota la hist¨°ria¨C per¨° tot i aix¨° amb claredat ¨Cno va haver-hi temps de manipular-la gaire¨C sobre aquest assumptes. El pujolisme amb prou feines va aconseguir, no ho s¨¦, el 12% o l'11% dels vots.

M. V. M. [Despr¨¦s del 23-F] El PSOE i el PP van aconseguir un pacte antinacionalista per anar retallant el projecte auton¨°mic, perqu¨¨ consideraven que havia estat una de les causes que van for?ar els militars a intentar fer el cop d'Estat. Aix¨° va generar un sentiment de reculada que Pujol va capitalitzar. Despr¨¦s capitalitzar¨¤ un altre fet que considero un cras error hist¨°ric. El van processar per [el cas] Banca Catalana, 15 dies despr¨¦s de guanyar les eleccions. Aix¨° li va proporcionar l'h¨¤bit de perseguit pel centralisme madrileny, encarnat en els fiscals d'aqu¨ª. Eren molt propers a l'esquerra, per¨° que es van equivocar clar¨ªssimament de via. Pujol, a m¨¦s, reuneix un c¨²mul d'atributs. Per comen?ar ¨¦s l'¨²nic personatge pol¨ªtic actual que ha estat torturat per Franco. Haur¨ªem de conservar-lo en algun museu de l'home, perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nic [riures de Llu¨ªs]. Tamb¨¦ a Europa, perqu¨¨ all¨¤ es van recuperar dretans que servissin com a recurs democr¨¤tic. Ell, en canvi, s¨ª que ¨¦s un torturat. Aquell passat li va conferir un altre halo que li serveix per coincidir amb molts sectors. [¡­] Un ¨²ltim element que serveix de referent extern de la singularitat catalana s¨®n les difer¨¨ncies d'aquest nacionalisme amb el basc. No obstant aix¨°, jutjats des de Madrid, m'he trobat moltes vegades la sorpresa que gaireb¨¦ irrita m¨¦s el nacionalisme catal¨¤ per fixar el fet diferencial en la llengua. A m¨¦s diuen que ¨¦s una cosa gasiva, tan usurera que fins i tot aplica la usura respecte a la viol¨¨ncia, mentre que el nacionalisme basc almenys es mostra m¨¦s expl¨ªcit, clar i planer.

V¨ªctor Sampedro. De la identitat d'objectius entre esquerres i nacionalismes s'ha passat a un altre imaginari m¨¦s actual i present en molts que ja no es defineixen com a esquerrans sin¨® nom¨¦s progressistes. Cada vegada m¨¦s s'expressa i condeix en aquelles zones de l'Estat que no s¨®n el Pa¨ªs Basc o Catalunya. Em refereixo a la identificaci¨® del nacionalisme amb ritus at¨¤vics, irracionalisme i, directament, amb el germen de les manifestacions feixistes. Sense dubtar de les raons, evidents de vegades, per establir aquella igualtat, podria portar a la deslegitimaci¨® absoluta de certes ideologies i actors pol¨ªtics, dels quals heu parlat i que van col¡¤laborar molt en la Transici¨®.

M. V. M. B¨¦, crec que el nacionalisme t¨¦ un cert risc de derivar cap a una forma de feixisme, segons com s'interpreti o s'analitzi.

LL. LL. ?s clar¨ªssim.

M. V .M. Caldria recuperar alguna de les afirmacions de Lenin que, malgrat que hagi caigut el mur de Berl¨ªn, de tant en tant serveixen. Diu que hi ha nacionalismes opressors i a la defensiva i que cal apostar pels ¨²ltims. Pot ser que serveixi com a principi te¨°ric. La defensa del dret nacional em sembla leg¨ªtima fins que no es produeixi una situaci¨® d'aut¨¨ntica igualtat d'oportunitats i per evitar que es manipuli la pr¨°pia identitat. Ara b¨¦, quan passa a ser un factor excloent, que persegueix tot all¨° que no adopta exactament la mateixa posici¨®, reprodueix el discurs ¨²nic al qual s'oposa per altres procediments.

LL. LL. Em preocupa que es cregui que el nacionalisme es redueix al simple sentiment. Malgrat que ¨¦s veritat que molta gent ho viu d'aquesta manera. Per¨° el mateix es pot dir del socialisme o la preocupaci¨® pels temes socials. [¡­] Per molts de nosaltres el nacionalisme ofereix, abans de res, una teoria i una praxi d'alliberament col¡¤lectiu. Respon a l'aspiraci¨® que els ciutadans de cert pa¨ªs es puguin realitzar millor, en les seves vides i en el pla col¡¤lectiu. Perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil separar l'un de l'altre. La manipulaci¨® de reduir el nacionalisme als sentiments i oblidar tot el projecte d'alliberament col¡¤lectiu que hi ha darrere em sembla massa esbiaixada. I no ajuda gens a la comprensi¨®. En el meu cas, per exemple, em nego a ser nacionalista de barretina, bandera i fronteres. ?s que m'hi nego. Em fotria molt haver participat en alguna cosa aix¨ª. I si ho he fet dimiteixo immediatament del meu nacionalisme. Dels s¨ªmbols de la naci¨® que circulen, alguns s¨®n leg¨ªtims i d'altres, el resultat del mercadeig de les idees i les nocions de la identitat. Possiblement hauran de canviar moltes coses en el context estatal i diria que tamb¨¦ en el marc europeu. En els dos nivells resulten evidents les seq¨¹eles i les ostentacions parafeixistes del nacionalisme. [¡­] Tot en societat es presenta de forma plural; el nacionalisme, tamb¨¦. Encara que ¨¦s cert que l'imaginari d'identitat que se'ns est¨¤ proposant a Catalunya xoca amb la barreja i el mat¨ªs, que s¨®n gaireb¨¦ l'ess¨¨ncia mateixa del pa¨ªs. Per¨° estem en una ¨¨poca de pocs matisos, de barbaritats malsonants i de vegades nosaltres tamb¨¦ caiem en aquesta temptaci¨®. [¡­] El nacionalisme ha d'estar al servei de l'¨¦sser hum¨¤; si no, no serveix per a res.

M. V. M. [¡­] Les raons per defensar la identitat catalana resulten ¨°bvies. Els motius per sentir-te integrat dins d'una comunitat espanyola jo, almenys, tamb¨¦ les tinc clares, ja que reconec moltes arrels comunes amb la resta de la gent. No tinc, en canvi, cap connexi¨® amb la idea metaf¨ªsica d'Espanya.

LL. LL. Perqu¨¨ la gent es pugui entendre ha de disposar d'un l¨¨xic m¨¦s o menys de deb¨°. Espanya i cap altra entitat nacional no es construeixen si funcionem des de mentides hist¨°riques. [¡­] Sempre m'he mantingut molt en contacte amb l'independentisme, per¨° personalment no em sento independentista. Es podria afirmar que l'independentisme catal¨¤ es justifica nom¨¦s perqu¨¨ no hi ha un projecte espanyol capa? de desmotivar-nos. Si Espanya es planteja com un projecte de conviv¨¨ncia, llibertat i autogesti¨® dels diversos pobles que la conformen; independentista, per qu¨¨? Per¨°, per a qu¨¨? Si ja no tindria cap gr¨¤cia. [¡­] En suma, quan discuteixin sobre nacionalisme o independentisme haurien d'entendre que si a nosaltres Espanya ens ofereix un projecte de futur magn¨ªfic, llavors per a qu¨¨? Per qu¨¨ s'ha de seguir amb les etiquetes?

M. V. M. Els models possibles, alternatius a l'auton¨°mic, ja s¨®n aqu¨ª: el federalista, el confederalista i el debat sobre el nacionalisme sim¨¨tric o asim¨¨tric. [¡­] Hem d'arribar a una mena de nou pacte d'Estat que reflecteixi aquelles diversitats i consideri factors de sobiranisme, que ¨¦s una paraula que ara est¨¤ molt de moda.