¡°No va ser guanyar sin¨® com ho vam fer¡±

Guarda en capses m¨¦s de mil samarretes i els bra?als de les finals que ha jugat amb el Bar?a. Tres van ser de Champions i les tres les va guanyar: Par¨ªs (2006), Roma (2009) i Wembley (2011). Nom¨¦s en va aixecar dues perqu¨¨ en la tercera va cedir l'honor a ?ric Abidal, que havia tornat als camps despr¨¦s de superar un c¨¤ncer de fetge. Carles Puyol Saforcada (La Pobla de Segur, 37 anys) ¨¦s, per dret, un mite del barcelonisme.

Pregunta. Saps quants partits de Champions ha disputat?

Resposta. No, s¨¦ el total dels que he jugat al Bar?a per¨° no quants he jugat en Champions. Quants?

P. 120 partits. I sap quants gols va marcar?

R. Doncs deuen ser un o dos, no? No, no me'n recordo.

P. ?s per falta d'ego o per falta de mem¨°ria?

R. De mem¨°ria no vaig gaire b¨¦, per¨° tampoc era aquesta la meva feina, aix¨ª que haver marcat un gol m¨¦s o un gol menys no em preocupa gaire. Recuerdo que en vaig marcar un despr¨¦s d'una falta. Es va quedar la pilota a l'¨¤rea, em va arribar rebotada i vaig xutar. L'altre, no ho s¨¦, devia en un servei de cantonada. Sempre vaig tenir molt clar que la meva feina era defensar.

P.?Deu haver tingut centenars de davanters per marcar. Qui li ha complicat m¨¦s l'exist¨¨ncia?

R. Drogba. ?s un jugador molt dif¨ªcil, per complet, molt fort, cerca molt el contacte per aconseguir una refer¨¨ncia amb el defensa. Pel seu f¨ªsic jo era el petit, aix¨ª que havia d'escapar del contacte o estava perdut. Calia estar molt atent per trobar-li la posici¨® i no deixar que xoqu¨¦s amb mi.

Drogba ¨¦s el jugador que m¨¦s dif¨ªcil m'ho ha posat. ?s molt complet i fort. Amb ell jo era el petit, i si xoc¨¤vem estava perdut"

P. D'aquesta intensitat defensiva hi ha una imatge ic¨°nica quan atura un xut amb el pit contra el Lokomotiv. La recorda?

R. S¨ª, aquesta s¨ª, b¨¤sicament perqu¨¨ me la recorden sovint i est¨¤ molt present a les xarxes socials. Vaig gaudir molt fent la meva feina. M'agradava defensar. Del futbol me n'he endut molts records, molts moments, per¨° no nom¨¦s de partits, de vict¨°ries i alegries, sin¨® tamb¨¦ de moments dolents, de derrotes i sobretot, d'amics i hores amb companys al vestidor.

P. Recorda el seu debut? Va complir un somni aquella nit?

R. S¨ª. Va ser contra l'AIK. Guanyem 5-0. Juguem molts del planter i Gabri va marcar un gol. Els meus somnis els he anat complint a poc a poc. Jo era un nen de Sa Pobla que nom¨¦s tenia aquest: jugar al Bar?a. Una vegada ho vaig aconseguir, la idea era quedar-me a l'equip com m¨¦s temps millor, aix¨ª que a poc a poc, dia a dia, vaig anar fent el cam¨ª, sentint-me protagonista. Miro enrere i estic molt content i satisfet, em sento un afortunat per aquests 15 anys entrenant-me i jugant a futbol dins del meu equip i per haver guanyat el que hem guanyat. Jo s¨®c culer des que vaig n¨¦ixer aix¨ª que pots imaginar-te el que sento quan penso en el que hem aconseguit.

P. Qu¨¨ fa diferent un partit de la Copa d'Europa amb un de la Lliga?

R. D'entrada, l'horari de Champions ¨¦s perfecte. I el ritual, la manera de sortir al camp, la m¨²sica. ?s una competici¨® en la qual tots volen ser-hi, perqu¨¨ hist¨°ricament nom¨¦s la jugaven els campions encara que ara sigui una mica diferent. De totes maneres continuen estant-hi els millors equips, aix¨ª que tamb¨¦ la juguen els millors futbolistes. El ritual, la lit¨²rgia prepartit tamb¨¦ canvia: viatges el dia abans, entrenes al camp, si jugues a casa et concentres.

Si haig de triar una trobada em quedo amb el 0-2 al Bernab¨¦u. Per com vam jugar i perqu¨¨ vaig fer-ho lesionat"

P. Podria escollir un d'aquests 120 partits?

R. No, segurament una de les tres finals, per¨° un partit suposo que el 0-2 al Bernab¨¦u, per tot, pel dia abans, per com vam jugar, per l'ambient, i perqu¨¨ vaig jugar lesionat l'anada i la tornada contra el Madrid. Tinc la pilota a casa. Vaig jugar amb el genoll fet pols, vivia nom¨¦s per a aquests dos partits. Em treien de la nevera i a jugar, jugava i tornava a la nevera. Els eliminem, arribem a Wembley i juguem la final perfecta. Crec que ¨¦s dif¨ªcil fer-ho millor que aquell dia contra el United.

P. De les tres finals, es queda amb Wembley?

R. No, em quedo amb Par¨ªs. Va ser el primer, i hi havia el meu pare. ?s l'¨²nic partit on va venir a veure'm. All¨° s¨ª que va ser fer realitat un somni.

Messi tot solet et guanya un partit, per¨° ell ¨¦s conscient que ha tingut al costat jugadors excepcionals"

P. Quan vost¨¨ va pujar al primer equip, el Bar?a tenia nom¨¦s una Copa d'Europa, la de Wembley 1992. Kluivert, a la seva arribada, va preguntar on era la resta.

R. A mi tamb¨¦ m'estranya que amb els jugadors que havien passat pel Bar?a fins aleshores, no s'hagu¨¦s guanyat abans. No era normal.

P. La pregunta era, t¨¦ la sensaci¨® d'haver capgirat la hist¨°ria?

R. Absolutament. ?s per estar-ne satisfet i orgull¨®s. Espero que aviat hi hagi m¨¦s t¨ªtols perqu¨¨ tenim equip per continuar competint per ells. De fet l'important ¨¦s ser on som. Guanyar la Copa d'Europa ¨¦s molt complicat, dep¨¨n de detalls, d'un cop de sort. Mira, el dia d'Iniesta a Stanford Bridge. Segurament el Chelsea va ser millor i guanyem, per¨° a l'any seg¨¹ent van mer¨¨ixer eliminar-los i van passar ells.

P.?En la traject¨°ria del Bar?a a la Copa de Europa, fins a quin punt hi ha un abans i un despr¨¦s de Messi?

R. ?s aix¨ª, perqu¨¨ ¨¦s tenir o no tenir el millor jugador de la hist¨°ria. Ell tot solet et guanya un partit, per¨° ¨¦s cert que ha tingut al costat jugadors excepcionals. Ell n'¨¦s conscient. Va tenir un entrenador que va apostar per gent de casa i aquell nucli dur va donar sentit a la idea. Som conscients que aquest equip ¨¦s diferent. La nostra grandesa ¨¦s haver aconseguit les copes d'Europa a partir d'un estil, d'una idea i una filosofia molt concreta, amb vuit jugadors de casa. Aix¨° ho engrandeix tot. No va ser jugar i guanyar sin¨® l'estil i la manera com ho vam fer.