La ¡®compensaci¨®¡¯ de TV3 no arriba

Film i compensaci¨®. Es veia a venir. El compliment de la decisi¨® de la Junta Electoral que TV3 compensi la cr¨°nica en directe de la Diada, que tenia un calculat efecte electoral a favor de Junts pel S¨ª, porta cua. La Junta va exigir l¡¯emissi¨® d¡¯un espai dedicat als partits absents de la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre i en dia festiu. TV3 va proposar emetre avui tres hores d¡¯entrevistes amb diferents representants d¡¯aquests partits. Ciutadans inicialment va acceptar la proposta, per¨° finalment l¡¯ha rebutjat com els altres. Tot i que l¡¯impacte visual de la Diada ¨¦s imbatible, tres hores de xerrameca dient el que s¡¯ha dit vint vegades no els sembla als partits m¨ªnimament atractiu. TV3 considera que la Junta Electoral obligava a emetre les tres hores, i en festiu, no qualsevol dia, per¨° no imposava cap negociaci¨® amb els partits sobre els continguts. A la programaci¨® oficial de TV3 es deia que avui, de 15.42 a 18.35 h, hi hauria ¡°entrevistes electorals¡±. Al TN del migdia ja han anunciat que si el desacord amb els partits persistia i no hi havia decisi¨® de la Junta Electoral sobre els recursos ¡°s¡¯oferir¨¤ una programaci¨® alternativa¡±. A l¡¯hora de la veritat, sense cap mena d¡¯av¨ªs, TV3 ha em¨¨s el film El patriota, amb Mel Gibson. Una apologia del republicanisme nord-amerci¨¤ que va lluitar contra el colonitzador brit¨¤nic. Segons un resum trobat a Internet, ¡°el film ¨¦s una oda al patriotisme interpretat com l¡¯¨²nic cam¨ª cap a la llibertat, a la qual nom¨¦s pot aspirar un poble capa? de decidir el seu propi dest¨ª¡±. O sigui, no era Pretty women. Una tria gens innocent.

Gresca a La Sexta. A la tert¨²lia de La Sexta Noche, els convidats habituals acostumen a trepitjar-se i fer soroll. Per¨° ahir, amb el tema de Catalunya i la indep¨¨ndencia, els decibels van pujar. Hi eren: Francisco Marhuenda (director de La Raz¨®n), Xavier Sard¨¤, el periodista Eduardo Inda, Javier Aroca (expol¨ªtic del Partit Andalusista), l¡¯empres¨¤ria i regidora de CDC M¨ªriam Nogueras i el periodista Iu Forn. Va comen?ar Inda dient que la manifestaci¨® de la Diada va ser un frac¨¤s de convocat¨°ria en relaci¨® amb anys anteriors (¡°el sentiment independentista es desinfla¡±). Sard¨¤ la va veure com un ¨¨xit de l¡¯independentisme i Forn va dir que certa premsa explica una realitat que no ¨¦s certa (¡°?s com si despr¨¦s que el Bar?a guany¨¦s per 0-10 el Reial Madrid, l¡¯entrenador de l¡¯equip perdedor s¡¯invent¨¦s excuses per a cada gol¡±). Marhuenda es va enfadar amb les cr¨ªtiques de Sard¨¤ a l¡¯immobilisme de Rajoy i aquest li va etzibar: ¡°El que no siguis tu, ho s¨®c jo¡±. Inda va treure el 3% i els paral¡¤lelismes amb el feixisme: ¡°Respecto la gent que es va manifestar, per¨° aquest tipus de marxes em fan por com me'n fan les marxes que hi va haver a Europa els anys trenta del segle passat¡±. Tant Inda com Marhuenda preguntaven a Aroca qu¨¨ era (¡°Ets andalusista o independentista?¡± , ¡°Ets espanyol o qu¨¨ ets?¡±). Aroca, que tota la nit va defensar el paper dels andalusos a Catalunya, que n¡¯hi ha d¡¯independentistes i que la Diada va ser una manifestaci¨® d¡¯alegria, va acabar definint-se: ¡°Jo s¨®c del Betis¡±.

Marhuenda va denunciar que els independentistes s¡¯apropien de la realitat de Catalunya com si fossin els ¨²nics que l¡¯estimen i va considerar que TV3 haur¨¤ de fer una reflexi¨® ¨¨tica sobre el que est¨¤ fent. Nogueras va replicar que era la portada de La Raz¨®n la que no reflectia la realitat. Forn va subratllar que The New York Times va posar la foto de la manifestaci¨® a la portada digital i l¡¯Abc la va ignorar. El mateix Forn tamb¨¦ va defensar TV3 i va aportar unes xifres sobre tertulians sense m¨¦s detalls sobre com sortien (a TV3, 14 tertulians independentistes, 11 de contraris i un de neutre; a TVE, 20 de contraris, i cap de favorable). Aix¨° va provocar la intervenci¨® de Sard¨¤: ¡°Comparar dues televisions p¨²bliques sobre quina ¨¦s m¨¦s objectiva ¨¦s delicat¡± i va treure l¡¯anul¡¤laci¨® d¡¯una entrevista a Josep Borrell a TV3 la vig¨ªlia de la Diada per les seves tesis sobre les mentides econ¨°miques dels independentistes. Forn va sostenir la tesi oficial de TV3: es va tractar d¡¯un problema d¡¯agenda. ¡°Nom¨¦s desitjo que tinguis un bon salari pel fet de dir aix¨°¡±, li va replicar m¨¦s d¡¯una vegada Sard¨¤, i Forn, tamb¨¦ m¨¦s d¡¯una vegada, li va exigir que digu¨¦s de qui cobrava aquest salari, ¡°si no ho saps, no ho diguis, retira-ho¡±. Despr¨¦s que Noguera reivindiqu¨¦s ¡°que els ciutadans que defensem la independ¨¨ncia no som dolents, Paco [Marhuenda]¡±, Aroca va acabar lamentant que les parts enfrontades al debat catal¨¤ ¡°s¡¯hagin de retreure les coses que us heu retret aquesta nit¡±. El programa havia comen?at amb una entrevista al ministre Garc¨ªa-Margallo, que va anunciar l¡¯aparici¨® d¡¯un llibre seu (¡°al grup Planeta, que ¨¦s el seu grup¡±, va dir dirigint-se al presentador). T¨ªtol: Todos los cielos conducen a Espa?a.

?taca i el Minotaure. Qui ens havia de dir que el proc¨¦s animaria les refer¨¨ncies mitol¨°giques! El periodista Jordi Juan ha presentat el llibre Catalunya al laberint del Minotaure. El Minotaure ¨¦s el poder i d¡¯aquesta interpretaci¨® de Jaume Vicens Vives, M¨¤rius Carol, director de La Vanguardia, en treu algunes preguntes en el cas que Mas sigui Teseu. A la mitologia, Teseu aconseguia que Ariadna li don¨¦s un cabdell de fil per sortir del laberint esquivant el Minotaure. ¡°Qui podria tenir les arts d¡¯Ariadna per treure Teseu-Mas del seu laberint sense ser devorat pel poder de l¡¯Estat?¡±, es pregunta Carol, que tamb¨¦ veu el Minotaure perdut pels seus corredors. ¡°Ll¨¤stima¡±, escriu, ¡°que les diferents versions de la hist¨°ria no es posen d¡¯acord en la manera que Teseu va guanyar el Minotaure, ni sobre els costos que va tenir per a tots aquest enfrontament¡±. Al mateix diari i dia (10 setembre), una altra cita al Minotaure amb altres intencions. Ho fa Francesc Marc-?lvaro. Si Vicens Vives (again) ens veia com un poble sense voluntat de poder ni d¡¯ocupar el palau, ara ¡°el millor del nou sobiranisme ¨¦s que enterra aquest victimisme a canvi del risc de mirar el rostre del Minotaure¡±. El Minotaure, el poder, ¡°ja no fa por¡±, acaba.

Llu¨ªs Llach ¨¦s el segon protagonista. Jordi Llovet li va retreure dijous al Quadern d¡¯aquest diari que va interpretar de manera err¨°nia els versos de Cavafis. ?taca (met¨¤fora predilecta de Mas) no ¨¦s la p¨¤tria alliberada...significa la mort, escriu Llovet. El mateix dijous Antoni Puigverd (La Vanguardia) parlava de Llach, sense entrar en la seva hermen¨¨utica de Cavafis. ?s un candidat, diu Puigverd, que resumeix a la perfecci¨® el dilema d¡¯aquestes eleccions: recollir¨¤ molts vots, per¨° tamb¨¦ for?a irritaci¨®. No hi ha terme mitj¨¤ per a aquest idealisme. I acabava recordant les paraules de Catul a L¨¨sbia, unes paraules que el cor electoral pot dir-li: ¡°T¡¯odio i t¡¯estimo, no em preguntis per qu¨¨. Ho sento, aquest ¨¦s el meu turment¡±.