Festa i consci¨¨ncia a Sant Boi

La pluja no es va imposar al festival, i l'Altaveu, vint-i-set anys ja de m¨²sica a Sant Boi de Llobregat al setembre, va celebrar la seva segona jornada, la de cartell m¨¦s equilibrat, en una nit de dissabte que sonava a comiat de l'estiu. Dins d'una programaci¨® variada, el gust d'estiu el van oferir Sidonie, un grup amb un repertori efervescent que sona a festa i a calor, mentre que el car¨¤cter tardorenc el va proposar Dorian Wood, un artista nord-americ¨¤ d'arrels costa-riquenyes a qui viure li fa mal, un mal que esprem davant del p¨²blic en una constant nuesa emocional. Per la seva banda, Joan Miquel Oliver continuava la seva infinita gira per l'estiu catal¨¤ sense deixar situar la seva m¨²sica en cap estaci¨®, ambival¨¨ncia pura, i Nacho Vegas va encendre novament la flama de la protesta que antecedeix una tardor calenta. La seva ¨¦s una de les frases de la nit: "Hi ha uns que fan les coses alhora", va manifestar respecte a Junts Pel S¨ª, "mentre que uns altres les fan en com¨²". Va cantar?Runr¨²n --"ens volen separats ens tindran en com¨²"-- i per si alg¨² no ho havia captat es va referir a la CUP expl¨ªcitament. Els artistes tamb¨¦ fan campanya.

Wood tamb¨¦ va parlar de pol¨ªtica per referir-se a la seva contradicci¨® interna, en assenyalar "la col¡¤lisi¨® entre el meu pacifisme radical amb l'evid¨¨ncia que els canvis hist¨°rics profunds s'han aconseguit mitjan?ant la viol¨¨ncia". Per¨° que ning¨² pensi en incendis i consignes, Wood ja va avisar que no estava per atemptar amb la propietat aliena, ja que aques home, de mirada tan fugissera que va semblar invident de vegades, nom¨¦s amb l'ajuda d'un piano i la seva veu robusta es va apropar a un pop que semblava una ferida oberta en la seva sensibilitat, que gr¨¤cies a la seva intensitat emocional i a la seva pausa expositiva va imposar un silenci total al teatre Cal Ninyo, trencat nom¨¦s per salves d'aplaudiments quan l'¨²ltima nota del seu piano deixava de vibrar. En un contrast tan brusc com estimulant, acabat el seu concert va comen?ar a la pla?a Major el de Sidonie, que va aconseguir el que ha d'aconseguir un concert gratu?t com el seu: augmentar el nombre d'espectadors davant l'escenari.

Sidonie, t¨ªpic grup amb t¨ªpica actitud rockera a escena, va travessar el riu que separava l'afectaci¨® de Dorian Wood a la naturalitat selenita de Joan Miquel Oliver

I ¨¦s que els Sidonie tenen una habilitat sorprenent per a les tornades. Van obrir amb Fascinado, i mitjan?ant composicions com Hoy ser¨¤ un dia de mierda --amb Marc Ros cantant a cavall sobre un ajudant enmig del p¨²blic--, El incendio, Sierra y Canad¨¢, Un dia de mierda, En mi garganta?--amb ?xel Pi, el bateria, sobre la seva banqueta-- o la final Est¨¢is aqu¨ª es van posar la nit amb tot el p¨²blic a la butxaca. Alegres, desinhibits, transmetent la diversi¨® de qui gaudeix en un escenari, sortint a escena jugant a pala, fent cantar al p¨²blic Bohemian Rhapsody fins a esgargamellar-lo, Sidonie, t¨ªpic grup amb t¨ªpica actitud rockera a escena, va travessar el riu que separava l'afectaci¨® de Wood a la naturalitat selenita d'Oliver. Res a afegir al que s'ha dit mil vegades sobre el mallorqu¨ª: si munt¨¦s un circ seria... d'alpinistes?

El final de la nit, igual que amb Oliver tenint per escenari els Jardins de l'Ateneu, un espl¨¨ndid rac¨® amb vista al Baix Llobregat, va venir servit per Nacho Vegas, un activista que ha convertit la seva m¨²sica en l'asta d'una bandera que pocs m¨²sics enarboren seriosament al nostre pa¨ªs: la consci¨¨ncia social. Canciones com Polvorado van enrampar amb alegria paraules de queixa que criden a l'esperan?a. Perqu¨¨ segons Vegas, ¨¦s dif¨ªcil que les coses vagin pitjor. Ell va tancar una nit poli¨¨drica, la segona i ¨²ltima d'un festival amb tantes cares com a p¨²blics i escenaris.