Nosaltres, les ciutats d¡¯Europa

Europa es juga aquests dies la seva credibilitat. No ens podem mantenir impassibles mentre la mort sotja di¨¤riament les nostres platges, mentre milers de fam¨ªlies que fugen de la guerra a l'?frica, Pr¨°xim Orient i ?sia Central s'amunteguen en ports, estacions, trens i carreteres a l'espera d'una resposta humanit¨¤ria per part d'Europa. No es tracta d'un gest de caritat. Es tracta de garantir un dret hum¨¤, el de l'asil.

Som responsables davant els nostres ciutadans, que ens exigeixen prendre mesures urgents i posen a la nostra disposici¨® recursos i mitjans per facilitar l'acolliment. Som responsables davant els pa?sos lim¨ªtrofs que estan acollint refugiats molt per sobre de les seves capacitats, amb el risc que suposa per a l'estabilitat de la regi¨® ¨Cnom¨¦s al L¨ªban hi ha 1,1 milions de refugiats, cosa que representa el 25% de la seva poblaci¨®¨C. Som responsables davant la idea mateixa que va veure germinar a Europa, fundada despr¨¦s de les cendres de la Segona Guerra Mundial, la vergonya de l'Holocaust i la derrota dels feixismes per assegurar un futur de pau, prosperitat i fraternitat a les generacions esdevenidores. Hem d'estar a l'altura de la promesa que es va fer sobre un continent en ru?nes: "Mai m¨¦s".

La nostra m¨¤xima responsabilitat ¨¦s amb el g¨¨nere hum¨¤. Si continuem al?ant murs, tancant fronteres, subrogant el treball brut a altres estats perqu¨¨ siguin ells els que exerceixin de gendarmes de les nostres fronteres, quin missatge estem llan?ant al m¨®n? Quin rostre d'Europa ens retorna reflectit un mar Mediterrani cobert de cossos sense vida?

Les ciutats europees estem preparades per convertir-nos en llocs d'acolliment. Nosaltres, ciutats d'Europa, volem donar la benvinguda als i les refugiades. Els estats s¨®n els que atorguen l'estatut d'asil, per¨° les ciutats s¨®n les que ofereixen recer. S¨®n els municipis de les fronteres, com Lampedusa o les illes de Kos i Lesbos, els primers a rebre els fluxos de persones refugiades; i s¨®n els municipis europeus els que hauran d'acollir aquestes persones i els que hauran de garantir que inicien una nova vida, ja a recer dels perills dels quals van escapar. Per fer-ho, disposem d'espai, serveis i, el que ¨¦s m¨¦s important, la voluntat ciutadana per fer-ho. Els nostres serveis municipals ja estan treballant en plans d'acolliment per assegurar pa, sostre i dignitat a tots els que fugen de la guerra i de la gana. Nom¨¦s falta l'ajuda dels estats.

D'acord amb l'Acnur, ens trobem davant la crisi de refugiats m¨¦s greu des de finals de la Segona Guerra Mundial. De vost¨¨s, els governs dels estats i la UE, en dep¨¨n que aquesta crisi humanit¨¤ria no es converteixi en una crisi civilitzadora, en una crisi d'aquells valors fundacionals que van forjar les nostres democr¨¤cies. Durant anys, els governs europeus han destinat la majoria de fons d'asil i migraci¨® a blindar les nostres fronteres, a convertir Europa en una fortalesa. Aquesta pol¨ªtica equivocada ¨¦s la causa que el Mediterrani s'hagi convertit en una tomba per a milers de refugiats que intenten apropar-se i compartir la nostra llibertat. Ha arribat el moment de canviar les prioritats: destinin els fons per garantir l'acolliment dels refugiats en tr¨¤nsit, donin suport amb recursos les ciutats que s'han ofert com a espais de refugi. No ¨¦s el moment de paraules buides, de discursos buits, ¨¦s el moment d'actuar.

Dilluns que ve 14 de setembre se celebrar¨¤ a Brussel¡¤les la cimera de ministres d'Interior i Just¨ªcia per abordar la crisi de refugiats. Els demanem que no donin l'esquena a les ciutats, que escoltin el clam que procedeix d'elles, necessitem el suport i la cooperaci¨® dels estats, la Uni¨® Europea i les institucions internacionals per assegurar l'acolliment. ?s temps de construir la hist¨°ria d'Europa com volem ser reconeguts pels altres pobles del m¨®n i ser recordats per les generacions d'europeus que estan per arribar. No els deixin sols, no ens deixin soles.

Ada Colau?¨¦s alcaldessa de Barcelona. Anne Hidalgo, de Par¨ªs. Spyros Galinos, de Lesbos.

Subscriuen tamb¨¦ aquest manifest Xulio Ferreiro, alcalde de la Corunya; Jos¨¦ Mar¨ªa Gonz¨¢lez, 'Kichi', alcalde de Cadis; Marti?o Noriega, alcalde de Santiago de Compostel¡¤la; Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa.

Les ciutats que s'hi vulguin adherir poden fer-ho a trav¨¦s de ciutatrefugi@bcn.cat.